Llibres de Jordi Pujol

Jordi Pujol

(Editorial: Proa,2012.)

Quan el 1980 Jordi Pujol va assumir la presidència de la Generalitat, la transició era un projecte il•lusionador en el qual CiU es va comprometre a fons, amb l’esperança de contribuir al progrés general espanyol i a l’entesa solidària entre Catalunya i Espanya. Vint anys més tard, les últimes reflexions de Jordi Pujol com a president de la Generalitat ja destil•laven un desencís preocupant que, amb el procés de discussió de l’Estatut, es va confirmar i agreujar. I la sentència del Tribunal Constitucional va reblar el clau. L’anomenat «esperit de la transició» havia estat un miratge. Però, com diu Jordi Pujol, «el congost que estreny el camí no significa que s’hagi acabat. Significa i reclama més esforç, més risc, més voluntat de ser».

Jordi Pujol

(Editorial: Proa, 2012.)

Les memòries de Jordi Pujol, iniciades l’any 2007, han suposat un impacte important en la societat catalana. Aquest darrer volum, que estalona l’estricta actualitat, neix amb el suport de CiU a un govern del PSOE assetjat per la corrupció, continua amb el famós i mal publicitat Pacte del Majestic amb el PP –que Jordi Pujol contextualitza amb revelacions impagables–, i abraça també la seva retirada de la primera línia i l’aposta –aleshores molt discutida– per Artur Mas. Són especialment interessants les línies que dedica a personatges com José M. Aznar, Pasqual Maragall, Josep-Lluís Carod-Rovira o Felipe González. Es tracta d’uns anys decisius, en què la influència del govern català a Espanya és remarcable i en què es concreten projectes com l’Eix Transversal, l’ampliació de l’aeroport del Prat i l’arribada del TGV a Barcelona. Finalment, Jordi Pujol no obvia l’anomenada «dècada de les decepcions», amb el desconcert de la reforma de l’Estatut i la «burla» final del Tribunal Constitucional. En un epíleg prudent però clar, Jordi Pujol parla del risc que l’actual política espanyola porti Catalunya a una difícil situació entre la residualització i l’opció independentista.

Jordi Pujol

(Editorial: La Magrana (RBA), 2011.)

Des que va deixar la presidència de la Generalitat de Catalunya a finals de 2003, Jordi Pujol ha mantingut una presència pública molt escoltada. Alliberat de les obligacions diàries de la gestió però respectat i armat d'un bagatge impressionant, ha fet sentir la seva veu en conferències, articles i intervencions de molt diversa índole. D'entre totes aquestes, la plataforma on ha deixat constància més regularment de la seva visió del país i de l'esdevenir de la història ha estat als editorials del butlletí electrònic del Centre d'Estudis Jordi Pujol. Entre 2005 i 2011 el president Pujol ha escrit un conjunt de textos breus de reflexió política i anàlisi social en què construeix un discurs profundament lúcid i suggeridor sobre el nostre passat recent i planteja prespectives de futur a Catalunya i Europa en qüestions com l'estat del benestar, l'economia, l'ensenyament, els valors, la demografia, la societat civil, la immigració, el medi ambient, la globalització i la identitat, entre molts d'altres. Aquest volum, amb pròleg de l'historiador Joan B. Culla, reuneix els editorials escrits per Jordi Pujol fins a l'estiu de 2011. Sembrar, treballar, collir és una gran mostra de la constant tasca intel·lectual i d'agitació de qui fou president de la Generalitat de Catalunya entre 1980 i 2003.

Jordi Pujol

(Editorial. Pòrtic, 2011.)

El llibre aborda els reptes i condicionants actuals de la relació Catalunya - Espanya. Amb el subtítol de Quan es trenquen els ponts, inclou dos textos, un dels quals és la conferència íntegra que Jordi Pujol va pronunciar el passat 29 de març a la Universitat Pompeu Fabra en un acte organitzat pel Centre d'Estudis Jordi Pujol.

Jordi Pujol

(Editorial: Centre d'Estudis Jordi Pujol, 2010.)

El Butlletí, sobretot a través dels seus editorials, expressa el pensament del CEJP, i mira d'impulsar el seu projecte intel·lectual amb les lògiques derivacions polítiques i socials. Per tant, té tot el sentit que les 49 editorials publicades en aquest quart volum hagin procurat respondre al propòsit inicial de la Fundació. Per un costat treballar en el camp de les Idees, els Valors i les Actituds i contribuir a crear un pensament alternatiu al que actualment és hegemònic a Catalunya i que avui està molt esgotat.

