Inici > Centre d'Estudis Jordi Pujol > Revista VIA > VIA Núm. 9 / abril'09

VIA Núm. 9 / abril'09

Sumari

Editorial

Àngel Castiñeira

Descarregar l'article complet (PDF, 169 KB).

La revolució iraniana, trenta anys després

Fred Halliday

La revolució islàmica de l’Iran, que va culminar a principis de l’any 1979 amb la presa de poder de l’aiatol•là Khomeynî i els seus aliats, va ser un dels esdeveniments més dramàtics, inesperats i, en les seves conseqüències, importants de la segona meitat del segle XX. La revolució va marcar un punt d’inflexió en la història de tota la regió, ja que va derrocar un dels aliats més propers i poderosos d’Occident, va provocar un gir de cent vuitanta graus en el mapa geoestratègic de l’Orient Mitjà i va posar fi a gairebé dos mil•lennis de monarquia al país. També va significar un punt d’inflexió en relació amb la política exterior dels Estats Units, i va actuar com a presagi del llarg conflicte amb el món islàmic –tant amb l’Iran com amb l’Afganistan, l’Iraq o el Líban– que durant les tres dècades següents preocuparia els presidents nord-americans –danyant-ne greument la reputació–, des de Carter i Reagan fins a Clinton i George W. Bush. A la vegada, i en fort contrast amb les revolucions i els conflictes ètnics d’altres parts del món, va distanciar-se de la polaritat de la Guerra Freda: l’eslògan polític de l’aiatol•là va ser Ni Oest, ni Est, i en un país que havia estat ocupat, tot i que sense provocacions, per Rússia i el Regne Unit en les dues guerres mundials, el rebuig nacionalista a alinear-se amb un bàndol o l’altre de la Guerra Freda va suposar un altre gir notable a la regió.

Descarregar l'article complet (PDF, 218 KB).

Lévi-Strauss: l’antropologia del pensament salvatge o el pensament salvatge de l’antropologia

Manfred Díez

El 28 de novembre passat, Claude Lévi-Strauss –un dels referents intel•lectuals més importants del segle XX– va fer cent anys. Amb motiu de tan assenyalada efemèride, la Bibliothèque de la Pléiade, una de les col•leccions de llibres més prestigioses del món en llengua francesa, va decidir publicar les principals obres de l’antropòleg més reconegut de la contemporaneïtat. Tristes tropiques (1955), Le totémisme aujourd’hui (1962), La pensée sauvage (1962), La Voie des masques (1975), La Potière jalouse (1985) i Histoire de Lynx (1991) són alguns dels textos de Lévi-Strauss que Pléiade va reunir en un sol volum de dues mil pàgines. Aquest fet editorial és un indicador de la importància cabdal que revesteix el centenari del pare de l’estructuralisme etnogràfic, ja que Pléiade molt rarament publica obres d’autors vius. Aquest article s’endinsa magistralment en la seva vida i obra.

Descarregar l'article complet (PDF, 259 KB).

Una aproximació sinòptica al bicentenari de Darwin

Ramon Parés

Charles Robert Darwin va néixer l’any 1809 a Shrewsbury –ciutat de l’oest d’Anglaterra–, motiu pel qual aquest any se’n commemora el bicentenari, efemèride al voltant de la qual s’han previst, també al nostre país, diversos actes i debats. L’any 1982 ja es commemorà a Catalunya el centenari de la seva mort, ocasió en què es parlà i s’escrigué més sobre Darwin que en tot un segle. L’autor d’aquest article fa un recorregut per les principals aportacions i la influència del darwinisme en el pensament científic contemporani en general, i en la biologia en particular.

Descarregar l'article complet (PDF, 175 KB).

Les polítiques familiars a França

Bruno Le Maire

El diputat francès Bruno Le Maire, excap de gabinet del primer ministre de França Dominique de Villepin, assegura en aquesta conferència que la clau de l’èxit de les polítiques familiars són la unanimitat i el consens de totes de forces polítiques, tant de dretes com d’esquerres. Aquest factor d’unitat ha permès que França tingui algunes de les polítiques familiars més sòlides del continent i la taxa de natalitat més alta d’Europa. L’autor repassa detalladament els diferents tipus de prestacions i exempcions fiscals que França atorga a les famílies.

Descarregar l'article complet (PDF, 211 KB).

Les polítiques familiars a Alemanya

Iris Bethge

Juntament amb el Japó, Alemanya és el país del món que envelleix més ràpidament, per això –explica Iris Bethge– des del govern federal alemany es promouen polítiques que afavoreixin la fecunditat i s’articulen mesures per fer més fàcil la vida a les famílies, siguin del tipus que siguin. En aquest sentit, comenta que s’han endegat polítiques actives per conciliar la vida familiar i laboral que ja comencen a donar els primers fruits. Per primer cop des de l’any 2000 –assegura– han augmentat els índexs de natalitat del país. D’altra banda, contràriament al que succeeix en molts països europeus, a Alemanya les dones immigrants tenen menys fills que no pas les autòctones. El motiu, segons l’autora d’aquesta conferència, és que Alemanya és un país on resulta molt costós, econòmicament, aixecar una família amb molts fills. Per pal•liar aquesta situació, una de les polítiques que més ha contribuït al recent increment de la natalitat és la prestació per a pares i mares que el govern federal alemany va posar en pràctica fa dos anys i que consisteix que quan una parella té un fill, la mare percebi el 67% del sou net durant catorze mesos.

Descarregar l'article complet (PDF, 198 KB).

