Inici > Centre d'Estudis Jordi Pujol > Revista VIA > VIA Núm. 2 / octubre'06

VIA Núm. 2 / octubre'06

Sumari

Descarregueu la revista en PDF (1037 KB)

Editorial

Miquel Calsina

Tal com va deixar escrit el mateix Jordi Pujol a l'Editorial que va donar el tret de sortida al primer número de la Revista VIA el mes de març passat, és sobre temes com els de la responsabilitat, dels drets i deures, de les fonts substantives de la moral social, de l'exigència ètica de la política, dels drets individuals i dels drets col·lectius, del sentit del bé comú, de la dimissió del ciutadà envers l'Administració, de la força moral de les idees; és de totes aquestes coses -deia- sobre les que VIA vol debatre i fer la seva contribució.

Descarregar l'article complet (PDF, 60 KB).

El valor de la política

Ángel Gabilondo Pujol

Aquest article, que molt excepcionalment oferim en la versió original en castellà, és la transcripció de la conferència inaugural del seminari "De política i polítics", organitzat pel Centre d'Estudis Jordi Pujol el passat 11 de maig de 2006. Es tracta d'una reflexió molt profunda a l'entorn de l'acció i l'activitat política avui, feta des de criteris i plantejaments ètics i filosòfics molt perfilats. En aquesta, el llenguatge hi juga un paper determinant i a voltes insubstituïble pel que fa a determinats conceptes i a la reflexió que en fa l'autor. Per aquesta raó no s'ha considerat oportú, en aquest cas, traduir l'article al català. La política -diu Gabilondo- és prendre decisions. Ésser polític és elegir i decidir en un entorn sovint carregat de complexitat, d'incertesa i de fortes exigències. És, per tant, una tasca en què el valor i el coratge són virtuts necessàries i fins i tot exigibles.

Descarregar l'article complet (PDF, 86 KB).

Dilemes i horitzó de Catalunya

Carles Boix

La causa principal de les paràlisis i dificultats més paleses en què es pot trobar avui Catalunya i que poden tenir expressió en qüestions i fenòmens com la rigidesa en el mercat de treball, la dificultat i la lentitud en el camp de la innovació científica i social o en el declivi o l'estancament demogràfic, són les mateixes en què es veu sumida pràcticament tot Europa des de fa dues o tres dècades. Tanmateix, n'hi ha d'altres menys evidents i a les quals també cal fer referència. L'autor addueix l'existència d'una ideologia hegemònica, d'un determinat discurs dominant que, en bona part, és a l'origen de l'enquistament de les institucions i les pràctiques contemporànies tant a Catalunya com a la resta del món. Es tracta d'una ideologia molt enquistada en concepcions marxistitzants més pròpies dels anys cinquanta i seixanta que cal posar en dubte si realment es vol procedir a una autèntica transformació social que ens permeti afrontar amb noves eines els reptes que se'ns plantegen. Carles Boix aborda aquesta reflexió des d'una perspectiva comparada i des d'una objectivitat analítica molt rigorosa. Ens ofereix una mirada de la Catalunya d'avui i els seus desafiaments, des de la seva condició de catedràtic de Ciència Política de la Universitat de Princeton, als Estats Units.

Descarregar l'article complet (PDF, 358 KB).

Polítiques de la identitat

Daniel Innerarity

L'homogeneïtat cultural no passa de ser, avui dia, una ficció, una il·lusió. La fragmentació -tret d'algunes excepcions- és la característica més evident del nostre entorn més proper i de pràcticament el món sencer. Diu l'autor: "Hi ha nacions que no coincideixen amb estats i estats que alberguen diverses nacions". En aquest escenari real, certament es fa difícil presentar o representar la identitat com a totalitat harmònica o concebre el món com si fos un mosaic de cultures impermeables. Es tracta d'imatges plenament superades. La concepció d'una simplicitat uniforme no és vàlida i ha donat pas, en tot cas, a la complexitat de la juxtaposició de comunitats i de formes de vida diferents. Això té implicacions de tot tipus i de consideracions molt diverses. El llenguatge n'és un. Sovint encara fem ús de conceptes -i de les derivacions ideològiques consegüents que inevitablement impliquen- que ja no ens serveixen o que ja no són útils per definir una realitat plural i, sobretot, amalgamada. L'expressió societat multicultural, un eufemisme segons assegura Innerarity, és un exemple de la dificultat actual de trobar conceptes apropiats.

Descarregar l'article complet (PDF, 85 KB).

