Biografia

Breu biografía política de Jordi Pujol

Jordi Pujol ha estat president de la Generalitat de Catalunya com a cap de llista de la coalició nacionalista Convergència i Unió (CiU) des de 1980 fins al 2003. Va ser reelegit consecutivament els anys 1984, 1988, 1992, 1995 i 1999.

A la primera, cinquena i sisena legislatura CiU guanya les eleccions al Parlament per majoria relativa, i a la segona, tercera i quarta, per majoria absoluta. Biografia política completa.

Els primers anys

Jordi Pujol explica, en més d'una ocasió, que quan tenia 11 anys va contemplar un paisatge desfet per la Guerra Civil, i el seu oncle i un amic van comentar: «caldran molts anys per refer tot això». A partir d'aquí Pujol pensa per primera vegada en una fita del seu futur: reconstruir Catalunya.

L'ambient familiar que viu és marcadament catalanista. Aquest catalanisme queda palès des de molt petit. Quan només tenia dotze o tretze anys, un estiu a Premià demana al seu oncle que li busqui un llibre per aprendre a llegir i escriure en català. Aquesta serà una de les seves constants: l'autoformació.

Quan finalitza el batxillerat no té clar quina carrera estudiar. Al final es decideix per medicina. Sense una especial dedicació compleix els seus deures i té un bon expedient. Durant l'època universitària es relacionarà amb noms que recordarà tota la vida com Jaume Vicens Vives, Josep Benet, Joan Triadú i Raimon Galí, a qui considerarà com a un dels seus mestres.

Activisme i presó

Des de 1946, amb 16 anys, Jordi Pujol actua en la resistència contra el règim del General Franco des d'un vessant polític i cultural: la lluita per la democràcia i la defensa de la llengua i la cultura i, en general, la identitat catalana durament perseguida per la dictadura.

Aquestes activitats el van portar a ser detingut el maig de 1960 i acusat d'organitzar campanyes democràtiques i catalanistes. Condemnat, va estar a la presó fins a la fi de 1962 i, després, va viure un any confinat a Girona. Més sobre el seu activisme polític.

Un cop fora de la presó, durant la dècada dels seixanta dedica grans esforços a iniciatives culturals, econòmiques i socials que les institucions oficials de l'època no duien a terme: des de la constitució d'un banc fins a una completa enciclopèdia general de la llengua catalana, passant per nombroses accions pedagògiques, editorials o cooperatives. Més sobre el seu activisme cultural.

Comença la tasca política

Durant els anys setanta, en sintonia amb els nous aires que havien de canviar Espanya, comença a fer política activa amb la creació, l'any 1974, de Convergència Democràtica de Catalunya, partit del qual és encara president.

President de Catalunya

El 1977, en les primeres eleccions legislatives convocades a l'Estat espanyol després del restabliment de la democràcia, obté acta de diputat al Congrés de Madrid. És reelegit per a aquest càrrec l'any 1979, però dimiteix el 1980, a fi de poder-se presentar a les eleccions al Parlament de Catalunya i convertir-se en president de la Generalitat.

Al llarg de sis legislatures, durant 23 anys, la tasca de govern de Jordi Pujol ha estat decisiva per vertebrar l'autonomia catalana, convertint-se en una figura cabdal de la història de Catalunya i la figura més important des del restabliment de la democràcia. Més sobre l'acció de govern.

La seva profunda vocació europea el porta a ser elegit l'any 1992, president de l'Assemblea de Regions d'Europa.

Tasca intel·lectual

La seva feina política ha anat acompanyada d'una forta expressió intel·lectual. Jordi Pujol ha escrit diversos llibres que plasmen bona part de les seves inquietuds: bàsicament centrats en la qüestió catalana i d'altres que tenen com a objectiu Europa i, sovint, també les regions europees. Coneix tots els seus llibres.