Inici > Centre d'Estudis Jordi Pujol > Revista VIA > VIA Núm. 5 / gener'08

VIA Núm. 5 / gener'08

Sumari

Editorial

Miquel Calsina

Descarregar l'article complet (PDF, 59 KB).

Desenvolupar líders? Desenvolupar països? Aprendre d'un altre indret

Henry Mintzberg

Des del primer moment la revista VIA ha fet atenció a la reflexió sobre el lideratge social i polític dels països. En aquest cas, el professor Mintzberg, a partir de la seva experiència en un país com Ghana i el seu esperit emprenedor, ens introdueix en una qüestió i un debat gens secundari: podem desenvolupar lideratges? És a dir, es pot crear un model de lideratge amb tècniques d’importació, passant per alt o sense tenir en compte les condicions, la història, la tradició o les possibilitats i capacitats pròpies d’un país o d’una societat? En aquest cas, hem preferit seguir utilitzant el terme desenvolupar per les connotacions més àmplies que conté, especialment la de procés. Mintzberg es pregunta si, en aquest cas, el paradigma de la globalització no ha portat a oblidar o a no tenir prou en compte les condicions autòctones i concretes de cada context que porten al desenvolupament econòmic i que fomenten l’emergència de bons lideratges.

Descarregar l'article complet (PDF, 160 KB).

La segona guerra freda

Vicenç Villatoro

Després del final de la Guerra Freda i de més d’un decenni sense un nou marc consolidat per entendre i mesurar les reaccions i els moviments internacionals, podem considerar l’aparició d’un nou paradigma per explicar les relacions internacionals? Aquest article apunta que avui s’insinuen dos nous blocs. D’una banda, l’autor parla d’una recomposició del bloc que podríem anomenar occidental, entre Europa i els Estats Units, que estan superant les desavinences profundes sorgides arran de la guerra d’Iraq; de l’altra, es comença a definir també un nou bloc –una xarxa no precisament homogènia– conformat per règims dominats per moviments ideològics molt diversos –islamisme, populisme i tardocomunisme–, però que comparteixen un antioccidentalisme i un afany comú: la contraposició als Estats Units. Ens encaminem cap a un ordre dominat per una nova dinàmica de guerra freda entre aquests dos blocs oposats?

Descarregar l'article complet (PDF, 82 KB).

Sobre la idea de respecte

Josep M. Esquirol

El fet de prestar atenció és una actitud existencial radicalment oposada a la indiferència, que avui és a la base de la manca de compromís polític i d’implicació ciutadana –de la desafecció, podríem dir–, dominants a les nostres societats. L’atenció curosa no només desperta la percepció i el sentit moral de les coses, sinó que va lligada al respecte. Tractar algú o alguna cosa amb respecte –diu l’autor d’aquest article– significa tractar-lo amb atenció. O, dit d’una altra manera, mirar atentament allò que ens envolta ens portarà molt probablement a descobrir-hi el que és digne de ser-ne respectat. La mirada atenta ens permetrà copsar-ne la vulnerabilitat, l’harmonia o el secret i, en conseqüència, ens obrirà al sentit del respecte. Aquesta és la intuïció fonamental que trobem en aquesta reflexió.

Descarregar l'article complet (PDF, 88 KB).

Arrelament i nació: el projecte cívic de Simone Weil

Josep Oton

Aquest article exposa algunes de les idees i conclusions de Totalitarisme, arrelament i nació en l'obra de Simone Weil, títol de l'assaig amb el que Josep Otón fou guardonat amb el Premi Serra i Moret de l'any 2006. L’autor s’endinsa en la reformulació del concepte de nació i de patriotisme que fa Weil a partir de la seva pròpia experiència personal amb els problemes i els fets del seu temps, que ella viu intensament. Per fer-ho, la pensadora francesa d’origen jueu parteix del terme enracinement –arrelament–; un concepte a partir del qual construeix la seva «proposta cívica» de nació. Partint del fet que l’arrelament és una necessitat de l’individu i enfront d’una experiència absolutitzadora i totalitzadora, Weil aposta per una concepció en la que la col•lectivitat esdevingui un mitjà on la persona pugui desenvolupar-se creativament i lliurement, un mitjà al servei de cada ésser humà.

