Activitats de Jordi Pujol 
Activitats pròpies 
Activitats recomanades
Pròximes activitats
09 de febrer de 2012
Conferència IEMed: «Incògnites després de les revoltes àrabs. Partits islamistes i model d’estat »
13 de febrer de 2012
14 de febrer de 2012
Conferència IEMed: «Poders subestimats. Societat civil, xarxes socials i revolució a Egipte»
16 de febrer de 2012
Conferència IEMed: «Superant els desequilibris. L’estratègia d’ampliació de la UE»
17 de febrer de 2012
Jordi Pujol participa en un sopar tertúlia amb membres de la Jove Cambra Internacional de Tarragona
17 de febrer de 2012
La cultura i la llengua segons Jordi Pujol
La cultura i la llengua són elements fonamentals de la nostra realitat nacional. Si alguna cosa és la columna vertebral del nostre poble, aquesta és la llengua.
Catalunya ha estat sempre un país amb una vocació d'obertura sotmès a moltes influències. La identitat de Catalunya no té una base social ni geogràfica ni és el resultat d'una imposició política. Té una base de consciència històrica, de llengua, de cultura i de sensibilitat social.
El català no pot ser una llengua condemnada
La llengua és l'instrument a través del qual es transmeten els valors humans, les tradicions històriques i la nostra manera de ser. Per això, una llengua que no disposi de grans mitjans de comunicació, d'instruments pedagògics o de l'oficialitat és una llengua condemnada.
L'Estatut de Catalunya reconeix el català com a llengua pròpia de Catalunya. Tot i així, la tasca de normalització topa amb crítiques que no solament no semblen reconèixer això, sinó que fins i tot obliden els anys de genocidi cultural que ha sofert Catalunya. El governant no ha de sentir recança de ser parcial a favor del català: pel que és i pels mals que ha sofert.
La cultura popular
Al costat de la llengua hi ha aspectes culturals en principi menys problemàtics, per exemple la cultura popular, que ha de ser un element de catalanització. La cultura tradicional i popular pot ser una gran eina d'integració.
La cultura popular és una eina de pedagogia popular i un gran instrument perquè ajuda molt a formar una mentalitat col·lectiva.
