Un dia, aviat, parlarem amb un cert detall dels actius que tenim. El desconcert a què m’he referit, que és com una mena de boira baixa, fa que no els visualitzem prou. Però avui el que pretenem és fer entendre que per treure profit dels nostres actius i esdevenir novament país referent i d’avantguarda el primer que cal és que el país sigui realista, sigui seriós i sigui consistent. Segueix essent vàlid que “el nostre món és el Món” i que hem de fer bé les coses a fi de superar les limitacions pròpies o que ens vulguin imposar. Per tant, que quedi clar que el que segueix no és cap invitació a l’encongiment, ben al contrari. Però per ser capaços d’aprofitar tot el nostre potencial ens cal ordenar bé les idees, ser conscients dels nostres actius i dels nostres passius, reforçar la nostra confiança, optar per l’ambició, reforçar els nostres valors cívics i ètics. És a dir, cap mena d’encongiment, cap mena de renúncia a grans horitzons, però reforçament de la nostra consistència interna.
Fer tot això afecta tota la societat. Tot això fet amb efectivitat crea un impuls bàsic. Però requereix, a més, una acció política. Sense bona acció política, l’impuls bàsic del país no es canalitza, no esdevé força motriu.
Dit això, ja queda clar el sentit del llistat de coses que al nostre entendre cal que el país faci amb urgència per “tornar a anar amunt”.
1. Fer recompte dels seus actius i mobilitzar-los tots. Que en tenim.
2. Sobre aquesta base, crear una nova atmosfera més confiada i optimista.
3. Fer-se a la idea que hi ha camps en els quals només pot comptar amb ella mateixa (exemple recent de l’aigua).
4. Per tant, aprofitar a fons allò amb el que sí que podem comptar. Amb allò que fonamentalment depèn sobretot de nosaltres mateixos.
5. Buscar camps d’acció on puguem actuar sense especials handicaps. Per exemple, desenvolupar-nos econòmicament molt de cara enfora.
6. Apostar molt per l’excel•lència. I, per tant, superar l’actitud de recel pròpia de sectors catalans importants.
7. Tot això amb una defensa identitària aferrissada. Feta amb to positiu i integrador, però molt enèrgica.
_______________
A tot això, més aviat de caràcter polític, cal afegir algunes actituds que creen mentalitat positiva.
A. Consciència d’un gran repte. D’un perill, però també d’una oportunitat.
B. Crida a la seriositat i a la responsabilitat.
C. Recuperar la moral de l’esforç. Hi ha massa mentalitat de poc esforç.
D. No aturar-se en l’autocrítica, ni en el masoquisme.
E. Combatre la cultura del no.
F. Combatre la facilitat i l’incivisme.
G. No actuar amb precipitació ni esverament.
I tot això vol dir capacitat d’elaborar programes. Programes sectorials, però que formin part de tot un projecte global. D’un projecte de país. I dotar-lo de sensibilitat i emoció.
_______________
Tot això és a l’abast de la nostra societat. De la nostra societat i del nostre món polític. I, especialment, del món polític pel qual Catalunya i la seva gent –el país i les persones– són prioritaris. Però per reeixir ens cal reforçament de la nostra mentalitat, dels nostres valors i de les nostres actituds positives.
