Sobre qüestions de població (uns quants punts de reflexió)

1. En el tema de la immigració a tot Europa governs i oposició rebutgen cada cop més els plantejaments multiculturalistes i reclamen intensificar les polítiques d’integració (o tornar-hi si s’havien abandonat)

 

2. Espanya es veu sorpresa per una nova allau d’immigrants subsaharians que ha arribat a produir prou alarma com perquè hagi sol·licitat ajut de vigilància aèria i naval a la Unió Europea a fi d’obligar-los a tornar a Àfrica.

 

3. El gran debat nacional als Estats Units en aquest moment és la immigració, en un doble aspecte: condicions de legalització i de concessió de la ciutadania, i construcció d’una muralla de centenars de quilòmetres a la frontera amb Mèxic.

 

Sobre aquests tres punts es poden fer els comentaris següents:

 

1. És bona notícia que a França i a Anglaterra i també a Alemanya, l’objectiu sigui controlar millor la immigració, però a més afavorir-ne la integració a través de l’escola i del treball, i mitjançant normes de compliment obligat per a accedir a la ciutadania. Normes que van des del coneixement de la llengua del país, de coneixement i acceptació de les normes bàsiques de convivència de la societat receptora i de gradual incorporació social i familiar en el tronc central de la identitat del país. I és bo que això ho defensin governs i partits de dreta i d’esquerra. Això farà més difícil la crítica fàcil contra els qui a Catalunya defensem i hem defensat sempre la política d’integració. Els que hem defensat que Catalunya sigui terra d’acollida i alhora d’integració, i això requereix un bon funcionament de l’ascensor social, el màxim possible de contacte i de barreja entre els qui vivim a Catalunya i una voluntat de la nostra societat de defensar les nostres senyes d’identitat, en especial la llengua catalana.

 

2. La forta pressió immigratòria sobre Espanya des d’Àfrica fa que alguns sectors polítics, socials i mediàtics, que malgrat les pasteres de l’Estret no acabaven de prendre’s aquest tema seriosament i es permetien fer fals progressisme ara pretenguin no construir un mur de maons a l’Atlàntic, entre Àfrica i Espanya, però sí quelcom de molt semblant a efectes pràctics. El mur de Texas i Arizona fa més mal efecte visual, però ve a ser el mateix. Això farà més difícil l’actitud de superioritat moral d’alguns sectors espanyols pseudoprogressistes.

 

3. La construcció del mur a la frontera mexicana ha estat aprovada per 86 dels 100 senadors americans. Donat que hi ha 53 senadors republicans i 47 de demòcrates és evident que almenys 33 senadors demòcrates –és a dir, el 70%- varen votar a favor. Per altra banda la principal resistència a facilitar, dintre d’uns límits, la concessió de la ciutadania a molts “latinos” –tal com proposa el President Bush- ve en gran part de representants republicans.

 

O sia que la immigració no és un tema de dretes o esquerres, sinó de gent que es planteja responsablement aquesta qüestió o de gent que hi juga per demagògia o, de vegades, per angelisme. I de vegades, també, per inquietud i por. I el mateix ha passat a Alemanya, on ja fa temps que l’excanceller socialista Helmut Schmidt reclama “una política d’immigració conseqüent” basada en l’accés a les condicions de vida del país receptor, és a dir, d’Alemanya (i això és l’ascensor social) i en una integració el més ràpida possible.

 

Tot plegat és una invitació a tractar aquest tema sense frivolitat i sense esperit manipulador. Tal com reclamen el dret dels immigrants a un tracte just, i el dret del país d’acollida a mantenir la seva cohesió i la seva identitat. Tal com exigeix el deure del país d’acollida a un tracte just, i el deure dels immigrants a respectar les seves normes i els seus valors bàsics.

 

Funcionant un bon ascensor social, per als nouvinguts, i també els mecanismes d’integració que asseguren la continuïtat d’una cultura i d’un país. Sense complex de superioritat ni rebuig, i també sense por, complex de culpabilitat o menysvaloració de la necessitat, per a tots, de disposar d’una col·lectivitat.

 

-------------------------------

 

Encara hi ha una altra notícia digna d’esment. No perquè sigui nova, sinó perquè s’ha produït aquí mateix, a Sitges. En la seva intervenció en el Cercle d’Economia el President del Parlament Europeu, el Sr. Josep Borrell, va dir que els grans problemes d’Europa eren l’energia i la demografia degut a la baixa natalitat. Probablement no són els únics, però val la pena aturar-se en la referència a la natalitat.

 

En primer lloc perquè és veritat que la demografia és un dels perills més grossos que pesa sobre el futur europeu, sinó el més greu. En segon lloc perquè ha estat silenciat i fins i tot negat durant molts anys. I això que res hi ha més fàcil que preveure la situació demogràfica a un parell o tres dècades vista. És de les coses de més segura predicció. Com és doncs que hem hagut d’esperar tants anys a cridar l’alarma? Poc o molt tots en som responsables. És urgent que se’n parli molt, i a fons. Ho farem properament.