Sobre immigració

Sovint contra crítiques de tota mena.

Per exemple, la idea que un país que rep immigració ha de tenir ben definits els valors bàsics sobre els quals se sustenta, i ha de reclamar que siguin assumits i respectats, també per la immigració. O bé que tant els vinguts de fora com els naturals del país –i de fet el propi país- tenen, tots ells, uns drets i uns deures. O bé que la millor solució no és el multiculturalisme, amb la seva tendència a la segregació i fragmentació internes del país, sinó la integració, és a dir, la incorporació gradual de la immigració en el teixit social, econòmic, polític i també cultural, conservant el que vulgui conservar de la seva personalitat pròpia però assumint que ho ha de compaginar amb els elements bàsics culturals i polítics del país d’acollida. És a dir, assumint que el país d’acollida ha de poder seguir essent un sol poble.

És a dir, que la societat podrà ser molt diversa, però que hi haurà d’haver un pal de paller, un element integrador constituït fonamentalment pels valors i els principis del país d’acollida.

Repeteixo, molts cops a Catalunya això –que ja havia estat defensat per alguns des dels anys 50 i per tot el moviment polític dels anys 70- ha estat criticat. I també en alguns àmbits europeus. Però ara és doctrina comuna a Europa.

Veiem el cas d’Alemanya. A Alemanya no havien aconseguit un grau d’acord suficient sobre aquest tema. Hi havia els defensors de la integració i de la “Leitkultur”, d’una cultura central i constructora, és a dir, integradora. I hi havia els multiculturalistes, que rebutjaven tot això.

Ara la Cancellera Merkel ha convocat una “Integrationsgipfel”, una “cimera sobre la integració”. Una cimera amb uns 80 representants de la immigració, i ha iniciat amb ells una discussió a fons sobre el tema. Però deixant de banda el multiculturalisme. Deixant de banda, com ells diuen “das Früherene Multikultl” l’anterior multiculturalisme. I amb tota rotunditat exigint l’acceptació dels principis jurídics i constitucionals i dels valors de la societat, així com el coneixement de la llengua alemanya, que juntament amb tenir treball es considera factor clau per a la integració i la convivència.

El que és interessant és veure que el SPD (partit socialista alemany), tradicionalment més inclinat cap el multiculturalisme ara s’apunta a aquest plantejament.  Per exemple, accepta que hi ha d’haver una Leitkultur. Subratlla la importància del tema lingüístic. Parla dels valors bàsics i de les regles que regeixen a Alemanya. I parla, per exemple, que cal assegurar la llibertat religiosa, la igualtat d’home i dona i els drets de les minories, però també posa fronteres clares, que ningú basant-se en el seu origen o en la seva creença religiosa pot transgredir.

---------------------------------------------

Tot això que està passant a Alemanya poc o molt està passant a tot Europa. Passa a Gran Bretanya, que també ha abandonat el multiculturalisme, i ha optat per les polítiques d’integració. Per la seva banda, França veu com la seva política no d’integració, sinó d’assimilació, que és una altra cosa, fracassa perquè és massa rígida i no li funciona l’ascensor social. Passa a Holanda, a Dinamarca, a Suècia. En aquests països és molt forta l’exigència de que els immigrants parlin la llengua del país. I una cosa podem dir. En alguns aspectes Catalunya, que s’ha hagut d’enfrontar des de fa molts anys i en condicions difícils i amb poc poder, amb immigracions molt massives, pot participar amb molta autoritat en qualsevol definició de polítiques d’immigració i en la seva aplicació. Perquè ha demostrat tenir una gran capacitat d’integració, feta amb gran respecte envers tothom, com ho demostra la bona convivència que hi ha a Catalunya. Perquè s’ha esforçat en mantenir la seva identitat primera, que és la que pot garantir la seva continuïtat com a col·lectivitat. I perquè –i en això Catalunya ha excel·lit d’una manera especial- ha funcionat molt bé l’ascensor social. És a dir, la societat catalana ha ofert moltes possibilitats de promoció social, econòmica, cultural i política. Com a molts pocs llocs d’Europa.

Els valors de la societat catalana, la seva forma de viure i el seu concepte de país ho han facilitat. Per això és tan important que ho sapiguem conservar.