Inici > Centre d'Estudis Jordi Pujol > Revista VIA > VIA Núm. 7 / octubre'08

VIA Núm. 7 / octubre'08

Sumari

Editorial

Miquel Calsina

Descarregar l'article complet (PDF, 55 KB).

David Cameron: La modernització pragmàtica del partit conservador

Alfredo Crespo

L’actual crisi econòmica i financera de proporcions mundials sembla beneficiar políticament Gordon Brown. En enquestes recents, els ciutadans britànics consideren més preparat l’actual premier britànic per afrontar la crisi que el seu contrincant conservador. Però la realitat és que David Cameron ha portat aires nous i un canvi d’estil que han capgirat la imatge més aviat estancada en què es va ancorar el conservadorisme britànic després de l’etapa de John Major i la victòria del nou laborisme. Cameron ha sabut trobar un equilibri entre el missatge i les arrels tradicionals dels tories i la necessitat d’un aggiornamento, d’una posada al dia, del seu discurs i de les seves propostes polítiques, alhora que ha obert les portes a un conjunt de temes –socials, ambientals, de valors– fins ara absents de l’agenda conservadora. La renovació que ha estat capaç d’impregnar el cameronisme ha obert les portes a la possibilitat d’un canvi polític a la Gran Bretanya després de més de deu anys de New Labour.

Descarregar l'article complet (PDF, 125 KB).

Maritain avui?

Joan Rigol i Roig

Què pot aportar el pensament polític de Maritain, avui? Quin lloc pot tenir en la societat actual un discurs filosòfic i polític com el seu, que arrenca de la consideració de la centralitat i la dignitat absoluta de la persona i dels seus valors fonamentals? Joan Rigol ens remet, en aquest article, a la necessitat de recuperar i aprofundir un dels referents intel•lectuals més importants de l’Europa del segle XX. El missatge, el pensament i l’anàlisi que fa Maritain de les contradiccions dels principals corrents ideològics del seu temps poden oferir-nos també avui respostes i idees per consolidar un nou humanisme, adaptat als reptes actuals de la política i que es resumeixen en un: respondre a una determinada visió de la persona i de la societat.

Descarregar l'article complet (PDF, 92 KB).

L’eclosió de la responsabilitat social de l’empresa. Una visió des de Catalunya

David Murillo

Aquest article pretén donar les pautes per comprendre l’evolució que els darrers anys ha seguit la responsabilitat social de l’empresa (RSE). Des de les primeres dinàmiques socials i de mercat fins al creixent activisme empresarial desenvolupat en els darrers anys, es presenten aquí les actuacions públiques i privades que marcaran en els propers anys la manera de comprendre la RSE. D’una manera particular, en clau de país, es presenta el context en el qual caldrà desenvolupar un model català de desenvolupament econòmic responsable i sostenible.

Descarregar l'article complet (PDF, 85 KB).

Consideracions sobre la independència de Catalunya

Jordi Argelaguet

Des dels inicis de les primeres formulacions polítiques del catalanisme, durant el darrer terç del segle XIX, hi ha reflexions sobre la independència de Catalunya. Des d’aleshores fins avui sempre ha planat aquesta qüestió per damunt dels debats sobre els objectius i les estratègies que el catalanisme havia de seguir. No obstant això, de la mateixa manera que la presència d’aquest debat ha estat constant, si bé amb alts i baixos en funció de la conjuntura política, també és cert que els qui apostaven decididament per la independència han estat una minoria. Aquest article reflexiona sobre el paper i la influència que tenen avui els nous discursos sobre la independència després de trenta anys d’autonomia política.

Descarregar l'article complet (PDF, 89 KB).

La Xina a l’Àfrica: de safari o promovent el desenvolupament?

Marc Bou / Íñigo Macías-Aymar

El retorn del protagonisme xinès en l’escenari polític i econòmic global representa, en certa manera, un retorn a una normalitat si tenim en compte el pes específic que ha exercit aquest país històricament en el concert internacional. Però també és una realitat que implica el sorgiment d’importants reptes geoestratègics i geopolítics. Una de les conseqüències de la revitalització xinesa i de la seva emergència econòmica és, sens dubte, la creixent presència de la Xina al continent africà –en detriment de la de la Unió Europea– tant en l’àmbit del comerç internacional com en el de les infraestructures, que representen un dels principals obstacles per al desenvolupament socioeconòmic de l’Àfrica, segons el mateix Banc Mundial. Si la influència de la Xina sobre alguns països africans al llarg de la segona meitat del segle XX es va limitar a la ideologia, ara ha passat l’economia. L’aposta del país asiàtic per Àfrica comporta un conjunt de desafiaments a molts nivells als quals cal parar atenció. Els autors d’aquest article ens apropen a aquesta realitat amb una anàlisi rigorosa i fonamentada en un bon nombre de dades.

Descarregar l'article complet (PDF, 175 KB).

