Activitats de Jordi Pujol
Activitats de la Fundació
Activitats recomanades
Pròximes activitats
29 de maig de 2013
Jordi Pujol pronuncia la conferència «Tres generacions: la nostra, la següent i la que comença»
30 de maig de 2013
30 de maig de 2013
02 de juny de 2013
Jordi Pujol participa en la festa anual de la Tamborinada que organitza l'associació La Roda
03 de juny de 2013
Jordi Pujol presenta el llibre de Memòries del Dr. Jordi Cervós
05 de juny de 2013
Jordi Pujol pesenta el llibre de Jordi Cabré Ara que no ens escolta ningú

12/05/2011
Vídeo - resum de la taula rodona: «Cap a una nova governança econòmica mundial. Una mirada des del periodisme» celebrada al Centre d'Estudis Jordi Pujol amb el corresponsal i periodista d'economia del diari El País, Claudi Pérez, i la sotsdirectora del diari Ara, Ariadna Trillas. El professor d'ESADE, David Murillo, va moderar l'acte.
22 de maig de 2013
El nou número de VIA, que ha estat mencionada pel Ministeri Italià d’Universitats i Recerca com una de les revistes científiques que compten per fer l’habilitació nacional, explora les quatre dimensions de la memòria –individual, social, política i cultural– amb una aproximació a diferents realitats i experiències del passat i el present. Elazar Barkan examina el potencial de la història en la resolució de conflictes, Erika Doss presenta el fenomen dels monuments commemoratius en record de les víctimes com a llocs de consciència social, i Francesc-Marc Álvaro ens transporta al bell mig de l’11-S a Nova York. Amb motiu del tricentenari del final de la guerra de Successió, el monogràfic central compta amb les aportacions de Miquel Calçada, comissari de la commemoració del 1714, i de Quim Torra, director del Born Centre Cultural. Marianne Hirsh defineix el concepte de postmemòria, i Catarina Duff Burnay i Pedro Lopes reflexionen sobre les representacions del passat a través de la ficció històrica. Finalment, Elena Yeste presenta el projecte de preservació de supervivents a partir del Visual History Archive de Steven Spielberg. La revista també conté articles de Jordi Busquet, Cristian Palazzi i Valentí Popescu.
Descarregar en format JPG (10 KB).
08 de maig de 2013
El nou número de VIA, que ha estat mencionada pel Ministeri Italià d’Universitats i Recerca com una de les revistes científiques que compten per fer l’habilitació nacional, explora les quatre dimensions de la memòria –individual, social, política i cultural– amb una aproximació a diferents realitats i experiències del passat i el present. Elazar Barkan examina el potencial de la història en la resolució de conflictes, Erika Doss presenta el fenomen dels monuments commemoratius en record de les víctimes com a llocs de consciència social, i Francesc-Marc Álvaro ens transporta al bell mig de l’11-S a Nova York. Amb motiu del tricentenari del final de la guerra de Successió, el monogràfic central compta amb les aportacions de Miquel Calçada, comissari de la commemoració del 1714, i de Quim Torra, director del Born Centre Cultural. Marianne Hirsh defineix el concepte de postmemòria, i Catarina Duff Burnay i Pedro Lopes reflexionen sobre les representacions del passat a través de la ficció històrica. Finalment, Elena Yeste presenta el projecte de preservació de supervivents a partir del Visual History Archive de Steven Spielberg. La revista també conté articles de Jordi Busquet, Cristian Palazzi i Valentí Popescu.
17 d'abril de 2013
Aquest vídeo és un resum de la taula rodona «L'Àsia que ve», que es va celebrar dijous 21 de març, amb motiu de la presentació de VIA 20 . L'acte va comptar amb la participació de Jaume Giné, Amadeu Jensana i David Murillo, alguns dels autors que han publicat articles al dossier central de la revista tot abordant qüestions referents al continent asiàtic. Miquel Calsina, director del Centre d'Estudis Jordi Pujol i de la revista VIA, va moderar la taula.
Pilar Rahola
23 de maig de 2013
La Vanguardia
Rajoy ja té oposició: li ve de dins de casa i es diu Aznar. I vist el que ens cau al damunt, encara haurem de defensar Rajoy. L’ombra d’Aznar és presidencial. Per saber on pot arribar, només cal comprovar si manté l’autoritat entre els propis o no.
Descarregar en format PDF (45 KB).
Antonio Durán-Sindreu
23 de maig de 2013
La Vanguardia
En un Estat en què no es protegeixen les pimes, es penalitza fiscalment el treball i en què la inseguretat jurídica és habitual, el més normal és que es perdi capital humà, es destrueixi el teixit empresarial i hi hagi empresaris amb poca il·lusió, que és el que més necessitem.
Descarregar en format PDF (161 KB).
Marie-Estelle Pech
23 de maig de 2013
Le Figaro
El problema educatiu de França no és ni econòmic ni de falta de professors, sinó d’una mala gestió dels recursos existents.
Descarregar en format PDF (367 KB).
