Inici > Centre d'Estudis Jordi Pujol > Revista VIA > VIA Núm. 8 / febrer'09

VIA Núm. 8 / febrer'09

Sumari

Editorial

Ferran Sáez

Descarregar l'article complet (PDF, 81 KB).

Contra la perfecció

Michael J. Sandel

Els grans avenços en genètica se’ns presenten alhora com una promesa i un conflicte. La promesa és que aviat serem capaços de tractar i prevenir una gran quantitat de malalties debilitants. El conflicte és que aquest nou coneixement genètic també ens pot permetre manipular la nostra pròpia naturalesa, és a dir, millorar els nostres músculs, la nostra memòria i els nostres estats d’ànim, escollir el sexe, l’estatura i altres característiques genètiques dels nostres fills, i convertir- nos en «més que bons». Quan la ciència avança més ràpidament que la comprensió moral, com passa avui, homes i dones fan tot el possible per expressar el seu malestar. En les societats liberals primer intenten intervenir en el llenguatge de l’autonomia, la justícia i els drets individuals, però aquesta part del nostre lèxic moral no està preparada per donar resposta a les preguntes més difícils que planteja l’enginyeria genètica. La revolució genòmica ha provocat una mena de vertigen moral.

Descarregar l'article complet (PDF, 154 KB).

Una reflexió ètica sobre la crisi financera

Luís de Sebastián

Estem immersos en una crisi econòmica i financera sobre la qual ja s’han fet tot tipus de consideracions i previsions. Luis de Sebastian posa de manifest les contradiccions d’alguns dels relats utilitzats per a justificar determinades mesures, així com la complexitat ètica d’alguns dels dilemes als quals els governs i el conjunt del sistema es veu abocat a l’hora d’intentar frenar les conseqüències d’aquesta crisi. L’autor de l’article no defuig tampoc posar de manifest la incapacitat de les autoritats a l’hora de detectar el risc sistèmic de la permissivitat vigent els darrers anys. Certament, no hi ha recanvi possible al sistema capitalista i, per tant, els canvis previstos no el transformaran ni l’afectaran en la seva base i en la seva concepció. Però sí que caldrà fer-lo més humà, més prudent, més controlat i, en definitiva, més just per a tots.

Descarregar l'article complet (PDF, 111 KB).

És l'educació moral una tasca de les universitats?

Philippe Van Parijs

Per què s’han redactat codis deontològics per algunes professions i disciplines que exerciran els nostres estudiants universitaris i per a d’altres, en canvi, no? Cal que el conjunt dels àmbits científics i acadèmics es dotin d’un codi que vagi més enllà de l’aplicació i definició d’un conjunt de normes per incorporar, també, valors morals? Aquestes són algunes de les qüestions que el filòsof i titular de la Càtedra Hoover d’Ètica Econòmica i Social de la Universitat Catòlica de Lovaina planteja en una refexió personal sobre el paper que ha de jugar l’ensenyament de valors a les universitats del segle XXI. No hi ha dubte –diu Van Parijs– que els professors universitaris i la universitat, més enllà de la transmissió de coneixements, tenen la responsabilitat d’expressar –amb la seva paraula i els fets– una certa concepció del que és una vida bona.

Descarregar l'article complet (PDF, 117 KB).

És l'islam incompatible amb la democràcia, o la democràcia incompatible amb l'islam?

Benjamin R. Barber

Resulta absurd –diu l’autor– pensar que l’islam és incompatible amb la democràcia o que la democràcia és incompatible amb l’islam. No és l’islam per se sinó la religió tout court el que manté una certa tensió amb el secularisme i amb la democràcia –una tensió que, en una societat lliure, és més saludable que perjudicial. Així com el cristianisme i altres religions, l’islam és una religió que es practica en moltes cultures i societats, confessionals, estratificades, cismàtiques i plurals. L’islam és fonamentalista en la mateixa mesura que ho és la religió en molts indrets, perquè en la nostra era secular la religió està assetjada i el fonamentalisme és, per sobre de tot, una reacció a la religió assetjada.

Descarregar l'article complet (PDF, 95 KB).

Societat i valors a Corea del Sud

Jaume Giné

Corea del Sud és un dels països que ha sofert un conjunt de transformacions polítiques, socials, culturals i demogràfiques més importants els darrers anys. El resultat és el d’una societat que podem considerar moderna i adaptada a les exigències i als nous reptes de la globalització. Moltes d’aquestes transformacions, precisament, han estat causa d’una progressiva adaptació a factors internacionals. D’altra banda, Corea del Sud segueix essent una societat que vol mantenir alguns dels trets fonamentals de la seva tradició i la seva identitat. Aquest article es presenta com un estudi exhaustiu de les transformacions i canvis als que ha hagut de fer front una societat sud-coreana, que s’ha vist abocada a entrar de ple en la via de la modernització sense que això signifiqui, necessàriament, la seva occidentalització.

Descarregar l'article complet (PDF, 164 KB).