Jordi Pujol

(Ed. Proa, 2009)

El segon volum de les Memòries del president Pujol comprèn les tres primeres legislatures i els inicis de la quarta. Tal com precisa en el pròleg, el seu relat pretén explicar les línies bàsiques de pensament i d’acció del seu programa, i no pas fer erudició històrica o donar detalls sobre la confrontació política. En aquest període comença una tasca de govern per a la qual el president ja tenia un projecte meditat i preparat des de feia temps: construir un país, Catalunya. I cal remarcar, perquè és important, que els catalans el recolzaren àmpliament amb tres majories absolutes seguides. Fou una etapa intensa i difícil en què s’assentaren les bases d’una administració en tots els camps i es vertebrà el país, malgrat resistències i mancances greus: finançament escàs, competències constantment discutides al Tribunal Constitucional, el cop del 23-F, la crisi de Banca Catalana i l’intent d’inculpar el president. Pujol explica les relacions amb Espanya i els seus governs, amb el rei i la Casa Reial, amb l’Església, la preocupació per la immigració, la creació de TV3, i una bona acció exterior amb viatges arreu del món en què guanyà el respecte per a ell i per a Catalunya. Sí, val la pena de llegir aquest segon volum per conèixer –els més joves– o recordar la història recent i sobretot per constatar la capacitat de lluita, de resistència i perseverança, de confiança en el propi projecte del president Pujol, que sabé encomanar a la societat catalana amb un “som-hi!” en el discurs d’investidura del 22 d’abril de 1980.

Jordi Pujol

El President Pujol va crear la Fundació Centre d’Estudis Jordi Pujol amb l’objectiu que fos una eina d’impuls i anàlisi de pensament polític, social, econòmic i polític.

El butlletí electrònic setmanal de la Fundació pretén donar una resposta a aquests propòsits i especialment les editorials que escriu el propi Jordi Pujol.

El pensament del President en relació a la situació que viu avui Catalunya i la relació amb Espanya es tradueix en aquestes editorials del mes de març d’aquest any 2009. Hem decidit publicar-les i difondre-les específicament perquè estem convençuts que mereixen una reflexió, tant pel que es diu, com per qui ho diu.

(PDF, 220 KB)

Jordi Pujol

(Editorial: Centre d'Estudis Jordi Pujol, 2009.)

El Butlletí, sobretot a través dels seus editorials, expressa el pensament del CEJP, i mira d'impulsar el seu projecte intel•lectual amb les lògiques derivacions polítiques i socials. Per tant, té tot el sentit que les 50 editorials publicades en aquest tercer volum hagin procurat respondre al propòsit inicial de la Fundació. Per un costat treballar en el camp de les Idees, els Valors i les Actituds (IVA) i contribuir a crear un pensament alternatiu al que actualment és hegemònic a Catalunya i que avui està molt esgotat.

Jordi Pujol, Heribert Barrera i Salvador Cot.

(Editorial. Dèria, 2008.)

El periodista Salvador Cot conversa amb dos personatges molt importants de la política catalana: l’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, i l’expresident del Parlament, Heribert Barrera. Els diàlegs tingueren lloc en tres sessions. La primera, en un acte públic, el 4 de desembre de 2007, les altres dues, privades, el setembre del 2008. Salvador Cot, molt hàbilment, sap portar els dos polítics a parlar clarament i francament de la situació política actual, confusa i difícil per a Catalunya. De manera realista, els presidents Pujol i Barrera analitzen el passat i les causes que han portat a l’actual desconcert, així com quines possibilitats de futur té Catalunya. En el debat es comenten esdeveniments destacats i sorgeixen molts temes: la professionalització de la política, l’ètica i el desprestigi dels polítics, la intervenció del catalanisme al Govern de l’Estat, l’impacte i les conseqüències de la immigració, l’Espanya vella i l’Espanya nova, les discrepàncies i acords possibles entre CiU i ERC, i una crítica contundent i severa de la cultura del no, l’obstinació a rebutjar els inconvenients del progrés sense renunciar a fruir dels seus avantatges. Una lectura molt interessant i aclaridora. Un toc d’alerta de dos polítics sòlids, plens de bon sentit, saviesa política i cultura històrica, que posa el dit a la nafra. Molt recomanable per desvetllar les consciències dels catalans desorientats i per aixecar l’autoestima dels pessimistes.

Jordi Pujol

(Editorial: Centre d'Estudis Jordi Pujol, 2008.)

El Butlletí, sobretot a través dels seus editorials, expressa el pensament del CEJP, i mira d'impulsar el seu projecte intel•lectual amb les lògiques derivacions polítiques i socials. Per tant, té tot el sentit que les 47 editorials publicades en aquest segon volum hagin procurat respondre al propòsit inicial de la Fundació. Per un costat treballar en el camp de les Idees, els Valors i les Actituds i contribuir a crear un pensament alternatiu al que actualment és hegemònic a Catalunya i que avui està molt esgotat.