Inici > Centre d'Estudis Jordi Pujol > Revista VIA > VIA Núm. 3 / abril'07

VIA Núm. 3 / abril'07

Sumari

Descarregueu la revista en PDF (805 KB)

Editorial

Ferran Sáez

Descarregar l'article complet (PDF, 50 KB).

La conducció d'una vida i el moment del bé

Charles Taylor

La filosofia i la teoria de la moral sotmeten en moltes ocasions l'opció per la justícia i el bé a un principi únic. En altres ocasions, en canvi, subratllen la impossibilitat d'arbitrar entre diverses categories de «béns». Aquest és un debat de fons difícil d'esclarir i molt complex. Normalment ens trobem davant d'una diversitat de béns i sovint ens trobem amb la situació d'haver de fer judicis globals sobre la manera d'actuar quan n'hi ha més d'un en joc. Però, com podem triar entre béns diferents? Segons Charles Taylor, un dels exponents contemporanis més representatius del comunitarisme, les persones poden trobar en el sentiment d'unitat i d'integritat de la seva pròpia vida –la consideració de la vida com un tot, com un procés, com un camí que es va fent i no com la suma d'episodis, cruïlles i decisions aïllades– una mesura comuna per justificar una determinació. No es tracta tant de la importància relativa dels béns o de les decisions morals com de la idea de com s'ajusten mútuament a la totalitat i a la globalitat d'una vida. Perquè, com diu l'autor, «la nostra tasca no consisteix senzillament a dur a terme actes aïllats, cada un dels quals és just, sinó a viure una vida, cosa que vol dir ser i esdevenir una classe determinada d'ésser humà». És a dir: no es tracta tant de classificar els béns com de veure que s'ajusten els uns amb els altres i de fer-los complementaris a partir d'uns valors.

Descarregar l'article complet (PDF, 113 KB).

Relativisme versus llibertat

Valentí Puig

Segons l’autor, l’inici del segle XXI és definible com el període de màxima impregnació relativista. Els temps hipermoderns –en paraules del filòsof de la postmodernitat Gilles Lipovetsky– corresponen, diu Valentí Puig, a un relativisme immoderat i a una creixent manca d’adhesió al sentit del deure, del compromís i de la responsabilitat, que han estat substituïts per una mena de zapping ètic, contextualitzat i essencialment relativista. L’autor –des d’una posició i actitud de confrontació amb el relativisme imperant a Europa– se situa al costat de la defensa d’una posició antirelativista laica que defensa obertament i desacomplexadament les aportacions d’Occident. Perquè –s’ha de dir– la convergència entre relativisme i autocensura de l’Occident és un fet evident, avui, en determinades latituds: el relativisme –animat també per la confusió entre pluralisme i multiculturalisme– sosté alhora que, pel fet de ser occidental, té connotacions directament negatives. Una conseqüència de tot això, esgrimida en el text, és que una Europa sense fe en els seus propis principis i valors difícilment està en condicions de redactar una autèntica Constitució.

Descarregar l'article complet (PDF, 89 KB).

Turquia i la UE. Procés d'adhesió i reformes. La construcció d'un projecte comú

Senén Florensa

Ampliar-se o no amb la integració de Turquia configura, sens dubte, un dels debats més importants oberts avui al si de la Unió Europea i un dels reptes més importants al que hauran de fer front els països membres els propers anys. En un moment en què les institucions europees, en plena celebració dels cinquanta anys de la signatura del Tractat de Roma, malden per trobar la forma de reimpulsar i donar una nova empenta al projecte comú, la qüestió turca no passa en absolut desapercebuda. En aquest article, el director general de l’Institut Europeu de la Mediterrània parteix d’algunes de les conclusions de la Setena Conferència UE-Turquia, celebrada precisament a Barcelona el passat mes de gener, per fer una reflexió global entorn dels grans temes que hi ha sobre la taula en referència a aquesta qüestió. No es tracta tant de portar a col•lació una opció argumentativa sòlida i decidida a favor o en contra de l’adhesió de Turquia –tot i que en l’article s’admet obertament la conveniència d’aquest nou pas i s’hi especifiquen els avenços ja fets en aquest sentit– com de repassar aquells esculls o aquelles qüestions presents en una negociació complexa i amb molts matisos. En aquest sentit, en el text s’aborda, per exemple, la dimensió cultural, religiosa i de valors, així com la geoestratègica, la institucional i democràtica, o també la Mediterrània, com alguns dels aspectes que més influències tenen ara en les percepcions del debat polític vigent.