Catalanofòbia i antisemitisme

Oriol Pi de Cabanyes

Una cultura és un tarannà, una manera d'entendre el món i, en conseqüència, una manera de fer. Una cultura és, doncs, també una economia, el resultat d'una actitud davant la realitat material. Històricament els catalans hem tendit a enaltir el treball, mentre que, segons ha observat Jaume Vicens i Vives, "els castellans -d'ascendència transhumant i nòmada, com molt bé els ha definit un d'ells, el professor Carande- tenen el temps pels temps i no capeixen els valors econòmics sense aparellar-los amb alguna gran màquina general, es digui Honrado Consejo de Mesta, Casa de Contratación, Reales Fábricas o INI. Estan definits per l'esperit, la mentalitat i el joc polític de la seva institució més famosa: la Mesta. Les topades entre ambdues concepcions del treball -per al castellà, un castigo divinal; per al català, un signe d'elecció-, encara que per menudes no s'hagin esmunyit en el camp de la història, comporten un valor extraordinari que no sabríem pas reduir". Seria molt interessant disposar d'un estudi d'història de les mentalitats que fos capaç de datar-nos l'origen del prejudici que vincula el català amb el fenici, el comerciant o el botiguer. El prejudici que vincula el jueu i els diners és medieval, i de fonament religiós. Mentre que els cristians (a causa d'una interpretació molt restrictiva i integrista de la religió) no podien deixar diners amb interès, els jueus no solament s'hi dedicaven sinó que s'hi enriquien. Per això l'antisemitisme enfonsa les arrels en l'enveja i el ressentiment. L'article s'endinsa en aquestes qüestions.

Descarregar l'article complet (PDF, 80 KB).

Prendre's seriosament els populismes

Joan Prats

El populisme -o més ben dit, els populismes, perquè, com diu l'autor, el plural resulta molt més adequat per expressar la seva heterogeneïtat i diversitat d'expressions- és un fenomen difícil de definir. L'article de Joan Prats no només intenta alertar de la necessitat de parar atenció i prendre's seriosament els nous populismes de l'Amèrica Llatina -Ollanta Humala al Perú, López Obrador a Mèxic o Hugo Chávez a Veneçuela en serien els exemples més coneguts pel fet d'haver aparegut més als mitjans de comunicació en els darrers temps-, sinó que realitza un recorregut històric intens i interessant i una incursió molt detallada als orígens i la "prehistòria" d'un fenomen molt lligat a determinades dinàmiques socials, polítiques, institucionals i econòmiques arrelades a molts països de l'Amèrica Llatina. L'objectiu és intentar entendre la naturalesa i sobretot el per què dels populismes, que són molt presents en la història política de l'Amèrica Llatina al llarg de tot el segle XX.

Descarregar l'article complet (PDF, 76 KB).

Valors i identitats dels joves. Una aproximació empírica.

Javier Elzo

En aquest text el sociòleg Javier Elzo analitza els valors i les identitats dels joves a partir d'una investigació publicada recentment sobre els joves d'avui. Es tracta d'una anàlisi d'àmbit espanyol que tracta els valors ètics, els valors associats a finalitats, als objectius que han d'assolir i als aspectes que prioritzen en la vida o la confiança que dipositen en algunes institucions. L'article també aborda els trets que, segons assenyalen els mateixos enquestats, caracteritzen els joves d'avui. O la identitat juvenil des del prisma ideològic, tant polític com religiós, fent ús d'indicadors coneguts com el posicionament en l'escala esquerra-dreta, les preferències polítiques i els sentiments de pertinença a diferents enclavaments geogràfics. Tal com indica l'autor, no es tracta d'una anàlisi "amb pretensió valorativa sobre els valors -si es permet la redundància- dels joves", sinó descriptiva al voltant de les seves preferències i a partir del que permeten les dades disponibles: les seves inclinacions, el que consideren que està bé o malament, els seus accents, la valoració que fan dels moviments socials -ja sigui individual o social-, la confiança que donen a les institucions i els seus sentiments de pertinença.

Descarregar l'article complet (PDF, 106 KB).

Parlar de lideratge a Catalunya

Àngel Castiñeira

La qüestió del relleu generacional, i també més específicament la construcció de nous lideratges com a condició necessària perquè les societats actuals afrontin amb èxit els nous reptes és un dels àmbits de reflexió centrals tant de les activitats del Centre d'Estudis Jordi Pujol com de VIA, que vol fer aportacions en aquest sentit des de la reflexió i l'anàlisi. Ja en el primer número de la revista vam tractar aquesta qüestió en un article -vegeu Cornella, Alfons, "Planificar el relleu generacional", VIA 01 (març del 2006)- en què l'autor apuntava quatre grans àmbits en els quals cal actuar de forma premeditada i amb celeritat cercant una major presència de referents joves. En el nou article d'Àngel Castiñeira, membre també del Consell Editorial de la publicació, es tracta la qüestió del relleu generacional, la renovació del capital humà i el sorgiment de nous lideratges i noves elits en l'àmbit polític del nostre país a partir dels esdeveniments ocorreguts els darrers anys. Una aproximació valorativa que, si bé parteix de la realitat i la situació concreta del panorama polític actual i més immediat, no defuig, per exemple, la necessitat de definir determinats conceptes. El relleu -diu Castiñeira, per exemple- no ha d'interpretar-se només com la mera substitució d'una persona per una altra. Hi ha moltes altres coses en joc.

