Centre d'Estudis Jordi Pujol
http://www.jordipujol.cat
|
Inici > Jordi Pujol > Activista ActivistaActivisme políticJordi Pujol des de la seva infància ja demostra curiositat i interès pel futur de Catalunya des del vessant catalanista, i només entrar a la universitat ja començarà a moure's entre grups de tendència nacionalista i antifranquista. Època universitàriaLes primeres passes polítiques s'inicien el 1946 durant la seva època universitària. Jordi Pujol s'integrarà en diferents grups que intenten reconstruir aquella Catalunya ideal que la guerra i la repressió franquista havien posat en perill:
Grup CCL'experiència en aquests grups l'impulsa a crear un col·lectiu d'activisme clandestí anomenat CC, un intent d'aplegar totes aquelles persones que procuren reconstruir Catalunya des d'una perspectiva cristiana i catalana. En aquest moment ja demostra la seva preocupació per algunes qüestions que anirà desenvolupant amb el pas dels anys, com la immigració o la futura Unió Europea. Fets del Palau de la Música i presóA partir de 1954, Pujol inicia una etapa d'activisme polític contra la privació de llibertats i drets que implicava la dictadura franquista i que acaba, arran dels fets del Palau de la Música, amb la seva detenció per part de la policia franquista i el posterior consell de guerra. En judici sumaríssim l'imposen una condemna de set anys. Resta empresonat fins al desembre de 1962.   Pujol i el "fer país": 1964-1974En aquesta època es dedica plenament al que s'ha anomenat "fer país": desenvolupar accions en el camp de la cultura i l'ensenyament per vertebrar la cultura catalana. Més sobre "fer país" i l'activisme cultural. Preocupat per la problemàtica dels instruments econòmics de Catalunya, Pujol també es vincula al sector econòmic amb la creació d'un banc català. Pujol i el "fer política": 1974-1980Al juliol de 1973, Pujol comença a treballar per disposar d'un instrument per fer política quan es morís el general Franco. Creia que la força política que havia de representar havia de ser el pal de paller del país, és a dir, un gran espai polític que englobés sectors liberals i gent amb mentalitat socialcristiana. Així va néixer Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), que no va ser legalitzada fins al febrer de 1977. Més sobre els primers passos de CDC. Activisme culturalLa tasca d'activista cultural s'emmarca en la dècada dels 60. És l'època que Jordi Pujol porta a la pràctica els seus posicionaments ideològics i materialitza iniciatives concretes. Això és el que s'ha vingut a dir com "fer país". Jordi Pujol va articular unes complicitats entre homes d'ideologies i camps d'acció diferents per a crear una sèrie de plataformes que duguessin aquesta acció a la pràctica. Iniciatives culturalsUn paper molt important el juga el Centre d'Informació, Recerca i Promocions (CIRP) creat el 1964. Aquest centre inicialment es dedica a la traducció i difusió d'articles de premsa estrangera, especialment de "Le Monde" i del "Corriere della Sera". El CIRP finança diccionaris en català, dona suport a editorials com Lavínia, a cases discogràfiques com EDIGSA i a diverses revistes. També es destaca pel recolzament a campanyes com la del català a l'escola, la del català a l'Església, la campanya Fabra o la de "Volem bisbes catalans". Després d'establir contactes amb persones amb les mateixes inquietuds culturals, Jordi Pujol va contribuir decididament a engegar la Institució Pedagògica Rosa Sensat (PDF, 86 KB) amb la idea de crear una escola catalana. Germen d'estudis universitaris catalansEn aquesta època es va crear l'empresa Estudis i Investigacions SA (EISA) que pretenia crear uns estudis universitaris catalans, portant-se a terme el Centre d'Estudis de Matemàtica Aplicada, l'Institut d'Història Social o l'Institut Català d'Immigració. La figura de Jordi Pujol també està íntimament lligada a altres projectes de la societat civil, per exemple amb la seva implicació amb el projecte de la Gran Enciclopèdia Catalana . A través de tots aquests contactes amb la societat civil, Jordi Pujol aconsegueix bastir un seguit de complicitats amb molts sectors socials diversos al voltant del nacionalisme català. Posicionaments ideològicsEls anys cinquanta són d'una forta autoformació ideològica per Jordi Pujol i dedica moltes hores a llegir autors catalans com: Prat de la Riba, Almirall, Torres i Bages, Rovira i Virgili, Joan Maragall, Ferran Soldevila, Pierre Vilar , Jaume Vicens Vives i Raimon Galí. Entre els autors estrangers destaquen els provinents tant del personalisme -- Emmanuel Mounier -- com del cristianisme renovador francès. El pensament nacionalista de Jordi Pujol es concreta en aquests anys en alguns textos bàsics com "Fer poble, fer Catalunya" i "Construir Catalunya". Veure tots els llibres de Jordi Pujol. |
|
|