Descarregar l'article complet (PDF, 82 KB).

Els "valors" del vot

Agustí Bosch

Influeixen els valors dels ciutadans d’una manera definitiva en la decisió final del vot en els processos electorals? Ha suposat l’anomenat canvi de valors del materialisme al postmaterialisme (Inglehart) canvis importants en les preferències electorals dels ciutadans dels països occidentals, o bé els valors que podríem anomenar «clàssics» segueixen tenint un paper definitiu i preponderant en aquest sentit? Quina traducció i quina concreció té tot això en el cas de Catalunya? L’autor afronta aquestes i d’altres qüestions en un text que, a més d’una anàlisi global del fenomen, ofereix un seguit de dades i anàlisis que ens permeten disposar d’una primera diagnosi d’aquesta correlació entre valors –ideològics, religiosos i postmaterialistes– i vot, especialment a Catalunya. Una de les conclusions de l’anàlisi que fa el professor Bosch és aquesta: si bé els electors catalans ratifiquen que hi ha una certa erosió de la influència dels valors clàssics sobre el vot –l’autoubicació ideològica, per exemple–, aquesta erosió no implica necessàriament la seva desaparició. Tanmateix –i d’altra banda–, caldrà tenir en compte que els nous mecanismes de decisió del vot vagin substituint les variables estructurals –entre les quals se situen els valors dels ciutadans– per altres variables de caràcter més específicament contextual.

Descarregar l'article complet (PDF, 95 KB).

Canvi demogràfic, envelliment i dependència

Víctor Pérez-Díaz

En aquest article, adaptació i traducció d’una de les ponències del seminari «Canvi demogràfic i estat del benestar», organitzat pel Centre d’Estudis Jordi Pujol, el sociòleg Víctor Pérez-Díaz planteja alguns dels reptes més específics a què s’enfronten algunes tendències sociodemogràfiques actuals. L’autor parteix d’algunes projeccions i dades fruit de la prospectiva, com per exemple la que es deriva de diverses anàlisis que indiquen que haurem de partir d’unes expectatives de vida que multiplicaran per sis el temps de maduració de l’espècie humana i que suposaran la possibilitat d’arribar als cent anys de vida en bones condicions. Les expectatives amb què s’ha de treballar, doncs, són les d’un gaudi de bona salut durant els trenta anys posteriors a la jubilació. Què faran aquestes persones durant aquest temps amb els recursos de què disposin? I, sobretot, quin serà el dinamisme en què se sustentarà un contingent de població gran cada vegada més important? És a dir, disposaran dels recursos econòmics, educatius i de relació amb la política que els permetin assolir una certa autonomia i plantejar obertament les seves demandes, a més de generar, per exemple, una oferta pròpia –la xarxa associativa i de treball voluntari en grups de major edat que hi ha als EUA és un fet a tenir en compte–, o es tendirà –en el cas d’Europa, i més específicament l’Europa comunitària– a seguir depenent de les xarxes familiars properes? Una altra qüestió que planteja l’autor és com s’articularà el pes electoral d’un col•lectiu important de gent gran que tendeix al pragmatisme i a la moderació política.

Descarregar l'article complet (PDF, 75 KB).

Les eleccions presidencials franceses: el cas Ségolène Royal

Gérard Grumberg

Les eleccions presidencials franceses d’enguany han generat una gran expectació i interès a tot Europa. França ha d’afrontar indefectiblement un conjunt de canvis i de transformacions –socials, econòmiques– que molt probablement comportaran reformes en algun dels pilars de la Cinquena República. Per altra banda, després del resultat negatiu del referèndum de la Constitució europea i de l’impasse en què es troba el projecte comunitari, precisament en el moment en què se celebra el cinquantè aniversari de la signatura dels Tractats de Roma, França té una responsabilitat indiscutible i un paper clau en la reactivació de l’optimisme i la confiança en Europa com a projecte polític; no és estrany, en aquest sentit, que la qüestió europea i la necessitat de redactar un nou text constitucional més breu, més intel•ligible i més efectiu hagin estat un dels punts de debat més transversals de la campanya presidencial. Finalment, es tracta d’unes eleccions que encarnen –mitjançant els seus tres principals contrincants– un relleu generacional en la política francesa, confirmat per l’anunci de la retirada definitiva de Chirac. El candidat de la dreta, Nicolas Sarkozy, es presenta amb un programa de tendència liberal i probablement més clarament rupturista. El candidat centrista François Bayrou, que en les anteriors eleccions no va superar el 7% dels vots, s’ha situat entre els «grans candidats». I, finalment, per primera vegada una dona –la candidata socialista Ségolène Royal– pot arribar a l’Elisi. Gérard Grunberg centra la seva anàlisi a valorar precisament la campanya de Royal, que va començar com un fenomen admirat i amb una gran pistonada, però que durant la precampanya i la campanya ha anat perdent originalitat i la capacitat de seducció inicial.

