VIA Núm. 12 / abril'10

Editorial

Descarregar l'article complet (PDF, 63 KB).

La democràcia en l'era d'Internet

Manuel Castells

Els mitjans de comunicació són fonamentals per a la salut de la democràcia perquè, entre altres raons, fomenten el debat polític, fiscalitzen les actuacions dels poders públics, donen veu a diferents sensibilitats i generen opinió i ciutadania crítica. No obstant això, com assenyala el professor Castells, l’espai de comunicació socialitzada no és neutre, sinó que es troba fortament condicionat per interessos empresarials i polítics. Aquesta mediatització de la política ha viciat, segons l’autor, el procés democràtic en la mesura que ha utilitzat l’escàndol per erosionar la credibilitat dels adversaris polítics. La conseqüència lògica ha estat un increment de la desafecció envers la classe política i els partits. Ara bé, amb la revolució que representa Internet i les xarxes de comunicació mòbil s’hauria posat fi al monopoli informatiu dels mitjans de comunicació. Els ciutadans, cada cop més informats i autoorganitzats, han deixat de ser mers receptors de notícies per convertir-se, també, en productors i emissors de missatges. I aquest fet obliga governs i representants a exercir una nova manera de fer política i de relacionar-se amb la seva ciutadania.

Descarregar l'article complet (PDF, 88 KB).

La qualitat de les democràcies llatinoamericanes

Mikel Barreda

Els processos de transició a la democràcia de l’Europa meridional i de l’Amèrica Llatina van captar l’interès de molts científics socials en els anys vuitanta. Els quatre volums compilats per Guillermo O’Donnell, Philippe C. Schmitter i Laurence Whitehead Transicions des d’un govern autoritari (1986) o el llibre de Samuel P. Huntington La tercera onada democratitzadora (1991) en són una bona mostra. Passats vint anys, el focus d’atenció acadèmic ha virat cap a les característiques i al «rendiment» d’aquestes democràcies. És a dir, les qüestions relacionades amb la transició i la consolidació democràtica han donat pas als esforços per mesurar-ne la qualitat. Precisament, el professor Barreda aplica aquesta nova perspectiva a les democràcies llatinoamericanes. L’autor aborda el concepte de qualitat de la democràcia, n’identifica les principals dimensions i a partir d’una anàlisi quantitativa intenta determinar el nivell de qualitat dels sistemes polítics de la regió. Els resultats indiquen que la qualitat de les democràcies és força diferent entre uns països i altres, fet que, com posa de relleu el mateix autor, es podria explicar per factors estructurals, institucionals, socioculturals i, sobretot, per l’experiència democràtica prèvia.

Descarregar l'article complet (PDF, 225 KB).

Barack Obama, la Xina i l'Índia

Jaume Giné

El 2009 serà recordat, entre altres coses, per tres esdeveniments importants: Barack Obama va prendre les regnes d’una superpotència colpejada per una profunda crisi econòmica; la Xina, que va celebrar el seixantè aniversari de la proclamació de la República Popular el 1949, va accelerar el seu ascens imparable per convertir-se en una potència global; i l’Índia es va confirmar com un altre actor clau amb vocació per exercir un protagonisme creixent a l’escenari internacional. Vint anys després de la caiguda del mur de Berlín el 1989, emergeix un nou ordre mundial i el seu centre gravita cap a l’Àsia-Pacífic, amb la Xina i l’Índia, un terç de la humanitat, convertides en les grans locomotores de l’economia global. L’última crisi financera global ha accelerat el trasllat de poders d’Occident a Orient. En aquest context tan canviant, Barack Obama prioritzarà les relacions de tot tipus amb l’Àsia. Mentrestant, la UE, quasi absent a l’Àsia, segueix extraviada en un laberint d’incerteses polítiques i econòmiques. La democràcia perd empenta al continent asiàtic, mentre que el model xinès de capitalisme sense pluralismo polític continua assolint un alt nivell de creixement econòmic. En aquest context tan complex, el rol que pot tenir un país democràtic com l’Índia a l’Àsia i l’evolució de les seves relacions polítiques i econòmiques amb els EUA, la Xina i el Japó adquireixen una gran rellevància geoestratègica.

Descarregar l'article complet (PDF, 165 KB).

Avortament: L'estat de la qüestió

Núria Terribas

La discussió sobre l’avortament planteja un doble debat jurídic i moral. La legislació actual, a l’empara dels darrers pronunciaments del Tribunal Constitucional, restringeix el dret a la vida a l’individu ja nascut, sense per això deixar de vetllar per la figura del qui ha de néixer. En un entorn jurídic que majoritàriament reconeix el dret a l’avortament, fins a aquest moment la legislació s’ha centrat a donar cobertura legal a la pràctica restringida de l’avortament, però s’ha mostrat incapaç de contenir tot un seguit d’actuacions mèdiques i decisions personals que permeten parlar d’un veritable frau de llei en la seva posada en pràctica. Aquest fet s’evidencia des del moment en què sabem que el 97% dels casos se sostenen en un suposat perill per a la salut mental de la mare. Hem passat, doncs, a una acceptació tàcita del fenomen, més enllà de la necessitat d’exigir-ne una causa fins al moment reduïda al paper de requeriment administratiu. El nou projecte de llei tracta de resoldre aquest fet a partir de la introducció de nous supòsits despenalitzadors, però, a parer de l’autora, queda lluny de resoldre els elements de fons, tant culturals com de praxi mèdica, sobre els quals necessàriament cal situar aquest debat.

