Activitats de Jordi Pujol
Activitats de la Fundació
Activitats recomanades
Pròximes activitats
23 de maig de 2013
23 de maig de 2013
24 de maig de 2013
Jordi Pujol assisteix a la reunió del Patronat de la fundació CTECNO
25 de maig de 2013
02 de maig de 2013
Hem dedicat uns quants editorials a temes fonamentalment catalans: de l’Espriu i del que significa; de la necessitat de la consulta; del diàleg Catalunya-Espanya i de la seva dificultat; del congost que ens amenaça i del qual hem de sortir. I és lògic. Ser és la prioritat molt principal de qualsevol país. També de Catalunya.
22 d'abril de 2013
D’un temps ençà –de fet d’uns anys ençà– el tema del sobiranisme i del dret a decidir han esdevingut molt i molt importants. Del dret a decidir a favor o en contra de la independència de Catalunya. Competeix aquest protagonisme amb un altre d’especialment greu: el de la crisi econòmica i les seves conseqüències socials. Dels dos, n’hem parlat diversos cops en aquests editorials.
17 d'abril de 2013
La celebració del centenari de l’Espriu convida a fer una reflexió sobre el seu paper a Catalunya durant tota la segona meitat del segle XX, i fins avui mateix.
10 d'abril de 2013
Catalunya reclama i necessita la consulta. O el referèndum. O com en vulguin dir. I Espanya, també.
Espanya necessita més que mai una consulta a Catalunya sobre el manteniment o no de Catalunya en el marc de l’Estat espanyol. De fet necessita fer balanç dels últims més de trenta-cinc anys, de 1976 fins avui.
03 d'abril de 2013
Ara hi ha gent inquieta, o fins i tot espantada, per com van les coses. No només des del punt de vista econòmic, o social. Que s’entén. Perquè la situació és greu. I cal un gran esforç per redreçar-la. Però també preocupa el creixent empitjorament de la relació Catalunya-Espanya. Molt. I d’aquí ve que a Madrid i a Catalunya ara hi hagi gent alarmada que reclama que hi hagi diàleg entre Catalunya i la resta de l’Estat. Sectors socials, sectors mediàtics, potser alguns ambients intel·lectuals i polítics... Espantats també per la crisi econòmica, tot i que les seves causes són diferents de la crisi d’Estat.
13 de març de 2013
Imaginem que la UE fos una unitat política, en la qual el pes dels estats del sud en la presa de decisions polítiques i econòmiques fos molt determinant. I especialment pel que fa referència a infraestructures, promocions de l’activitat econòmica i, en general, iniciatives que poden repercutir en el PIB i en la renda dels diversos territoris.
06 de març de 2013
De fet el títol inicial d’aquest editorial era «L’hora d’Espanya». Si l’hem canviat és perquè ben mirat si efectivament és l’hora d’Espanya és perquè ella mateixa ha esdevingut un seriós i complicat problema d’efectes molt negatius en molts àmbits, de fet en el conjunt de tot l’Estat. Allò d’«España va bien», tan presumptuós de fa ben poc, ha anat canviant a «España va mal». De fet des del tombant de segle. Des de l’inici d’una dècada que en molts aspectes ha estat decebedora. I això ha tingut i té efectes negatius en tots els àmbits. També en el de l’encaix cada cop més difícil entre Catalunya i Espanya.
20 de febrer de 2013
Parlem d’un dels temes més importants que avui té plantejat el món. I comencem recomanant un llibre: Breve historia de las migraciones de Massimo Levi (Alianza Editorial). Un molt bon llibre sobre un tema de gran transcendència econòmica i social. També política. I sobretot humana.
06 de febrer de 2013
Els dos últims editorials d’aquest butlletí han provocat alguns comentaris crítics. Pocs, molt pocs. Però que es poden considerar propis d’una actitud que de vegades es dóna a Catalunya. Una actitud cada cop menys rellevant. Però que fóra bo eradicar perquè és una actitud molt equivocada. I perniciosa.
30 de gener de 2013
Parlàvem la setmana passada de la necessitat que Europa en el seu conjunt superi la crisi econòmica, social i política que ara la tenalla.
Parlàvem del paper que en això juga i ha de jugar Alemanya. Un paper molt important. Però també de la necessitat que aquest paper no el jugués tota sola. I que corresponia a França aportar aquesta contribució que, ben feta –és a dir, amb un bon esperit d’entesa–, donaria a la direcció europea tota l’eficàcia que li cal.