Ciència i societat al segle XXI

Jorge Wagensberg

A partir de l’experiència i de vivències pròpies com a científic de llarga experiència i director de CosmoCaixa, l’autor d’aquest article esmenta alguns dels reptes i del paper que s’espera que afronti la ciència en una societat democràtica en què l’opinió pública i la participació ciutadana són dues realitats que defineixen la mateixa ciutadania. Com, on i de quina manera es pot fer ciència per a ciutadans –el museu independent en pot ser l’espai més idoni– són algunes de les qüestions en les quals se centra aquest text. Perquè, si bé el coneixement científic és sobretot de científics, l’opinió científica ha de poder ser possible per a tots els ciutadans.

Descarregar l'article complet (PDF, 105 KB).

Ciència i humanisme

David Jou

No hem d’oblidar que la inquietud científica sorgeix de preocupacions profundament humanes. De fet, les aportacions científiques són a la base de millores i avenços molt importants per al conjunt de la humanitat que avui, molt sovint, donem per descomptats. D’altra banda, la ciència ha permès també ampliar el marc de l’expressió creativa i artística en molts camps. De la mateixa manera, l’humanisme ha aportat exigència moral i reflexió ètica a les tensions de la ciència. Ciència i humanisme, per tant, són dues realitats imbricades l’una amb l’altra.

Descarregar l'article complet (PDF, 91 KB).

El paper dels comitès d’ètica de les ciències. El cas d’Europa

Pere Puigdomènech

La recerca i l’activitat científica han esdevingut una tasca complexa amb regles de funcionament ben establertes. En el seu intent de traspassar permanentment la frontera del coneixement, la ciència exigeix espais d’autonomia que només poden limitar les regles de funcionament que s’estableixen, per exemple, mitjançant els mecanismes propis d’una societat democràtica. La proliferació actual dels comitès d’ètica –inspirats en els tribunals de Nuremberg i en els judicis que s’hi van fer arran de l’experimentació científica amb presoners dels camps de concentració nazis–, a nivell tant estatal com supraestatal, són un exemple de les moltes qüestions que plantegen avui l’experimentació i la comercialització en determinats camps de la ciència, i de la necessitat de respondre-hi amb argumentacions ètiques.

Descarregar l'article complet (PDF, 81 KB).

Energia i canvi climàtic: un futur difícil

Josep Enric Llebot

El debat a l’entorn del canvi climàtic es presenta com una de les qüestions amb un rerefons científic indiscutible destinades, al mateix temps, a esdevenir objecte de debat públic. En realitat ja ho és des de fa molt temps, però el fet que des de fa un any, arran sobretot de l’aparició de l’Informe Stern i d’altres estudis i conclusions relatives a les conseqüències de les emissions de CO2 a l’atmosfera, es tracti d’una qüestió present d’una manera clara i indefectible en l’agenda política dels governs de la majoria de països occidentals, ha comportat la seva presència definitiva i constant als mitjans de comunicació. Un exemple paradigmàtic, per tant, de com un debat sense conclusions definitives ni consensos absoluts entre la mateixa comunitat científica pot esdevenir un debat públic per excel•lència.

Descarregar l'article complet (PDF, 90 KB).

Ciència: un antídot contra el dogmatisme

Lluís Reales

Comunicar la ciència als ciutadans pot convertir-se en un eficaç antídot contra la superstició i la intolerància, així com una manera d’introduir i generalitzar l’interès per la reflexió crítica. Tanmateix –lamenta l’autor d’aquest article–, els mitjans de comunicació actuals segueixen poc atents a les grans temàtiques de la ciència, que romanen en un segon lloc, sempre molt per darrere, per exemple, de l’obsessió pel conflicte polític. Malgrat els avantatges derivats de la divulgació i la pedagogia científica, el distanciament entre ciència i societat és una realitat indiscutible a la majoria de països de la Unió Europea.

Descarregar l'article complet (PDF, 88 KB).

Diàleg amb Isak Andic, fundador de la firma Mango

Daniel Clivillé

El fundador de la firma Mango, Isak Andic, és un emprenedor català, tot i el seu origen turc. Nascut a Istanbul l’any 1955, amb catorze anys es va mudar amb la seva família a Barcelona, on es va endinsar en el món de la moda. L'any 1984 va obrir la seva primera botiga Mango al Passeig de Gràcia. Actualment, la multinacional tèxtil catalana s’ha expandit per tot el món, amb una xarxa de més de mil botigues esteses per noranta països dels cinc continents. La fórmula de l’èxit: dissenys a l’última, a uns preus molt assequibles, que l’han portat a ser una de les empreses més pròsperes a escala internacional. A més, és membre del Consell assessor internacional d’IESE (IAB), de la Junta de l’Institut de l’Empresa Familiar, del patronat de la Fundació Príncep d’Astúries, del Consell d’administració del Banc Sabadell i de l’Investment Advisory Council for Turkey, i recentment ha entrat a formar part de la nova Junta del Cercle d’Economia. En qualsevol cas, Andic ha portat sempre un estil de vida extraordinàriament discret, evitant les aparicions públiques.

Descarregar l'article complet (PDF, 101 KB).

Descarregueu la revista sencera en pdf

Descarregar l'article complet (PDF, 1290 KB).