Articles de Jordi Pujol

08 de febrer de 2012

Ara a Catalunya hi ha un tema indefugible. Quina perspectiva tenim com a economia, com a societat equitativa, com a país cohesionat i amb capacitat d’integració, com a llengua i cultura, és a dir, com a identitat? Quina perspectiva tenim?

Llegir més

01 de febrer de 2012

Algun cop ja hem dit des d’aquests editorials que si bé la crisi europea actual és greu i perillosa, també pot tenir conseqüències positives. Hi ha el perill, per exemple, que l’euro i la unió econòmica i monetària quedin molt malmesos. I que Europa perdi molt de pes econòmic i polític en el món. I això comportaria una pèrdua de riquesa i benestar. Però també pot passar que la crisi faci possible, i obligui, a fer un gran salt endavant cap a més integració i més unitat. I, finalment, més força i més capacitat d’influir, però també una renovada capacitat de creixement.

Llegir més

25 de gener de 2012

La situació amb què s’enfronta Catalunya és realment molt greu. Ha perillat la paga extra de Nadal, molts proveïdors cobren amb retard –i també molts ajuntaments–, el govern ha hagut de rebaixar els sous i les subvencions, hi ha el perill que l’estat del benestar quedi afectat, etc. I com a colofó hi ha el perill molt real que el govern espanyol actuï de manera que l’autogovern català, és a dir, el poder de la Generalitat, quedi molt escapçat.

Llegir més

18 de gener de 2012

Va fent camí el debat sobre la situació de Catalunya dins de l'Estat espanyol. Ja sigui pel tema del finançament, ja sigui per l'abast real de l'autonomia, ja sigui per la viabilitat de Catalunya com a país en l'actual marc institucional de l'Estat.

Llegir més

18 de gener de 2012

Per la seva tradició personalista i cristiana, CiU sempre ha prioritzat l’estat del benestar i, en particular, la sanitat. I reconeixent que és un bé i un dret prioritari, l’actual crisi econòmica ha obligat, com a tots els països d’Europa, a comprimir-ne la despesa, si bé encara constitueix la partida econòmica més alta del Govern.

(PDF, 1252 KB)

11 de gener de 2012

Sembla que hi ha un increment del sentiment independentista a Catalunya. I és lògic, atesa l’evolució de la política estatal envers el nostre país. Tot i que és difícil calibrar la importància d’aquest fet, i tampoc no sabem si pot ser durador o no. En part, dependrà del tracte que rebi Catalunya els propers anys.

Llegir més

21 de desembre de 2011

Aquests dies, el Govern de la Generalitat ha hagut de prendre una mesura molt penosa. Que a tots els catalans alhora ens ha de doldre. I ens obliga a reflexionar sobre la magnitud i la gravetat del que ha passat. En el funcionament d’un govern hi ha dues coses que es considera que no poden fallar: els sous i el deute financer. És a dir, el pagament dels interessos i dels venciments. La resta no és que no sigui d’obligat i puntual compliment, però en moments molt crítics hi ha més marge.

Llegir més

14 de desembre de 2011

L’editorial de la setmana passada, titulat «Si tot acaba bé tindrem més Europa», va sortir just dos dies abans de la reunió de Brussel·les, que ha significat un progrés probablement insuficient però de tota manera substancial de cara a poder dominar millor la crisi econòmica i de cara a més Europa.

Llegir més

07 de desembre de 2011

L’editorial d’avui podia limitar-se a la transcripció d’uns paràgrafs d’una carta meva al qui fins fa poc va ser el president del Banc Central Europeu, Jean Claude Trichet. Una carta escrita amb motiu del final del seu mandat i en la qual el felicitava perquè segons el meu parer la seva gestió ha estat bona. Ho he cregut sempre, també en èpoques en què se’l criticava perquè li reclamaven, per exemple, que abaixés més els tipus d’interès. S’hi va negar i va fer bé. Crec realment que ha fet un bon treball.

Llegir més

30 de novembre de 2011

Amb la perspectiva de les eleccions espanyoles per una banda, i per l’altra de la crisi general europea i les seves repercussions a Espanya i a Catalunya i del tomb polític i social que tot això comporta i comportarà, ens havíem proposat fer tres editorials a cavall del 20N per a subratllar que s’havia acabat el temps de tergiversació. És a dir, el temps de dir «blanc quan tothom sap que és negre», de dir «cauen quatre gotes quan tothom sap que hi ha tempesta». L’editorial del 9 de novembre, «S’haurà acabat la tergiversació», el del 16 de novembre, «Confiança en temps difícils», l’objectiu del qual era fer avinent, ja que vénen temps difícils, que per afrontar-los Catalunya té un capital humà i social de prou gruix per poder confiar en el nostre futur, i el que publiquem avui.

Llegir més