Prat de la Riba

Tot i saber que la Mancomunitat era un instrument de govern molt modest, és oportú recordar que es va proposar treure’n tot el profit possible, i més. I dignificar-la. Fer que fos un autèntic govern en molts aspectes, i voltar-la de prestigi, a fi que els catalans la veiessin amb afecte i confiança, i amb respecte. És una lliçó a tenir en compte sempre, però especialment ara.

I ho va aconseguir. Va infondre a la gent la sensació que s’estava construint un país. D’una manera ordenada, serena i ambiciosa. Comptant amb tothom que volgués participar en aquesta tasca. Ho va fer creant institucions: l’Institut d’Estudis Catalans; l’Escola d’Administració Local; la Biblioteca de Catalunya; l’Escola d’Agricultura; l’Escola de Biblioteques; l’Escola d’Infermeres; l’Escola de Directors d’Indústria, i un llarg etcètera.

Ho va fer normalitzant la llengua i donant a la seva defensa i projecció una atenció prioritària. Ho va fer donant una base doctrinal i intel·lectual al catalanisme, fent de Catalunya la prioritat de la seva acció de govern. Ho va fer introduint la idea d’excel·lència en moltes de les seves iniciatives i, per tant, prestigiant el país. Ho va fer situant Catalunya de ple en l’àmbit cultural i científic d’Europa. Ho va fer guanyant-se el respecte de tothom, també dels qui en moltes coses no coincidien amb ell.

Per què un personatge així sembla que no hagi existit? En tot cas de la seva obra en bona part encara en vivim. Però aniríem millor si el seu exemple d’home de govern, de generador de confiança i autoestima i d’ordenador i constructor d’un país fossin més tinguts en compte.