El país ha de recapacitar (2)

Encara la setmana passada el nostre editorial duia un títol prou explícit: “El país ha de recapacitar” i avui tornem sobre el tema. Però no ja amb l’accent compungit. Ja ens hem flagel•lat. Ja hem admès les nostres falles i hem fet contrició. I ja hi ha molta gent disposada a no reincidir. Ara, per tant, i sense oblidar la lliçó apresa, ja és hora de mirar endavant i de reaccionar. Ja vàrem celebrar el Carnestoltes i ja estem passant la Quaresma. S’acosta l’hora de recuperar la confiança, la il•lusió i, sobretot, la confiança i la voluntat.

Aquests editorials procuren evitar entrar directament en el comentari polític. Per tant en el d’avui no parlarem de les eleccions del 9M. Tot i que és innegable que també podrien ser indicatives -per a bé o per a mal- de cap on gira el vent. Cap on gira la gent: si cap a la resignació, o cap a la reacció. Però dit això, i tornant als arguments, als mòbils i a les actituds de fons sí que cal dir que a partir d’ara cal posar l’accent en la capacitat de la nostra societat de recuperar el tremp, la confiança i l’ambició.

Acabàvem l’editorial de la setmana passada amb aquestes paraules: “Aquesta Catalunya amb la qual sembla que ara tothom s’hi atreveixi –que s’atreveixi a difamar-la o a enganyar-la- té recursos. Humans, tècnics, morals, de tota mena. Només el desconcert o la timidesa poden fer que no els sàpiga utilitzar”. I ja abans, a l’editorial del 4 de desembre titulat “Dignitat i confiança” fèiem repàs de tots els actius materials, culturals i morals de que disposa Catalunya, i vèiem que eren molt importants. Era l’editorial publicat just després de la manifestació del primer de desembre. Que va ser molt important, i esperançadora, perquè va ser, dèiem “un acte d’afirmació i de dignitat”.

És una editorial –la del 4 de desembre- que aconsellem rellegir. No cal que avui repetim els mateixos arguments. Rellegim-los.

Però a més en aquell editorial s’enumerava tota una sèrie de raons que justifiquen la nostra confiança. Que ens permeten creure que podem reaccionar. Que és el que hem de fer. Sigui quin sigui el resultat del 9M.

Es confirma que Catalunya –que és una economia amb fort pes industrial- ha salvat i modernitzat la seva indústria. Que en conjunt i de molt és la més competitiva d’Espanya.

Es confirma que les nostres Universitats, malgrat la política erràtica del nostre Govern, pugen punts en els rànquings internacionals, tot i restar encara lluny del nivell que volem assolir.

Es confirma també la llarga llista de bons actius que dèiem el 4 de desembre.

I sobretot es confirma que a la nostra societat civil hi ha una bullida impressionant d’iniciatives, i sobretot molta gent jove que està emergint, des de  nous empresaris fins a vocacions literàries novelles, des d’una munió de blocaires inquiets i incisius fins a iniciatives culturals i socials arreu del territori, des dels barris de la perifèria barcelonina fins el poble més petit. Hi ha molta vitalitat. En molts aspectes i de cara als temps que vénen que en més d’un sentit poden ser més difícils que els dels darrers anys, Catalunya està més ben preparada que la resta de l’Estat. Ja hem passat l’etapa de la fatxenderia, de la infatuació, dels aires de nou ric i de la suficiència –ja hem passat el Carnestoltes-, i no es pot dir el mateix de la resta d’Espanya. Ja estem en condicions de tornar a fer feina ben feta. I segueix essent veritat que la feina ben feta no té fronteres. La feina ben feta –i no els recursos naturals o el favor polític- varen ser el factor determinant del nostre progrés econòmic, cultural i moral –i del nostre prestigi- durant tot el segle XX.

És hora de tornar-s’hi a posar. Reclamant el que és just, però sense servilisme. I sobretot sense esperar que des de fora ens resolguin els problemes. El futur de Catalunya depèn  en part del que passi a Madrid, i a Brussel•les, i a la Xina i als Estats Units, però sobretot depèn del que fem els catalans. I els catalans farem més o menys si tot els actius que tenim –que són importants- els utilitzem bé. Amb confiança, amb ambició, amb bons lideratges. Combinant bé feina ben feta amb dignitat i respecte.

El món que ve és global i tecnològic. Catalunya s’hi pot moure bé. De fet ja s’hi comença a moure bé. I a més, contràriament al que de vegades ens expliquen, és un món on les identitats i els valors pesaran. I d’això els catalans en sabem alguna cosa. Sabem no només com es defensa una identitat, també sabem com pot ser motor de progrés.

Passi el que passi, és hora de reaccionar. I ho podem fer.