Descarregar l'article complet (PDF, 74 KB).

Diàleg Andreotti-Pujol: L'art (i les vicissituds) de la política

Enric Juliana

La cita era el dia 16 de juliol a Roma. Giulio Andreotti, el polític més important de la Itàlia republicana (set vegades president del Consell de Ministres, vuit vegades ministre de Defensa, cinc vegades ministre d'Afers Exteriors, dues vegades titular de Finances, etc.) havia acceptat mantenir un col·loqui amb Jordi Pujol sobre l'ofici de la política, sobre els valors de la política. A les deu del matí, trenta minuts abans de l'hora prevista, l'home que durant tants anys va guiar l'estratègia de la Democràcia Cristiana italiana, el tàctic infatigable que va a arribar a ser batejat Belcebú pels seus adversaris més aferrissats (d'altres, més amables, l'anomenaven Il Divino Giulio), ja era a l'hotel Exedra de la plaça de la República, tants cops passejada per Alfons XII durant l'exili romà de la monarquia espanyola. Andreotti (Roma, 1919) segueix sent un home meticulós: "Sempre m'he aixecat molt d'hora; esmorzo, llegeixo la premsa i me'n vaig molt aviat cap al despatx a repassar la correspondència, però el que ja no faig és anar al barber cada matí, perquè les maquinetes d'ara la veritat és que són molt bones." Una memòria extraordinària que durant tres hores va competir amb la de Pujol, no menys llegendària. "Bocatto di cardinale!", se li va escapar al periodista Enric Juliana tot just acabada la sessió. Juliana, subdirector de La Vanguardia, actual delegat del diari a Madrid i excorresponsal a Itàlia, va dur a terme la moderació del diàleg i després s'ha encarregat de l'edició.

Descarregar l'article complet (PDF, 387 KB).

Els problemes de la política energètica europea

Joaquín Almunia

El Comissari europeu Joaquín Almunia comença el seu article per a VIA oferint una breu panoràmica i contextualització històrica -a nivell europeu-, a partir de la qual situar el debat iniciat amb el Llibre Verd de la Comissió Europea sobre una "Estratègia europea per a una energia sostenible, competitiva i segura". En una segona part del text -la més extensa-, Almunia afronta els grans eixos d'aquest projecte. L'autor s'estén sobretot en allò referent a la necessitat d'assegurar el proveïment, fent ús i potenciant la diversitat de fonts d'energia que es troben al nostre abast. En aquest punt, les energies renovables i l'energia nuclear -sempre que sigui, en aquest darrer cas, des de l'assumpció d'uns determinats requisits imprescindibles en l'àmbit de la seguretat, que la Comunitat considera de primer ordre-, ocupen un lloc preeminent de la seva reflexió. Finalment, Almunia fa referència a la necessària recerca d'equilibris a l'hora de maldar per la màxima competitivitat dins del sector.

Descarregar l'article complet (PDF, 87 KB).

L’energia o les decisions inajornables

Pere Torres

El debat sobre l'energia sol ser viu, però tendeix a la simplificació sovint abusiva i de conseqüències no gens positives, o a expressar posicions extremes. En canvi, tant els models energètics com les diverses fonts d'energia estan carregats de matisos, amb elements favorables i desfavorables, amb pros i contres que cal tenir en compte de manera objectiva. Aquest article, que ens ofereix una introducció i una visió global a partir de la qual podem situar el tema que centra aquesta secció de VIA 02 -el retorn o no de l'energia nuclear-, fa una revisió panoràmica dels principals aspectes del debat i intenta destacar els punts que convindria prendre en consideració per abordar seriosament el disseny d'una política energètica.

Descarregar l'article complet (PDF, 75 KB).

L'energia: Perspectiva i prospectiva.