Descarregar l'article complet (PDF, 112 KB).

Catalanisme: Un lloc a Europa?

Joan F. Mira

On cal situar l’arrel de l’europeisme professat indiscutiblement pel catalanisme cultural i polític? L’autor d’aquest article afirma que l’europeïtat dels catalans té la seva principal raó de ser en el fet de voler afirmar l’especificitat catalana enfront de l’espanyola, d’una banda, i en la voluntat reactiva de desmarcar-se d’un àmbit d’identitat i de pertinença que històricament ha resultat escassament atractiu i poc prestigiós; especialment perquè s’ha tractat d’un model d’identitat molt distant i diferent al d’Europa. Sentir-se més europeus que els espanyols ha estat una manera i una forma de buscar lloc en un àmbit amb connotacions més positives i de més prestigi. Tanmateix, cal tenir en compte que potser aquestes comparacions ja no segueixen tenint un fonament objectiu com el que hi havia fa cent anys. I, d’altra banda, la forma amb la que s’ha construït institucionalment la Unió Europea tampoc no es correspon avui amb la intensitat europeista d’alguns pobles sense estat.

Descarregar l'article complet (PDF, 78 KB).

L'eix Teheran-Caracas: tensions entre ser i voler ser

Marc Bou

L’objectiu d’aquest article rau en posar de manifest les bases que sustenten una «aliança estratègica bilateral» entre la Veneçuela d’Hugo Chávez i l’Iran de Mahmoud Ahmadinejad. L’autor intenta analitzar les particularitats i les contradiccions d’ambdós països i identificar algunes de les implicacions per a la política i les relacions internacionals d’una aliança Teheran-Caracas que, més enllà d’un còctel politicoideològic amb components i tradicions diverses, i més enllà també de les raons històriques i de conjuntura que la puguin justificar, està en condicions de tenir repercussions importants a escala mundial i en el model de relacions internacionals que s’està configurant.

Descarregar l'article complet (PDF, 150 KB).

La religió en el punt de mira de la violència revolucionària de 1936 a Catalunya. Fets i reflexions

Jordi Albertí

L’autor d’El silenci de les campanes (2007) apunta en aquest article –amb la presentació de casos concrets– que la repressió religiosa duta a terme per part d’escamots revolucionaris és un fet des de l’endemà mateix de la rebel•lió militar del 18 de juliol de 1936. Malgrat que el fet que l’inici de la guerra, el procés revolucionari i la repressió contra una part important de la societat catalana comencessin de forma simultània és un element que dificulta encara –i molt– una anàlisi en profunditat, Albertí apunta en aquest article la hipòtesi que la repressió, concentrada sobretot entre el juliol i el desembre de 1936 a Catalunya, va respondre a un pla premeditat i definit, fins i tot, abans de l’alçament militar; una repressió violenta que va afectar, d’una manera molt especial, sacerdots, religiosos i fidels de l’Església catòlica. L’autor assegura que el fet que el franquisme implantés una dictadura amb milers d’execucions sumàries no ha de ser un impediment per apropar-nos amb objectivitat a aquesta tragèdia.

Descarregar l'article complet (PDF, 108 KB).

Envers la regió d'aprenentatge

Richard Florida

En la nova era del capitalisme global i intensiu en coneixement, les regions s'estan convertint en centres clau de creació de coneixement i d'aprenentatge, i en aquest sentit estan esdevenint regions d'aprenentatge. Les regions d'aprenentatge funcionen com a punts de captació i dipòsit de coneixement i idees, i proporcionen l'entorn i la infraestructura necessaris per fer circular el coneixement, les idees i l'aprenentatge. De fet, malgrat les contínues prediccions de la fi de la geografia, les regions s'estan erigint en importants formes d'organització econòmica i tecnològica a escala global. Malgrat que aquest text actualment ja es pot considerar gairebé un clàssic de la reflexió territorial, hem considerat oportú de reproduir-lo aquí en català per la vigència i per la solidesa de les seves aportacions, que han marcat bona part d’aquests darrers deu anys.

