Activitats de Jordi Pujol 
Activitats pròpies 
Activitats recomanades
Pròximes activitats
08 de febrer de 2012
09 de febrer de 2012
Conferència IEMed: «Incògnites després de les revoltes àrabs. Partits islamistes i model d’estat »
13 de febrer de 2012
14 de febrer de 2012
Conferència IEMed: «Poders subestimats. Societat civil, xarxes socials i revolució a Egipte»
16 de febrer de 2012
Conferència IEMed: «Superant els desequilibris. L’estratègia d’ampliació de la UE»
La cruïlla
Jordi Pujol
Editorial / 31 d'octubre de 2006
El moment polític actual, tan decisiu, se situa en un marc de més abast, en un marc de repte global molt fort. Catalunya es troba en una cruïlla complexa. En un moment crític. Amb el ben entès que això no significa que haguem de ser pessimistes, perquè estem en condicions de resoldre-ho bé. Però vol dir un moment delicat i decisiu, en què segons el que fem podem anar amunt o estancar-nos. I si ens estanquem recularem, i no poc. Perquè una característica del moment present és la magnitud i la complexitat del repte, com deia, i sobretot de l’acceleració de tot el que passa, l’acceleració dels canvis.
Ens enfrontem a la globalització, en tots els àmbits, l’econòmic, el polític, el cultural, etc. El Món s’ha fet petit. La Xina o Polònia o Turquia no són ja països llunyans, són aquí. Quan sortim a comprar des d’un moneder a un vestit o unes ulleres o un teler o una turbina ens trobem sense adonar-nos que el producte és xinès o paquistaní o txec. Tots aquests països ara ja són aquí.
Ens enfrontem amb exigències creixents de competitivitat. I la irrupció de les noves tecnologies trasbalsa els nostres hàbits i la nostra manera de treballar. Tot això representa un repte gran per la nostra economia, per la nostra capacitat de crear riquesa i, per tant, pel nostre Estat del Benestar. Hi ha a més la immigració, molt massiva, també molt sobtada i que alhora que és un motor de creixement planteja problemes d’atenció social, de cohesió i d’identitat. És, a tot Europa, el tema que més preocupa la gent. Finalment tenim dos fets molt importants. Un és el nou Estatut, que si s’aplica bé ens dóna més possibilitats d’autogovern. Això sol ja confereix una importància molt especial al moment present. L’altre és el cost intern i extern que ha tingut la negociació de l’Estatut, i especialment el clima negatiu envers Catalunya, també amb pèrdua de prestigi, que s’ha creat a la resta de l’Estat.
---------------------------------
La magnitud i la transcendència del repte no ens ha d’espantar. Perquè tenim prou recursos humans, tenim prou tradicions positives, tenim un nivell econòmic prou bo, tenim prou capacitat de resistència identitària, tenim prou experiència i vocació d’integració, tenim prou vitalitat, tenim prou història però també prou vocació de futur no només per a resistir el gran repte que tenim a sobre, sinó per agafar un nou impuls com a país i com a societat. Però a condició que el país tingui idees clares sobre el què és i el què vol ser, tingui conviccions sòlides i tingui actituds constructives i estat d’ànim positiu. I això en tot. És a dir, en l’àmbit de la societat, però també en el de la política.
És per tant l’hora de la serenitat i de la coherència. De l’eficàcia més que de l’espectacle. De recuperar l’autoestima i la il•lusió. És l’hora de l’ambició i del seny alhora.