08 de maig de 2013
El 14 de setembre de 2006 el Centre d'Estudis Jordi Pujol va convidar el set vegades primer ministre d'Itàlia, Giulio Andreotti, per pronunciar la conferència «Del somni a la realitat d'Europa. Aquest era el camí?», durant la qual va reflexionar sobre la regulació de les polítiques d'immigració europees i sobre la viabilitat d’una futura ampliació de la Unió Europea amb la hipotètica adhesió de Turquia. El mateix any, a Roma, també va tenir lloc un diàleg entre Pujol i Andreotti, moderat per Enric Juliana, sobre «L'art (i les vicissituds) de la política», que es va publicar a VIA 2 i del qual els recomanem la lectura.
07 de maig de 2013
El 14 de setmbre de 2006 el Centre d'Estudis Jordi Pujol va convidar el set vegades primer minsitre d'Itàlia Giulio Andreotti per pronunciar la conferència «Del somni a la realitat d'Europa. Aquest era el camí?», durant la qual va reflexionar sobre la regulació de les polítiques d'immigració europees i sobre la viabilitat d'una futura ampliació de la UE amb la hipotètica adhesió de Turquia. El mateix any, a Roma, també va tenir lloc un diàleg entre Pujol i Andreotti, moderat per Enric Juliana, sobre «L'art (i les vicissituds) de la política», que es va publicar a VIA 2 i del qual els recomanem la lectura.
Martí Anglada. Editorial: Pòrtic, 2013.
22 d'abril de 2013
Ara fa vint anys diverses nacions d’Europa van convertir-se en estats independents: Estònia, Letònia, Eslovàquia i Eslovènia, per triar-ne quatre de diferents. Però també van passar a tenir estat propi Txèquia, Lituània, Ucraïna, Bielorússia, Moldàvia, les repúbliques del Caucas, les centreasiàtiques i les de la Iugoslàvia dominada pels serbis. Ara és Catalunya qui es planteja aquesta opció, amb esperança i molts interrogants.
Tothom hi diu la seva, però sovint amb poca informació. Martí Anglada, autor del llibre –que té el seu origen en una idea del Centre d’Estudis Jordi Pujol- i expert en política internacional, ha estudiat sobre el terreny la via d’accés a la independència d’aquestes nacions i en coneix els problemes i les solucions adoptades. Després d’anys d’estudi, ofereix aquest balanç oportú, que es va presentar en una taula rodona organitzada pel CEJP.
Jordi Pujol
31 d'octubre de 2012
Quan el 1980 Jordi Pujol va assumir la presidència de la Generalitat, la transició era un projecte il•lusionador en el qual CiU es va comprometre a fons, amb l’esperança de contribuir al progrés general espanyol i a l’entesa solidària entre Catalunya i Espanya. Vint anys més tard, les últimes reflexions de Jordi Pujol com a president de la Generalitat ja destil•laven un desencís preocupant que, amb el procés de discussió de l’Estatut, es va confirmar i agreujar. I la sentència del Tribunal Constitucional va reblar el clau. L’anomenat «esperit de la transició» havia estat un miratge. Però, com diu Jordi Pujol, «el congost que estreny el camí no significa que s’hagi acabat. Significa i reclama més esforç, més risc, més voluntat de ser».
Jordi Pujol
27 d'octubre de 2012
El nou número de la col·lecció «Papers d'Anàlisi» és la transcripció de la conferència pronunciada per Jordi Pujol durant el curs d'estiu «Mesures per sortir de la crisi i preservar l'Estat del Benestar» organitzat per la Universitat Rey Juan Carlos, el 16 de juliol de 2012 a Aranjuez.
Descarregar en format PDF (157 KB).
09 d'octubre de 2012
Alemanya té diverses responsabilitats, si no culpes, en la situació actual. Els seus bancs contribuïren de bon grat a la bombolla immobiliària espanyola o al creixement del deute grec, i no poden defugir la seva part de responsabilitat en tot això. El govern alemany no treballà prou per trobar la solució dels problemes de la zona euro, i això també el fa coresponsable de les conseqüències d'aquest abandonament.
Descarregar en format PDF (119 KB).
Jordi Pujol
19 d'octubre de 2012
He escrit aquest llibre perquè n’he sentit necessitat.
Necessitat personal, en primer lloc. Perquè vista la meva trajectòria la gent es pot interrogar del per què de la meva posició actual. Si al cap de seixanta anys d’actuar en el camp del pensament i en el de les iniciatives acadèmiques, socials i polítiques en una línia de forta afirmació catalana i nacionalista i alhora de participació molt compromesa en el projecte espanyol ara adopto posicions que es poden interpretar com a diferents molts poden sentir-se sorpresos. I alguns enfadats i decebuts. I fins i tot alguns enganyats. A tots aquests sento la necessitat d’explicar quin ha estat el procés.
Descarregar en format PDF (32 KB).
Josep M. Vilalta
25 de setembre de 2012
Descarregar en format PDF (248 KB).
Més discursos, conferències i entrevistes sobre "Món" Més discursos, conferències i entrevistes