Activitats de Jordi Pujol
Activitats de la Fundació
Activitats recomanades
Pròximes activitats
18 de maig de 2013
23 de maig de 2013
23 de maig de 2013
24 de maig de 2013
Jordi Pujol assisteix a la reunió del Patronat de la fundació CTECNO
25 de maig de 2013
31 d'octubre de 2006
Idea és l’abreviatura d’ “Implementació, Disseny, Avaluació i Anàlisi de Polítiques Públiques”, lema d’un dels principals think tanks del sector a Mèxic. Malgrat que el país representa la dotzena major economia mundial, els nivells de productivitat i innovació estan en recessió i menys de la meitat de la població té l’educació secundària obligatòria. Davant aquestes xifres alarmants, Idea es proposa desenvolupar el sector privat començant per facilitar l’educació de la població –el que vol dir disposar de mà d’obra qualificada- per tal de generar competitivitat. L’objectiu final és aconseguir un país de ciutadans lliures que tinguin la opció de decidir sobre la seva vida més enllà de les possibilitats que dóna l’Estat i disposin de la informació i els mecanismes necessaris per exigir comptes als governants.
24 d'octubre de 2006
Un dels principals cercadors mundials a la xarxa, Google, ha creat una fundació que porta el mateix nom dedicada a eradicar la pobresa i millorar les condicions ambientals en alguns països desfavorits a partir de mètodes innovadors que aprofiten els recursos tecnològics. A l’Índia, per exemple, subvenciona els subtítols de les pel•lícules de Bollywood i dels videoclips de les cançons més populars amb l’objectiu d’alfabetitzar la població. Els emprenedors de Ghana que volen crear la seva petita empresa també poden comptar amb ajudes de la fundació i a Kenya es destinen fons per potabilitzar l’aigua i canalitzar-la fins les zones rurals. També ofereix suport publicitari gratuït des de la seva pàgina a les entitats sense ànim de lucre.
17 d'octubre de 2006
Després de convertir-se a la dècada dels 70 en una de les fortunes més grans del món, el financer d’origen hungarès George Soros es va sensibilitzar per promoure la democràcia, els drets humans i les reformes socials arreu del planeta. D’aquesta manera, va impulsar una xarxa mundial de fundacions, avui amb presència a 50 països i amb un pressupost total de més de 400 milions d’euros anuals. Entre totes aquestes fundacions, que treballen en coordinació, hi figura l’Institut Open Society, la tasca concreta del qual és vetllar a nivell regional per combatre la corrupció, l’abús dels drets humans, la indepèndencia dels mitjans de comunicació i garantir l’accés universal a l’educació i la sanitat. Entre els programes que impulsa figuren l’atenció a la infància, la dona o els malalts, activitats artístiques i culturals, i l’atorgament de beques per a estudiants.
10 d'octubre de 2006
Aquesta institució acadèmica privada de prestigi internacional va ser fundada l’any 1780 per George Washington, John Adams, Benjamin Franklin, Thomas Jefferson i Alexander Hamilton, entre d’altres. Els seus membres es trien mitjançant un competitiu procés de selecció “en reconeixement a les extraordinàries contribucions a la seva professió, al seu país i al món”. Actualment compta entre els seus membres amb 170 premis Nobel i dos catalans, Antoni Tapiès i Andreu Mas-Colell. Charles Darwin, Louis Pasteur, Albert Einstein, Alexander Graham Bell, T. S. Elliot, Albert Camus, Pau Casals i Winston Churchill també van ser-ne membres. La American Academy of Arts and Sciences és alhora una societat honorífica, que honra distingits científics, acadèmics i capdavanters en política, negocis i arts, i també una institució d’investigació sobre temes de seguretat internacional, responsabilitat corporativa, relacions entre el poder legislatiu i els tribunals de justícia, i tecnologia.