Descarregar l'article complet (PDF, 106 KB).

Baltasar Porcel i l'arquitectura espritual de Catalunya

Juan Pedro Quiñonero

Partint de la noció d’arquitectura espiritual tal com la va proposar el poeta Juan Ramón Jiménez, Juan Pedro Quiñonero, en el marc de la reflexió del fonamental De la inexistencia de España, assaja una interpretació de la profunditat moral que explora la literatura de Baltasar Porcel i conclou que tota ella respon a l’afany de reconstruir un cos espiritual assetjat. Des d’articles fins a la seva obra pòstuma, passant per la novel·lística i altres llibres de Porcel, el periodista Quiñonero situa l’autor mallorquí en una tradició cultural que agermana Llull amb Pla i que arrela en una Mediterrània convertida en espai de convivència entre els homes enfront del procés de devastació moral en la qual Espanya es va instal·lar des del moment que va fer hegemòniques l’ètica i l’estètica de la picaresca.

Descarregar l'article complet (PDF, 96 KB).

Els veritables reptes de l'ecologisme

Pere Torres

La consciència ambiental va encetar-se amb una oposició dura a l’economia industrial per les seves externalitats. Aquesta confrontació entre ecologisme i industrialisme com a visions irreconciliables va donar pas, amb el temps, a terceres vies que buscaven la compatibilitat entre la generació de riquesa i la protecció del medi ambient, que és el corrent que s’ha generalitzat els últims dos decennis. Ara, en canvi, en sorgeix un altre enfocament: ja no es tracta de buscar una economia que no faci mal al medi ambient sinó de construir una economia que el beneficiï. En aquest text es revisen les principals idees que han governat aquesta evolució ideològica.

Descarregar l'article complet (PDF, 101 KB).

Essència i formes de la por en la hipermodernitat

Francesc Torralba

La por no és un tret exclusiu del ciutadà contemporani. Es tracta, en tot cas, d’una passió característica de la condició humana lligada a la incertesa i a la conciencia de la pròpia fragilitat i finitud, les quals l’home ha pretès superar sempre de múltiples maneres. Tanmateix, si bé la por ha existit sempre, actualment presenta unes formes i una fesomia distintes de la d’altres etapes històriques. Les raons de la por, podríem dir, són unes altres. En aquest article, el professor Francesc Torralba fa un recorregut pel que anomena les «formes hipermodernes de la por», algunes de les quals –adverteix- han coexistit sempre en tant que són l’altra cara de l’estructura contingent de l’ésser humà. L’autor se centra a descriure les característiques actuals de la por de la mort, de l’estrany, de la tècnica, del fracàs, de la llibertat i de la soledat. Enfront d’aquesta passió que emergeix davant d’un mal previsible, ens proposa recuperar i actualitzar el sentit que els clàssics donaven a dues virtuts fonamentals: l’audàcia i la fortalesa.

Descarregar l'article complet (PDF, 115 KB).

Pors i angoixa, abans i ara

Guillem Pailhez

Una aproximació exhaustiva a l’anàlisi de les pors en la nostra societat requereix també, sense cap mena de dubte, una aportació des de la psiquiatria i la psicologia. El doctor Pailhez assegura que, tot i que semblen noves, les pors que són a la base de les angoixes i les fòbies característiques del segle XXI, són similars a les d’altres èpoques. Les pors segueixen, canvien les patologies perquè, de fet, aquestes es vinculen sempre als símbols propis del moment. Més enllà d’això –afirma-, la por de la mateixa angoixa –la por de la por, podríem dir-ne- pot ser considerada, juntament amb la por del malestar corporal, com una de les actituds més pròpies dels nostres temps. Aquest article aborda, en definitiva, qüestions i debats de fons que fan referència a la necessitat històricament expresada per la medicina d’ubicar les causes de la por i de l’angoixa dins del cos.

Descarregar l'article complet (PDF, 99 KB).