Descarregar l'article complet (PDF, 140 KB).

Territoris de risc

Pere Torres

Els territoris de risc són aquelles opcions d’ús del territori que magnifiquen alguns factors que poden posar en perill la qualitat de vida, la prosperitat o els mateixos serveis que el medi presta a la humanitat. Són territoris de risc els desconnectats –tant des d’un punt de vista físic com de circulació d’idees–, els amorfs –perquè sense personalitat pròpia no es pot aportar cap valor afegit– o els idealitzats –en què la presumpció que haurien de ser idealment al marge del que són realment pot retallar les seves potencialitats o mal orientar les polítiques que s’hi apliquen. En qualsevol cas, els territoris de risc són insostenibles des de tots els punts de vista. Per evitar-los, és necessària una perspectiva d’observació i d’anàlisi que sigui integradora i no pas fragmentada.

Descarregar l'article complet (PDF, 111 KB).

Hiperterritoris, multiciutats, geourbanitats

Manuel Gausa

La ciutat ja no es pot considerar des d’un únic model ni com un sol lloc més o menys ideal. Avui cal entendre la ciutat com un procés complex, evolutiu, mutable, relacional, polièdric i diversificat. Un procés fet de moviments i esdeveniments individuals i combinats, aïllats o concertats, que convocarien, al seu torn, múltiples realitats en interacció constant. Es tractaria, per tant, d’una noció de ciutat pròxima al que podríem anomenar multiciutat. És a dir, una estructura plural, entrellaçada i discontínua al mateix temps; una ciutat que es manifestaria com un politerritori que podria ser contemplat com un nou tipus de geografia relacional i interurbana, el que l’autor d’aquest article anomena una geourbanitat en xarxa.

Descarregar l'article complet (PDF, 131 KB).

Les metamorfosis del territori: noves mobilitats, noves desigualtats

Laurent Davezies / Pierre Veltz

Aquest article se serveix del cas francès per posar de manifest que són tres els grans moviments que resumeixen les profundes transformacions de la geografia social i econòmica en aquests darrers cinquanta anys. Cal dir, primer de tot, que les diferències entre regions a França s’han difuminat en gran mesura, mentre que les desigualtats han esdevingut més fortes a escala de detall de les ciutats i els territoris locals. D’altra banda, l’augment de la mobilitat ha accentuat els fenòmens de multipertinença territorial per a una part de la població, i s’han creat, alhora, noves desigualtats. Finalment, emergeix una nova divisió entre una França d’aglomeracions molt grans, ben introduïda en el joc de la competència econòmica mundial, i una França que viu bàsicament dels ingressos de redistribució.

Descarregar l'article complet (PDF, 354 KB).

De cara al futur desenvolupament de Catalunya, quins són els aspectes territorials clau?

J.A. Solans, R. Folch, J. Nogué, A. Serratosa, J. Oliva, A. Vilalta

Descarregar l'article complet (PDF, 141 KB).

Una conversa amb Thomas Luckmann

Joan Estruch

Thomas Luckmann va néixer a Jesenice, Eslovènia, l'any 1927. Després de la Segona Guerra Mundial emigrà als Estats Units, on es doctorà en sociologia a la New York School for Social Research, de la qual fou professor abans de retornar a Europa, primer a la Univeristat de Frankfurt i posteriorment a la de Constança. Entre les seves obres més importants destaquen La construcció social de la realitat, amb Peter Berger, La religió invisible i Les estructures dle món de la vida, amb el seu emstre Alfres Schütz.

Descarregar l'article complet (PDF, 290 KB).

Nicolas Sarkozy: Carta als educadors

Nicolas Sarkozy

Descarregar l'article complet (PDF, 117 KB).

Comentaris a la carta de Nicolas Sarkozy als educadors francesos

EDU 21

Descarregar l'article complet (PDF, 85 KB).

Descarregueu la revista en PDF

Descarregar l'article complet (PDF, 2629 KB).