Tornem a parlar del centre

El número s’obre amb l’afirmació que a Espanya no hi pot haver un gran partit de centre, per dues raons: perquè la llei electoral no ho afavoreix, però, sobretot, perquè no té un nucli dur, és a dir, un conjunt d’idees, sentiments i objectius capaços d’aglutinar d’una manera consistent, no aleatòria, ni conjuntural, una massa important de població. I subratlla que, de tota manera, a Catalunya i al País Basc hi ha partits de centre, concretament CiU i el PNB. I que això és produeix perquè gent políticament no totalment coincident, però amb idees i actituds constructives respecte a la societat, poden ésser agrupades pel nacionalisme.

Dit això, la revista analitza les tres famílies polítiques, que no es defineixen simplement com a centre, sinó d’acord amb criteris ideològics, però que tenen un component centrista. Concretament es refereix al liberalisme, a la socialdemocràcia i a la democràcia cristiana.

Tres pensaments polítics, diferents entre ells en el seu plantejament històric i originari, però avui amb molts punts de coincidència, o de superposició. Cosa que permet dur a terme una síntesi no sempre completa des d’un punt de vista ideològic, però políticament efectiva. I consistent i duradora i, per tant, eficaç, per poc que es creï un clima de confiança i d’esperit constructiu, de voluntat de donar primacia a l’interès general.

Algunes definicions del centre per part dels autors de l’esmentat treball de VIA il•lustren aquesta visió del centre. Per exemple, “el centre és fruït de la confiança que permet la confluència dels moderats de dreta i d’esquerra”, o bé “representa la capacitat de síntesi entre oposats”, o bé “és el resultat d’una inspiració liberal, social i europea”, o bé “és el punt de trobada entre la cultura catòlica democràtica, la liberal i la socialdemocràtica”.

En aquesta mateixa línia, crida l’atenció la freqüència amb què avui s’utilitza l’expressió social-liberal. És una conjunció difícil d’admetre fa molts anys.

Hi ha un altre element molt important per fer viable i consistent el centre, i és un fort sentit del bé comú. Per tant, l’absència o una dosi molt rebaixada de sectarisme. Una idea generosa de societat o un sentiment exigent i il•lusionat de país, un sentit col•lectiu fort, equilibrat i inclusiu poden donar una definitiva cohesió al centre. Fer-lo possible i efectiu.