La por a perdre l'estatus

Jordi Busquet

Vivim un temps de profundes transformacions socials que, segons expressen alguns analistes, són la causa del sentiment d’incertesa que actualment comparteixen una gran part dels individus del nostre entorn. Incertesa i inquietud, també, respecte de la capacitat de consolidar la seva posició social o un determinat estatus. Si a aquesta etapa de canvis hi afegim els condicionants i les conseqüències de l’actual crisi econòmica, aquest estat d’ànim es fa encara més evident. L’autor d’aquest article aprofundeix en aquesta hipòtesi servint-se d’algunes de les aportacions més destacades de la teoria sociològica, des d’Alexis de Tocqueville o Thorstein Veblen fins a C. Wright Mills o Pierre Bourdieu, de l’obra del qual és un dels principals experts del nostre país. L’«angoixa per l’estatus», en definitiva, és consubstancial a l’existència d’un home modern inquiet i reflexiu, conscient del caràcter fràgil i canviant de la seva posició en el món social. I és, també, pròpia de les societats democràtiques i amb mobilitat social, especialment d’aquelles en què durant el darrer període d’alegria consumista s’ha exercit una forta despesa en béns posicionals o de distinció.

Descarregar l'article complet (PDF, 113 KB).

Por i restricció dels drets fonamentals

Marc García

L’auge del terrorisme internacional ha provocat un degoteig constant d’iniciatives jurídiques que han servit per posar sobre la taula un vell debat democràtic: la relació de vasos comunicants entre els conceptes de llibertat i seguretat. L’autor, des d’una doble perspectiva jurídica però també sociològica, ens exposa els trets comuns d’aquesta nova por contemporània, l’amenaça terrorista, i la seva resposta jurídica: la creació d’un subsistema penal centrat en les característiques personals de l’actor del delicte més que no pas en les circumstàncies que expliquen el fet en si. Una tendència, sosté, no exempta de perills i que afecta les mateixes bases de l’Estat de dret. També l’evidència del fracàs de la resposta política davant les noves pors contemporànies, filles del terrorisme internacional.

Descarregar l'article complet (PDF, 73 KB).

La por a l'altre

Joan Carrera

A les nostres societats, creixentment multiculturals, la reflexió sobre la identitat sovint apareix camuflada sota el fenomen de la por de l’altre. Desmuntades amb el pas dels segles nocions simplistes sobre conceptes tan complexos com els de raça, ètnia o nació, l’autor ens convida a fer una mirada sobre la identitat centrada en la idea d’unió d’individus identificats amb la comunitat. En el context actual, la por de l’altre és sovint el reflex d’una societat que, en emmirallar-se amb els grups de nouvinguts, descobreix la manca de solidesa dels propis valors que la sostenen. Lluny d’un model assimilacionista de la immigració cridat a desneixement i la construcció d’un espai de futur compartit. Per aconseguir aquest objectiu, ens dirà, no ens cal renunciar a un espai d’ètica cívica mínima i compartida, sinó que cal anar bastint ponts a cavall entre els drets individuals i el sentit de comunitat compartida.

Descarregar l'article complet (PDF, 95 KB).

Ken Bain: "L'aprenentatge profund canvia la manera de pensar, sentir i actuar"

Eva Comas

Ken Bain és professor d’Història i autor del llibre El que fan els millors professors universitaris (PUV, 2006). Aquesta obra que li ha donat reconeixement internacional és el resultat d’una llarga recerca de 15 anys sobre la manera de pensar i d’actuar dels bons docents. Bain i el seu equip han entrevistat més de 60 professors de 25 universitats diferents, així com també molts alumnes i antics estudiants. Com a resultat, Bain assegura que un professor excel·lent és aquell que intenta entendre el procés que segueix l’estudiant per aprendre. Com s’aprèn i per què s’aprèn són interrogants imprescindibles en el cervell d’un gran docent. Actualment, Ken Bain és Vicerrector de la Montclair University, universitat en la qual ha fundat un centre de recerca sobre l’aprenentatge a la universitat. Anteriorment, va impartir classes a la New York University, on va dirigir el Centre d’Excel·lència en l’Ensenyament. A més, també ha impartit classes a la Northwestern University, a la Vanderbilt University i a la University of Texas. En tots aquests centres ha fundat institucions de recerca per a l’aprenentatge i l’ensenyament. De veu segura i càlida, Bain respon les preguntes de manera pausada i provant de fer-se entendre de la millor manera possible, com un bon professor.

Descarregar l'article complet (PDF, 97 KB).

Defensa de Joan Sales

Josep Benet

Enguany es commemora mig segle dels Fets del Palau, uns fets que al cap de cinquanta anys han esdevingut emblemàtics sobretot perquè van motivar la detenció, tortura, consell de guerra i empresonament de Jordi Pujol. Foren un episodi fundacional, doncs, de la biografia carismàtica de qui trenta anys després seria elegit president de la Generalitat. Però els Fets, en el seu moment, van suposar també una sotraguejada en la consciència de molts ciutadans (membres actius de l’oposició catalanista i catòlica, militants d’altres famílies de l’antifranquisme, però també persones que vivien de manera resignada i passiva la quotidianitat grisa de la dictadura).

Descarregar l'article complet (PDF, 132 KB).

Revista completa

Descarregar l'article complet (PDF, 1422 KB).