Baltasar Porcel i Pujol

Andratx, 1937. 

Va estudiar comerç a Palma, on va començar les seves col·laboracions al "Diario de Mallorca" i amb Camilo José Cela a "Papeles de Son Armadans".

El 1960 es va instal.lar a Barcelona. Articulista al "Diario de Barcelona", va ser director de l'empresa editora de la revista "Destino", (1975-77). Ha conreat diversos gèneres literaris, entre els quals destaquen assajos, llibres de viatges, biografies i novel·les d’aventures, mites i tragèdies vinculades al seu Andratx natal. El gruix de la seva obra narrativa és format per Solnegre (1961), La lluna i el "Cala Llamp" (1963), argonautes (1968),  Difunts sota els ametllers en flor (1970), Cavalls cap a la fosca (1975) i Les primaveres i les tardors (1986), el recull de contes Reivindicació de la vídua Txing (1977), les novel.les Les pomes d'or (1980), Els dies immortals (1984), El divorci de Berta Barca (1989) Lola i els peixos morts (1993), Ulisses a alta mar (1997)i els relats El misteri de l'alzinar (1982).

La seva obra dramàtica, aplegada al volum 7 de l'Obra Completa, amb el títol de Les màscares (1997) conté entre d'altres, Els condemnats (premi Ciutat de Palma 1959), La simbomba fosca, Romanç de cec, El general, L'inspector, Èxode i El dolços murmuris de la mar. L'autor hi ha explorat tant les experiències del teatre de l'absurd com les possibilitats d'un nou teatre de contingut satíric.

És també col·laborardor habitual del diari “La Vanguardia” autor  de les biografies dels polítics Josep Pallach, Jordi Pujol i Josep Tarradellas.

Entre els premis literaris que ha obtingut, figuren  Ciutat de Palma, 1961; Joan Santamaria de teatre, 1961; Crítica Serra d'Or, 1968 (2), 1970, 1975; Josep Pla, 1970; Prudenci Bertrana de novel.la, 1975, 1997; Sant Jordi, 1986; Literatura Catalana de la Generalitat de Catalunya de creació literària, 1987; Joan Crexells, 1987 i 2000,  el premi Boccaccio de literatura europea, 1999, per Mediterrànies i el Ramon Llull 2001 L'emperador o l'ull del vent.

El 1988 va crear l'Institut Català d'Estudis Mediterranis, del qual va ser-ne president fins el 2000.