La cultura ha estat, històricament, una de les prioritats del catalanisme. De fet, n'és un dels fonaments. Abans que es desenvolupés com a moviment polític, el catalanisme era essencialment un corrent cultural. No és estrany, doncs, que en tots els períodes en què Catalunya ha exercit l’autogovern hagi reclamat i exercit competències en aquesta matèria.
La cultura constitueix una eina de cohesió social. Els habitants d’un país es reconeixen en unes pràctiques culturals que difícilment es poden adquirir si no és en el si de la mateixa cultura. La més elemental és la llengua, però també ho són altres àmbits del que avui entenem per cultura. Aquesta idea és clau per entendre la importància que han donat els 23 anys de govern de Jordi Pujol, catalanista i nacionalista, a les manifestacions culturals.
Val a dir que, de la sèrie de llibres sobre l’Obra de Govern de la Generalitat 1980-2003, aquest llibre és inevitablement diferent, ja que quan es parla de política educativa, o de política sanitària, o d’infraestructures, tot i que són qüestions que poden ser abordades de moltes maneres, es parla d'ens concrets. Al cap i a la fi una escola, un hospital o una autopista tenen uns paràmetres mesurables i permeten una exposició relativament objectiva.
Pròleg, per Joan Guitart
El marc general de la col.lecció sobre l’Obra de govern de la Generalitat de Catalunya 1980-2003, per Antoni Gurguí
I. FILOSOFIA 1980-2003
1. INTRODUCCIÓ
2. PRINCIPIS BÀSICS D’ACTUACIÓ
2.1 Cultura i identitat nacional
2.2 La llengua, el nervi de la nació
2.3 Descentralització de l’activitat cultural
2.4 La cultura, una iniciativa dels ciutadans
3. EL PATRIMONI CULTURAL
4. LA PROMOCIÓ CULTURAL
4.1 Infraestructures
4.1.1 Definició i funcions
4.1.2 Les grans infraestructures nacionals
4.1.3 Les infraestructures territorials
4.2 Foment de la creativitat
4.3 Foment del consum cultural
4.3.1 L’accés dels ciutadans a la cultura
4.3.2 El suport a les manifestacions culturals consumides
4.3.3 Les indústries culturals
4.3.4 Instruments utilitzats
4.4 Promoció internacional
4.4.1 Línies polítiques.
5. EL CONTEXT DE LA POLÍTICA CULTURAL
II. OBRA DE GOVERN 1980-2003
1. ACCIONS DE LA POLÍTICA LINGÜÍSTICA
1.1 El marc legal
1.1.1 La Llei 7/1983, de 18 d’abril, de normalització lingüística
1.1.2 La Llei 1/1998, de 7 de gener, de Política lingüística
1.2 Una política lingüística concertada
1.3 El coneixement del català
1.3.1 L’aprenentatge dels adults
1.3.2 La certificació dels coneixements
1.4 El corpus de la llengua
1.4.1 La terminologia
1.4.2 La toponímia i l’onomàstica
1.5 Àmbits d’actuació
1.5.1 Les administracions i els serveis públics
1.5.2 L’àmbit jurídic
1.5.3 El món socioeconòmic
1.5.4 L’oferta cinematogràfica
1.5.5 Societat de la informació i tecnologies lingüístiques
1.6 Polítiques de foment: subvencions i campanyes
1.7 Estudis sobre la realitat lingüística
1.8 El català més enllà del domini lingüístic
1.9 L’aranès, llengua pròpia i oficial de l’Aran
1.10 Conclusió
2. MUSEUS
2.1 El sistema de museus
2.1.1 Els museus nacionals
2.1.1 La xarxa de museus de Catalunya (1982-1990)
2.2 Els museus nacionals catalans
2.2.1 El Museu Nacional d’Art de Catalunya
2.2.2 El Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya
2.2.3 El Museu d’Arqueologia de Catalunya
2.3 Altres museus
2.3.1 El Museu d’Art Contemporani de Barcelona
2.3.2 El Museu d’Història de Catalunya
2.3.3 El Museu Nacional Arqueològic de Tarragona
2.3.4 Els museus de l’Església
2.4 El Centre de Conservació i Restauració de Béns Mobles
2.5 Inventari, documentació, personal i seguretat de museus
2.6 Exposicions
3. BIBLIOTEQUES
3.1 El sistema bibliotecari
3.1.1 La Biblioteca Nacional de Catalunya
3.1.2 La lectura pública
4. ARXIUS I PATRIMONI DOCUMENTAL
4.1 El sistema arxivístic català
4.1.1 L’Arxiu Nacional de Catalunya
4.1.2 Els arxius comarcals
5. MONUMENTS I PATRIMONI ARQUITECTÒNIC
5.1 Inventari i catàleg
5.2 La protecció legal
5.2.1 La protecció legal de 1980 a 1993
5.2.2 La protecció legal de 1993 a 2003
5.3 La conservació i restauració de monuments
5.4 Les polítiques de difusió del patrimoni arquitectònic
5.4.1 L’Oficina de Gestió de Monuments
6. ARQUEOLOGIA
6.1 Les excavacions: investigació i inventari
6.1.1 El Programa d’Arqueologia Urbana
6.1.2 L’arqueologia subaquàtica
6.2 Les polítiques de difusió
7. CULTURA POPULAR I TRADICIONAL
7.1 El vessant patrimonial
7.1.1 Documentació, investigació i estudi
7.1.2 Protecció legal
7.2 La promoció cultural
7.2.1 Formació i divulgació
7.2.2 Infraestructura
7.2.3 Foment de l’associacionisme i dinamització
8. TEATRE
8.1 Infraestructures
8.1.1 El Centre Dramàtic de la Generalitat (1981-1998)
8.1.2 El Teatre Poliorama
8.1.3 El Teatre Nacional de Catalunya
8.1.4 El Teatre Lliure
8.1.5 El Teatre Fortuny de Reus
8.1.6 Altres infraestructures
8.2 Promoció cultural
8.2.1 La Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega
9. DANSA
9.1 Infraestructura
9.2 Promoció cultural
10. MÚSICA
10.1 Infraestructura
10.1.1 El Gran Teatre del Liceu
10.1.2 L’Auditori i l’Orquestra Nacional de Catalunya
10.1.3 El Palau de la Música Catalana
10.1.4 Infraestructura comarcal
10.2 Promoció cultural
10.2.1 El Centre de Documentació Musical
10.2.2 Activitats musicals
10.2.3 El Mercat de Música Viva de Vic
10.3 Cursos i concursos
10.4 Altres ajuts
10.4.1 La indústria fonogràfica
11. ARTS PLÀSTIQUES
11.1 Infraestructura
11.1.1 El Fons d’Art de la Generalitat de Catalunya
11.1.2 El Centre de Documentació Alexandre Cirici
11.2 Promoció cultural
11.2.1 Exposicions
11.2.2 Centres d’Art
11.3 Ajuts i subvencions
12. CINEMA
12.1 Patrimoni cinematogràfic i difusió
12.1.1 La Filmoteca de la Generalitat
12.2 Les indústries cinematogràfiques
12.2.1 Foment de la creació
12.2.2 Festivals
12.3 El cinema en català
12.4 La promoció internacional
13. LA LITERATURA I EL LLIBRE
13.1 El foment del llibre en català
13.2 La creació literària
13.2.1 Actuacions pròpies
13.2.2 Ajuts
13.2.3 Subvencions a activitats de promoció literària,editorials i projectes universitaris
13.2.4 Patrocinis i col.laboracions puntuals
13.2.5 Premis literaris
14. CLOENDA
