Activitats de Jordi Pujol
Activitats de la Fundació
Activitats recomanades
Pròximes activitats
24 de maig de 2012
24 de maig de 2012
28 de maig de 2012
30 de maig de 2012
Jordi Pujol pronuncia la conferència «Perspectives per a la joventut d'avui. I reptes»
31 de maig de 2012
Articles de Jordi Pujol
Quan ens disparem als peus
14 de setembre de 2011
Aquests dies hem anat plens de temàtica nacional: la festa de l’Onze de Setembre, l’atac contra la immersió lingüística, els anuncis homogeneïtzadors del candidat socialista Sr. Rubalcaba, les tensions a Badalona, etc. I els discursos de tots els dirigents polítics. Tant, que és bo parlar avui en aquest editorial d’altres temes. També importants. D’un, per exemple, sobre com la manera en què de vegades s’han dut les coses a Catalunya ha perjudicat greument l’economia catalana. Amb la conseqüència negativa sobre els llocs de treball i el nostre futur social i econòmic. Amb casos concrets.
Mecanismes tècnics i actituds ètiques
09 de setembre de 2011
Com bé es menciona a la carta de Delors, González, Prodi, Davignon i Vitorino, tots els europeus, haurem de contribuir a solucionar la crisi. Però cal afegir que per fer-ho possible la Unió ha d’apel•lar a la ètica de la responsabilitat dels seus membres, valor que dóna solidesa a Europa.
La dècada de les decepcions
07 de setembre de 2011
La crònica espanyola dels últims deu anys posa de manifest una sèrie d’errors i de fracassos greus. Alguns molt greus. Es podia pensar que en el marc de la restauració democràtica, de la integració europea i del creixement econòmic a l’Estat espanyol hi hauria canvis positius en profunditat. Irreversibles. Canvis que afectarien el conjunt de la societat en tots els àmbits i totes les estructures polítiques i socials. I de fet, en part, així ha estat. Però per poc temps.
A la gent que s’espanta
04 de setembre de 2011
Als qui s’espanten per la crisi o les conseqüències que pot tenir una hipotètica independència de Catalunya, cal recordar-los que ambdós aspectes només es resoldran amb una actitud decidida i exigent de tots els catalans. Perquè una societat que no reacciona esdevé amorfa i sense empenta, i això afecta a tothom.
El fet diferencial
22 de juliol de 2011
Es deia així: el fet diferencial català. Catalunya, un fet diferencial dintre d’Espanya. Això va ser així durant els anys 20 i 30 del segle passat. I en el llenguatge col•loquial catalanista durant bona part del franquisme. Però després aquesta expressió va anar decaient, i va pràcticament desaparèixer quan es va acostar el final del règim i durant la transició.
Una altra vegada, «els tres catalanismes»
14 de juliol de 2011
Fa quatre anys, el 20 de març de 2007, ja vàrem publicar un editorial amb aquest títol, que en bona part reproduïa un article clandestí de 1964, més tard publicat l’any 1978, ja en temps de la transició democràtica. És a dir, és un escrit i un argument que hem utilitzat en moments de canvi de rasant. L’any 1964, quan Catalunya havia començat una represa col•lectiva, que anava de la política a la nova cançó i a Òmnium, de l’economia a la represa sindical, de la cultura als moviments cívics i de veïns. I l’any 1978, just en el moment decisiu de la transició democràtica i de l’elaboració de l’Estatut.
Una reflexió i una revisió que ja no es poden ajornar
06 de juliol de 2011
Hem dit algun cop que després d’aquests anys d’eufòria descontrolada s’imposa una reflexió sobre la manera de salvar el nostre Estat del Benestar. Seria exagerat i erroni pensar que aquesta crisi pot destruir l’Estat del Benestar. Però obliga a revisar-lo i a fer-hi canvis. I probablement, en més d’un aspecte, a abaixar-ne el sostre. Si es fa bé, com ho han fet totalment o parcialment alguns països europeus, aquesta revisió no afectarà les línies i els nivells substancials del nostre Estat del Benestar.
Avui fa un any...
28 de juny de 2011
Avui fa un any de la sentència de l’Estatut. Una data que no es pot oblidar com si res no hagués passat. Perquè la sentència va significar la culminació d’un procés molt negatiu: tota la discussió de l’Estatut –també amb falles catalanes, val a dir-ho–, però amb actituds i actuacions superlativament negatives de pràcticament tots els actors espanyols.
«Habéis perdido y no os necesitamos»
22 de juny de 2011
Hi ha gent que s’escandalitza perquè a Catalunya es diuen coses com les següents: «Hi ha una creixent desafecció entre Catalunya i Espanya» o bé, «està creixent la desafecció de Catalunya envers Espanya». O bé, «algo se ha roto» (s’entén que entre Catalunya i Espanya). O se «acabó la confianza».
De la reconstrucció a l’hedonisme passant per l’Estat del Benestar
15 de juny de 2011
Les societats europees han passat durant els últims seixanta anys per tres etapes. La primera va ser la de la reconstrucció després de la Guerra Mundial. Països destruïts físicament i de vegades fins i tot moralment van prendre la decisió de reconstruir els seus països i de crear riquesa. Varen ser uns anys d’un gran esforç generós per part de la població, esforç al qual la política va donar suport, va ajudar i va impulsar. Cada any Europa es podia posar un objectiu més alt.