Felicià Fuster

Felicià Fuster, doctor enginyer industrial, expresident d'Endesa i expert reconegut en temes energètics, ja va participar fa uns mesos en una presentació del Centre d'Estudis Jordi Pujol al voltant del tema "L'energia del futur". Respecte al debat sobre el possible retorn a l'energia nuclear, Fuster afirma que en qualsevol cas seria sensat tendir a un model d'implementació i recuperació de l'opció de l'energia nuclear que, sense cap mena de dubte, hauria de ser més segur i hauria d'oferir les màximes garanties possibles de cara al present i el futur. Felicià Fuster, que com dèiem és un dels màxims experts mundials en qüestions energètiques -ha estat president del Committee Fusion Industry (CFI) i president del grup d'experts EAG on Thermonuclear Fusion de la DG XII de la Comunitat Europea- i que va tenir un paper molt important gràcies a la seva contribució al desenvolupament del projecte experimental ITER (International Tokamak Experimental Reactor) per utilitzar la fusió nuclear amb finalitats comercials, repassa la seva evolució personal i les principals etapes en la defensa i la promoció de diverses fonts energètiques; i es pregunta si les nostres societats són prou madures per adoptar àmpliament l'energia nuclear com a font d'energia neta i segura.

Descarregar l'article complet (PDF, 59 KB).

L'energia nuclear i el medi ambient

Antoni Gurguí

Fa poc més d'un any i mig un dels gurus del moviment ecologista, James Lovelock, pare de la teoria de Gaia -i de qui també publiquem un article a la secció de Debat-, va sorprendre molta gent amb un article favorable a replantejar l'oposició a l'energia nuclear. Estem a punt de veure una reivindicació de l'energia nuclear per part dels ecologistes? Podria ser que, per fi, una part del món ecologista comencés a anteposar realment els interessos del medi ambient a la pura ideologia?; l'evidència científica a la intuïció benintencionada?; o potser, també: el veritable progressisme a l'immobilisme a què condueix l'actitud del "no a tot", que ha convertit alguns dels grups i moviments que responen a aquesta denominació en allò més conservador i intransigent de la nostra societat, a més d'un autèntic perill per al progrés? Aquestes i altres qüestions, no poc controvertides, són les que tracta l'autor de l'article.

Descarregar l'article complet (PDF, 89 KB).

L'energia nuclear, una promesa per al segle XXI

Mohamed ElBaradei

L'energia nuclear pot ser -tal com diu el títol del text- una gran promesa per a la resolució dels grans problemes i les grans necessitats energètiques del futur. Però amb una condició necessària: que sempre vagi acompanyada de les màximes garanties possibles de seguretat. Per tant, com diu el mateix ElBaradei, es tracta d'una promesa i una oportunitat «amb condicions». El premi Nobel de la Pau examina en aquesta conferència de gran interès -que transcrivim i publiquem per primera vegada en català- tant els factors que propicien el replantejament positiu de l'energia nuclear, com els que caldrà tenir en compte indefectiblement si volem que l'energia nuclear compleixi la seva promesa a escala mundial.

Descarregar l'article complet (PDF, 74 KB).

L'esperança nuclear

James Lovelock

En aquest article, James Lovelock, ambientòleg de prestigi reconegut, sobretot per l'elaboració de la teoria de Gaia -que visualitza la terra com un sistema autoregulat-, parla de la necessitat de no renunciar i de tenir en compte l'energia nuclear com una de les energies de futur. Tal com afirma el científic, es tracta d'una energia segura, neta i eficaç. Amb tot, el gran interès d'aquest article rau en el fet que Lovelock -que ha dedicat gran part de la seva vida a la protecció del medi ambient- defensa els seus arguments i sosté els seus plantejaments a favor de l'energia nuclear des de posicions de marcat caràcter ambientalista i, sobretot, des del prestigi i la credibilitat de què sempre ha gaudit en el moviment ecologista de tot el món.

Descarregar l'article complet (PDF, 73 KB).

Apunts

En aquesta secció es recorda tres personatges que ens han abandonat enguany. Concretament són Johannes Rau (1931-2006), veterà governant del land de Renània del Nord-Westfàlia, del que en fou ministre-president del 1978 al 1998, dirigent històric de la socialdemocràcia alemanya i president de la República Federal entre 1999 i 2004. John Kenneth Galbraith (1908-2006), economista de gran prestigi d’origen canadenc. Va ésser un liberal de tradició keynesiana i el darrer gran hereu de l’institucionalisme americà, professor a Berkeley, Princeton i Harvard, entre d’altres universitats. Assessor dels presidents Roosevelt, Truman, Kennedy i Clinton. Jean-François Revel (1924-2006), filòsof, analista polític, escriptor i periodista, membre de l’Acadèmia Francesa. Aquests tres personatges tenen la particularitat d’ésser, en camps diversos, tres referents del segle XX.

Descarregar l'article complet (PDF, 191 KB).