La nova visibilitat

John B. Thompson

Abans de l’aparició i el desenvolupament de la premsa i altres mitjans de comunicació, la visibilitat de la política i els polítics depenia sobretot de la copresència; és a dir, de l’aparició física dels actors en contextos de relació presencial amb altres persones, amb el que això suposava en format i possibilitats d’audiència. Amb el desenvolupament progressiu dels mèdia, els governants polítics van anar adquirint una visibilitat independent de la seva aparició directa i física davant les multituds, alhora que els permetia transmetre missatges a persones situades a llocs distants. Internet i les noves tecnologies digitals i de la comunicació han ampliat molt més, sens dubte, l’aparició de noves formes de visibilitat molt més complexes que han incrementat no només les possibilitats del flux de contingut audiovisual sinó que, a més, han fet possible que un aspectre molt més gran de persones creïn i difonguin els continguts. John B. Thompson, sociòleg expert en l’àmbit de la comunicació i autor d’obres de referència com The Media and Modernity (1995), analitza les conseqüències i els reptes d’aquest nou paradigma de la visibilitat mitjançada.

Descarregar l'article complet (PDF, 125 KB).

Cinema, problema polític

Miquel Tresserras

El cinema ha jugat i seguirà jugant un paper molt important en la creació i la confecció d’una cosmovisió nacional compartida. Des dels seus mateixos inicis, l’art cinematografic ha estat –entre moltes altres coses– un creador d’imaginaris col.lectius, un poderós mitjà transformador de la ciutat i un element configurador de la imatge que els seus habitants elaboren de sí mateixos. L’autor d’aquest article ens endinsa en una reflexió extraordinàriament suggerent sobre les múltiples conseqüències –històriques i presents– que ha suposat –també per a la política i una determinada concepció de ciutadania– l’emergència del cinema en les nostres societats occidentals.

Descarregar l'article complet (PDF, 143 KB).

Mèdia i eleccions a Catalunya: un escenari escindit?

Josep Gifreu

Catalunya ofereix un escenari polític i mediàtic especialment ric i complex de cara a l’estudi de la comunicació política i del comportament dels principals actors en els processos electorals. A partir de l’estudi sistemàtic de les quatre anteriors campanyes al Parlament de Catalunya (1995, 1999, 2003 i 2006),* aquest article planteja una pregunta sobre l’adequació de l’escenari actual d’intermediació a Catalunya entre partits i ciutadans. Intermediació que la democràcia de masses encomana especialment al sistema mediàtic. La nova cultura política catalana, posterior a la Transició, s’ha anat conformant durant els anys de democràcia i autonomia a través sobretot dels mecanismes d’interacció política entre els tres actors principals, reconeguts avui per tota la recerca comparada: els partits polítics, els mitjans de comunicació pública i els ciutadans. En aquest article, que vol ser un assaig exploratori a partir dels estudis mencionats, se centra en l’anàlisi dels mitjans de comunicació de masses —un vèrtex del triangle de la comunicació política que formen amb partits i ciutadans—, és a dir, en les funcions estructurals i estructurants d’intermediació informativa i discursiva dels mèdia en campanya electoral.

Descarregar l'article complet (PDF, 113 KB).

La comunicació política, un camp emergent ple de potencialitats

María José Canel

El tipus de campanya electoral nord-americana està nodrint consultors, analistes i polítics d’exemples i casos sobre els rumbs que pren la comunicació política quan es tracta de conquerir el poder. I, com sol ser habitual en aquest país, els estudiosos treuen el nas per anotar dades amb què puguin, els propers anys, aportar alguna cosa al coneixement de la comunicació política: per exemple, sobre si l’increment notable de les acreditacions de blocaires a les convencions dels partits canvia la dinàmica de la campanya; si les accions grassroots amb què els partits duen la campanya a les cases aconseguiran incrementar la participació; o sobre qui s’endurà l’efecte negatiu de l’agressivitat creixent dels espots publicitaris. Els Estats Units són certament un laboratori d’experiències i per a l’anàlisi en el camp de la comunicació política, al qual, però, s’han afegit molts altres països, com posen de manifest les reflexions que s’ofereixen a continuació. Aquest article no pretén oferir una descripció comprensiva del que es fa actualment, sinó que aporta uns apunts sobre els reptes i l’agenda de treball de la comunicació política en el nostre entorn.

Descarregar l'article complet (PDF, 109 KB).

Els líders sí que importen

Guillem Rico

Quin és l’impacte electoral dels líders? Com afecten les seves imatges la probabilitat de votar un partit o un altre? La posició dels experts sobre aquesta qüestió s’ha mogut entre el descuit i l’escepticisme. Tanmateix, la major part dels estudis més recents coincideixen a assenyalar el pes dels candidats en el comportament dels votants. Aquest article repassa alguns dels principals arguments que expliquen la personalització del vot en les democràcies contemporànies.

Descarregar l'article complet (PDF, 124 KB).

Política a flor de pell

Toni Aira

El professor i periodista Toni Aria, coordinador d’aquest dossier de la secció Debat d’aquest número, reflexiona sobre la importància creixent de la capacitat de construir un relat, una narració, per a projectar un lideratge i un missatge polític amb garanties d’èxit. Partint en la trajectòria recent de cas nord-americà, l’autor s’endinsa en el paper cada vegada més central dels spin doctors –o ja caldria parlar més aviat dels story spinners?–, no només com a actors claus de la política sinó com a transformadors del relat polític que se’ns representa, i autèntics encarregats d’associar la posada en moviment de l’opinió amb l’execució del relat dels esdeveniments. Noves atribucions que ens porten, necessàriament, a redefinir una figura cabdal de la comunicació política actual.

Descarregar l'article complet (PDF, 126 KB).

Descarregueu la revista sencera en PDF

Descarregar l'article complet (PDF, 1075 KB).