Descarregar l'article complet (PDF, 90 KB).

Consideració de Catalunya de Dionisio Ridruejo, una exigència ètica

Jordi Amat

L’article de Jordi Amat se centra en l’evolució de la figura intel•lectual i política de Dionisio Ridruejo, que el porta del falangisme inicial a la socialdemocràcia i, més específicament, a la seva concepció i valoració de la cultura catalana i de les relacions i el diàleg entre Catalunya i Espanya, que va acabar entenent i defensant com una autèntica realitat plurinacional, per motius tant culturals com econòmics. La biografia de Ridruejo, un exemple extraordinari de la complexitat que caracteritza la història intel•lectual espanyola del darrer segle, configura també el relat d’una rectificació ideològica i d’una transformació fruit d’una evolució personal que té el seu origen en la profunda fidelitat a si mateix, al compromís amb el coneixement, a una forta exigència ètica i a una insubornable honestedat intel•lectual. La publicació d’un article d’aquestes característiques és coherent amb la voluntat expressada ja a VIA 01 de reservar un espai a la recuperació d’episodis i figures que han tingut un paper destacat –de forma protagonista o modesta– en la història política, intel•lectual i cultural contemporània.

Descarregar l'article complet (PDF, 111 KB).

Avantatges i inconvenients de la secularització

Jean-Louis Schlegel

L’autor, que recentment ha coordinat i impulsat un número monogràfic de la revista Esprit (març/abril de 2007) sobre la nova «efervescència religiosa» al món, afronta en aquest text un dels temes que són objecte de la seva atenció i anàlisi: la secularització o el que, en paraules de Marcel Gauchet, s’ha anomenat –amb matisos diferents– el procés de «sortida» de la religió en les societats occidentals. Més enllà d’aquest debat, que és l’eix sobre el qual gira el conjunt de l’article, Schlegel aborda altres temes com ara la pèrdua d’influència quantitativa i qualitativa de les religions històriques institucionalitzades, conseqüència indiscutible del procés de separació Església-Estat que comporta la modernitat; el desplaçament del fet religiós a la vida privada –el que s’anomena la religió invisible–; i la pluralització del fet religiós amb l’esclat de les noves religiositats o la presència d’altres religions, com ara l’islam, que entren en competició amb les religions tradicionals, una qüestió que és també a l’arrel d’un procés i d’un dinamisme completament diferent de la situació anterior que ha transformat igualment les relacions entre el fet religiós i la política. Aquest article és l’adaptació i ampliació que el mateix autor ha fet a partir d’una ponència que va impartir en el marc del seminari «Teologies del poder», celebrat al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.

Descarregar l'article complet (PDF, 95 KB).

Diversitat religiosa i immigració a Catalunya

Maria del Mar Griera

El fet religiós forma part indiscutible, avui, de l’agenda política de la gran majoria de països i democràcies occidentals. Catalunya tampoc no s’escapa d’aquesta tendència a situar la qüestió religiosa al centre dels debats sociopolítics, que té la seva raó de ser en un conjunt de fenòmens que els darrers temps s’han vist amplificats, també, pel seu tractament mediàtic, a voltes selectiu i desigual a l’hora de tractar aquest conjunt de qüestions i els reptes que plantegen. Aquest fet és especialment visible quant a l’islam. Mentre que a les nostres societats hi ha una tendència inflacionista a l’hora d’afrontar els nous possibles desafiaments que suposa, per exemple, la presència d’una comunitat musulmana important, no es posa la mateixa atenció o èmfasi en la presència encara més nombrosa de comunitats evangèliques també noves i amb estils diversos. El nou protagonisme del llenguatge religiós en les relacions internacionals, l’increment de les iniciatives per al foment del diàleg interreligiós –impulsades també moltes d’elles des de l’àmbit polític– o l’increment de les migracions internacionals i les consegüents conseqüències a nivell cultural i religiós, són algunes de les qüestions afrontades per l’autora, sociòloga de les religions, que en la seva anàlisi presta una atenció molt especial a com evoluciona aquest fenomen amb la creixent pluralitat religiosa i la necessitat de gestionar-la al nostre país, així com a la seva relació –de l’emergència de la pluralitat religiosa– amb els ideals de la modernitat i la realitat de la secularització indiscutiblement creixent a les societats democràtiques.

