Activitats de Jordi Pujol
Activitats pròpies
Activitats recomanades
Pròximes activitats
08 de febrer de 2012
09 de febrer de 2012
Conferència IEMed: «Incògnites després de les revoltes àrabs. Partits islamistes i model d’estat »
13 de febrer de 2012
14 de febrer de 2012
Conferència IEMed: «Poders subestimats. Societat civil, xarxes socials i revolució a Egipte»
16 de febrer de 2012
Conferència IEMed: «Superant els desequilibris. L’estratègia d’ampliació de la UE»
La publicació de l’informe PISA ha tornat a crear polèmica. I ha creat preocupació i malestar. No sorpresa –almenys pels qui no ens volem enganyar- però sí preocupació i malestar. I ha provocat discussions.
Precisament perquè ja fa temps que des d’aquest butlletí i en conferències i articles diem que no anem bé ara, abans de novament insistir-hi, volem dir que de tota manera hem de conduir aquest debat amb serenitat. I evitar exageracions crítiques i pessimistes. Malgrat tot l’ensenyament a Catalunya ha fet en molts aspectes progressos importants. Per altra banda l’escola a casa nostra s’enfronta amb dificultats suplementàries, com són una immigració molt gran i molt diversa o unes estructures urbanes i socials tensionades. I finalment també cal tenir en compte que a Catalunya s’ha fet l’opció d’una escola molt inclusiva i en la que no s’ha volgut sacrificar l’equitat a l’excel•lència. I això socialment ha tingut efectes molt positius. Però ha representat una sobrecàrrega per a l’escola. Tot això són aspectes positius de l’escola catalana a tenir en compte.
Però dit això també és evident –i l’informe PISA ho corrobora, però qui ho volgués saber ja ho sabia- que el nostre ensenyament no va prou bé. I que això ens perjudica greument com a país i com a societat. I aquest dèficit no es produeix només pel que fa als coneixements (que també), sinó a més en el dels valors que transmet i les actituds que fomenta.
---------------------
Però ara és un moment decisiu per a canviar de rumb. I des de fa anys amb més possibilitats de fer-ho que mai. Per què?
En primer lloc perquè l’opinió pública i la mediàtica estan molt més sensibilitzades. Les falles del sistema ja són molt evidents. I les seves conseqüències, també.
En segon lloc perquè hi ha sectors polítics i professionals que ja no poden seguir dient el que deien. En part per l’evolució suara esmentada de l’opinió pública, però també perquè ara tenen més responsabilitat.
I no es podran seguir oposant a l’evidència. Des de la responsabilitat que ara tenen no podran seguir propugnant una ideologia pedagògica poc exigent, no podran seguir ignorant la importància de l’esforç i del respecte, la necessitat d’una direcció d’escola i d’una avaluació dels resultats, etc. Ni podran utilitzar l’ensenyament com a arma de desgast polític.
En tercer lloc perquè donada l’evolució dels plantejaments polítics d’uns i altres en aquest tema hauria de ser possible un acord entre els principals partits de Catalunya. Esperem que sigui així.
---------------------
De tota manera cal comptar encara amb molta resistència per part dels aparells d’alguns partits, per part d’alguns sindicats i per part de sectors d’experts en psicopedagogia que durant molt de temps han imposat la seva ideologia pedagògica pseudo-progressista. Hem dit molts cops que aquests criteris ja estan en plena reculada en molts països d’Europa, i concretament els més avançats i seriosos. Ara mateix està passant a Alemanya. N’és la prova, per exemple, l’article que acaba de publicar la revista política més prestigiosa d’orientació socialdemòcrata alemanya “Die Zeit”, molt inspirada per l’antic Canceller Helmut Schmidt.
Transcrivim fragments d’aquest article titulat “Aufrecht durch Pisa”, “Dempeus amb PISA”:
A Alemanya el “Pisa-Schock” ha alarmat la societat i ha provocat un profund canvi en l’estat d’ànim respecte a l’escola. Això abans no havia passat mai, ni tan solament en el món ensenyant.. ni tampoc en el de la ciència pedagògica, perquè molts professors fantasiejaven molt amb la pedagogia de la pau i del medi ambient i es preocupen poc dels resultats dels alumnes”
“D’ençà de la primera enquesta de PISA (fa tres anys) a les escoles es torna a parlar obertament de resultats... Molts mestres es preocupen que cada alumne aprengui realment a llegir”.
“L’enquesta de PISA no investiga sobre puerils habilitats de lectura o de càlcul, sinó que comprova fins a quin punt els joves al final del període escolar obligatori poden llegir i entendre el que llegeixen i quina comprensió bàsica tenen de les matemàtiques i de les ciències naturals. És a dir, de com poden engegar a la vida”.
Segons “Die Zeit” l’informe PISA ha tingut un altre efecte positiu. “La guerra de trinxeres ideològica sobre ensenyament que durant dècades hi ha hagut entre el SPD (socialdemòcrata) i la CDU (demòcrata cristians) ha evolucionat cap a una col•laboració pragmàtica”.
I una altra frase digna d’esment és aquesta: “les escoles tindran més llibertat”.
_______________
Ja és hora de reaccionar. Sense complexos. És urgent. I es pot fer.