Les polítiques familiars a Dinamarca

Jesper Brask Fischer

El desenvolupament d’una important xarxa de llars d’infants finançada parcialment amb fons públics ha estat un dels factors clau que ha incentivat la natalitat a Dinamarca durant els darrers anys. En el decurs d’aquesta conferència transcrita per a VIA, el cap del Departament de Família i Benestar del Ministeri de Benestar Social danès assegura que aquesta xarxa garanteix una plaça de guarderia al 95% dels infants danesos d’entre un i sis anys, fet que permet que les dones puguin treballar mentre altri s’ocupa adequadament dels seus fills. Les dones daneses –afirma– tenen més fills perquè el govern els ha assegurat unes bones condicions socials. Per assolir l’índex de natalitat actual d’1,9 fills per dona (molt proper al millor d’Europa que tenen les franceses amb 2,1 fills de mitjana), Fischer indica que a Dinamarca, a més d’invertir molts diners en llars d’infants, també s’han implementat diverses polítiques públiques que han contribuït igualment a estimular la natalitat. A més, a part d’una aposta molt forta per la conciliació de la vida laboral i familiar, en aquest petit país del nord d’Europa també s’han afrontat altres reptes, com ara les necessitats derivades dels nous models familiars en un país on cada cop hi ha més llars monoparentals fruit de la fragmentació de l’estructura familiar tradicional.

Descarregar l'article complet (PDF, 206 KB).

Les polítiques familiars a Catalunya

Lluís Flaquer

L’accés a l’habitatge i l’estructura del mercat de treball són, segons indica Flaquer en aquesta conferència, els principals obstacles que dificulten actualment la maternitat i la formació de noves famílies. L’autor, un dels principals experts del país en teoria sociològica de la família, noves formes de convivència i polítiques familiars, afirma que si aquests obstacles no s’eliminen, per moltes polítiques familiars que es desenvolupin no es resoldrà el problema de la baixa fecunditat a Catalunya, que es resumeix en un índex de natalitat inferior al de la majoria de països europeus. El sociòleg també constata que tot i el repunt demogràfic propiciat per la immigració durant els darrers anys al nostre país, les pràctiques reproductives de les dones immigrants s’adapten ràpidament a les de les autòctones i també disminueix el nombre de fills que tenen. Flaquer també assegura que el sistema espanyol de beneficis a les famílies no tan sols resulta insuficient i inadequat, sinó que està greument mancat d’equitat en termes territorials i de classe.

Descarregar l'article complet (PDF, 409 KB).

Les polítiques locals de suport a les famílies

Cristina Brullet

Diversos estudis sociològics demostren que malgrat els canvis i transformacions als quals estan sotmeses les relacions personals en la societat postindustrial globalitzada, la família segueix sent una de les principals estructures d’acollida i es manté com a primer marc de relació social al llarg de la vida dels individus, tot i que el seu sistema de relacions i obligacions internes s’està modificant profundament. La família, en tant que una de les institucions més centrals en la generació i consolidació de cohesió social, requereix l’atenció dels experts i el suport efectiu de totes les administracions. També els ajuntaments i els ens locals poden tenir un paper important en aquest sentit. Les anomenades polítiques del temps a les quals fa referència l’autora en són un exemple.

Descarregar l'article complet (PDF, 375 KB).

L’emergència de nous models familiars

Lluís Sáez

El procés d’individualització és a la base de les grans transformacions socials que han tingut lloc a Occident i que defineixen el pas de les societats modernes a les societats postmodernes. Algunes de les principals institucions socials –entre elles, la família– s’han vist en la necessitat de cercar models adaptats a les noves realitats i necessitats. Vivim en una societat on tot canvia ràpidament. Les persones també canvien, i canvien les seves necessitats. En un context així poques coses són per a tota la vida, i el subjecte cerca una acomodació successiva a la seva circumstància. La plasticitat de la família actual comporta, segons l’autor, una diversitat formal i relacional que pretén donar resposta a aquesta pluralitat de situacions i necessitats de l’individu.

Descarregar l'article complet (PDF, 607 KB).

Família i religió avui: cap a una socialització invisible?

Jordi Collet i Joan Estruch

La família és una institució clau en el procés de socialització dels individus; és a dir, en la transmissió de determinats valors i actituds davant de la vida i davant del món. Aquest article aborda, des de la sociologia de la religió, el paper que té la família en la socialització i en la transmissió d’una determinada fe o creença en un temps caracteritzat pel pluralisme i la privatització religiosa, d’una banda, i la creixent secularització de les nostres societats, de l’altra.

Descarregar l'article complet (PDF, 218 KB).

De la Girona levítica a la Girona indiferent

Antoni Puigverd

Prèviament a la lectura del text escrit, l’autor va voler deixar clar, per honestedat personal, des de quin punt de vista parlava: la d’un catòlic sense Déu. Afirmació que implica, d’una banda, unes enormes dificultats per trobar Déu, però, alhora, un profund respecte per la tradició cultural i ideològica del cristianisme, determinant en la cultura i els grans valors occidentals (en especial els que tenen relació amb el respecte a la vida humana). Un respecte que té, a més, un vessant particular: la profunda consciència de la influència del catolicisme en la biografia personal de l’autor, tant pel que fa a l’educació, com a la cultura rebuda, com en l’àmbit de les relacions personals, car es confessa amic personal de monjos i sacerdots.

Descarregar l'article complet (PDF, 90 KB).

Descarregueu la revista sencera en PDF

Descarregar l'article complet (PDF, 1912 KB).