Descarregar l'article complet (PDF, 109 KB).

Les relacions entre les confessions i els Estats membres de la Unió Europea

Àlex Seglers

En aquest article, l’autor repassa els diferents models de relació entre les esglésies i les diferents confessions religioses amb l’Estat i les administracions públiques a l’Europa comunitària. Els diferents models de gestió del pluralisme religiós –esglésies d’Estat, laïcitat cooperativa i laïcitat estricta–, així com les especificitats de la relació entre el fet religiós i el poder públic, responen a la tradició i l’evolució que en cada país han tingut les relacions entre les confessions i l’Estat a mesura que s’ha anat consolidant la democràcia. L’autor, a més, fa una aproximació al tractament del pluralisme religiós que els darrers anys s’ha emprès des de les institucions europees. Més enllà del que es proposava en el text constitucional, que posava l’accent en la igualtat de tracte que han de rebre les confessions religioses per part dels estaments comunitaris, la seva exposició la centra en la lletra de diverses recomanacions emeses per altres institucions d’àmbit europeu, com ara l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa sobre la relació entre religió i democràcia. Finalment, el professor Àlex Seglers destaca el repte que suposa per als estats membres la necessitat de compatibilitzar les polítiques de cooperació amb les esglésies en funció de les tradicions de cada país membre i el dret de llibertat religiosa dels ciutadans, que ha de poder ser exercit sense discriminacions tal com ha dit el Tribunal Europeu de Drets Humans en diverses ocasions.

Descarregar l'article complet (PDF, 94 KB).

El fonament prepolític de la democràcia. Postil·les al diàleg entre Habermas i Ratzinger

Francesc Torralba

La coneguda confrontació intel•lectual entre el filòsof Jürgen Habermas i el cardenal Joseph Ratzinger –abans que esdevingués el papa Benet XVI–, que va tenir lloc el 19 de gener de 2004 i de la qual fins i tot es van fer ressò alguns mitjans de comunicació, és el punt de partida des del qual l’autor afronta una qüestió complexa i essencial: la de les bases prepolítiques de la democràcia, que el mateix Habermas aborda també a bastament en una obra recent que porta per títol Zwischen Naturalismus und Religion (Entre naturalisme i religió). Del debat entre el filòsof i el teòleg alemanys es desprèn, entre altres conclusions, que molt probablement un dels problemes de les societats democràtiques actuals rau en el fet que determinats conceptes i valors que són fonamentals per a la mateixa consistència de la democràcia queden buits de sentit, cosa que provoca, alhora, una creixent manca de motivació per a un ferm compromís amb el bé comú i amb l’interès general entre els ciutadans laics, postmetafísics, individualistes i relativistes. En aquest context de les societats democràtiques postsecularitzades, pot tenir la religió un paper –també com a força motivadora– sense que això impliqui posar en dubte els criteris essencials de la modernitat avançada?

Descarregar l'article complet (PDF, 98 KB).

Fe i ètica en un món interdependent

Steven C. Rockefeller

La globalització és un fet i una realitat indiscutible a molts nivells i en àmbits molt diversos –econòmic, tecnològic, ecològic, etc. Ara bé, ho és per exemple a nivell moral i espiritual? Sens dubte, no. Tanmateix, és possible –i en tot cas, necessària o desitjable– una ètica global? L'autor aborda aquestes i altres qüestions en un assaig centrat a justificar i argumentar que una ètica de caràcter planetari no només és una possibilitat evolutiva sinó també una necessitat social, política i ecològica. Sense caure en diagnosis ingènues o simplement benintencionades, l'autor defensa que malgrat les diferències culturals, els valors ètics compartits no han de ser quelcom aliè en un món que evoluciona i en el qual el pluralisme és, avui, un fet indiscutit. El professor Steven C. Rockefeller aborda aquestes qüestions a partir de les consideracions i categories esgrimides per alguns dels referents del pensament pragmàtic nord-americà, com ara John Dewey i William James.

Descarregar l'article complet (PDF, 122 KB).