03 d'octubre de 2006
Estem davant una organització sueca especialitzada en la investigació política i antropològica en les societats d’arreu món. Gràcies al treball d’una xarxa global de científics vinculats a la docència universitària als sis continents, es poden consultar amb minuciositat dades, mapes, estadístiques i enquestes especialitzades en la matèria. Segons els seus científics, tots els resultats prediuen sense errors el comportament social i els canvis culturals d’un determinat grup davant una determinada situació i constaten l’estreta correlació de valors entre les cultures. Des de la seva fundació al 1981 compta amb més de 400 publicacions traduïdes a 20 idiomes i avui és un referent de prestigi internacional.
26 de setembre de 2006
Aquest web ha estat creat pel filòsof José Antonio Marina, ja que segons ell “la preocupació universal per l'educació ha generat un sistema d'excuses en el qual tothom culpa al veí, els pares a l'escola, l'escola als pares, tots a la televisió, la televisió als espectadors, i al final s'acaben demanant solucions al govern, que apel·la a la responsabilitat dels ciutadans, i altra vegada es torna començar”. Segons Marina, l'única solució és no esperar que uns altres resolguin el problema, sinó preguntar-se: què puc fer jo per a solucionar-ho? La mobilització educativa té com finalitat provocar un canvi cultural que durà a una millora de l'educació, però perquè això passi s'ha de tenir clar que cal mobilitzar a tota la “tribu”, és a dir, a tots els agents socials.
19 de setembre de 2006
Després de convertir-se en la dècada dels 70 en una de les fortunes més grans del món, el financer d’origen hungarès George Soros va detectar la necessitat de promoure la democràcia, els drets humans i les reformes socials arreu del planeta. D’aquesta manera, va impulsar una xarxa mundial de fundacions, avui amb presència a 50 països i amb un pressupost total de més de 400 milions d’euros anuals. Entre totes aquestes fundacions, que treballen en coordinació, hi figura l’Institut Open Society, la tasca concreta del qual és vetllar a nivell regional per combatre la corrupció, l’abús dels drets humans, la independència dels mitjans de comunicació i garantir l’accés universal a l’educació i la sanitat. Entre els programes que impulsa figuren l’atenció a la infancia, la dona o els malalts, activitats artístiques i culturals, i l’atorgament de beques per a estudiants.
www.soros.org
12 de setembre de 2006
Aquest any l’associació Institut per a les Polítiques del Menjar i Desenvolupament –conegut més popularment sota el nom “Primer, menjar”– celebra el trentè aniversari. La seva història va començar amb un viatge al Tercer Món d’un parell de ciutadans americans, que colpits per la fam i la misèria d’aquells països, i després per la lliuta social pels drets civils, van decidir posar-hi fil a l’agulla. El seu think tank investiga l’impacte de la globalització sobre la fam, l’explotació dels cultius agraris i les polítiques de distribució dels aliments a l’Àfrica i l’Amèrica Llatina. Té la seu a Califòrnia i l’integren membres de la societat civil.
05 de setembre de 2006
En la bellesa de l’entorn de Colorado, un home de negocis de Chicago hi va veure l’espai ideal per convidar a dialogar pensadors, escriptors, artistes, diplomàtics i polítics de primera fila. Els temes inicials versarien sobre tot allò que fa la vida més enriquidora: valors universals, tolerància i lideratge individual. Però les primeres conseqüències socials de la crisi de valors dels 90 converteix l’activitat d’ aquest institut en més necessària que mai, per la qual cosa s’ amplien fins a quinze el nombre de programes internacionals i la temàtica dels debats es fa més extensa: medi ambient, ciència, família…Jordi Pujol hi ha participat en diverses ocasions i Madeleine Albright n’és comissaria.
25 de juliol de 2006
Estem parlant d’una fundació britànica, al patronat de la qual figura Tony Blair, que treballa amb la voluntat d’assessorar, acompanyar i enfortir els partits polítics i les institucions públiques i privades –ONG’s, sindicats, mitjans de comunicació, moviments feministes i juvenils– en el procés de transició dels règims comunistes o dictatorials cap a la transició democràtica. Fundada el 1992 per construir la democràcia, centra la seva activitat a l’Europa de l’Est, el nord d’Àfrica i la zona subsahariana. Està subvencionada per la Commonwealth i la meitat dels seus beneficis es distribueixen equitativament entre els tres principals partits polítics britànics: conservadors, laboristes i liberal demòcrates.