Francesc Xavier Rubert de Ventós va néixer a Barcelona l’any del final de la guerra civil, el 1939. Filòsof, polític, assagista i professor, es va llicenciar en dret el 1961 i es va doctorar en filosofia el 1965 per la Universitat de Barcelona, amb una tesi titulada
La estética de la abstracción. Fou deixeble dels catedràtics José Luis Aranguren, a la Universidad Complutense de Madrid (al seu torn deixeble d’Eugeni d’Ors), i de José María Valverde i Manuel Sacristán a la Universitat de Barcelona. Ha estat
Visiting Professor a la Universitat de Cincinnati, Ohio (1964),
Santayana Fellow de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Harvard (1972) i
Visiting Scholar de la Facultat d’Arquitectura de la Universitat de Califòrnia a Berkeley (1973). Ensenyà a les dues universitats de Barcelona i a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (Universitat Politècnica de Catalunya), d’on és catedràtic d'Estètica i Composició des de 1973. També ha fet cursos a les Universitats de Mèxic i Caracas. Autor prolífic, ha escrit tant en català com en castellà,
desenvolupant en la seva obra una amena i independent aposta crítica sobre el
món modern, orientada en la preocupació estètica i política. La seva activitat
intel·lectual va aconseguir notorietat a partir de la publicació dels assajos
El arte ensimismado (1963) i
Teoria de la sensibilitat (1968), que va
aconseguir una gran difusió i va rebre una calorosa acollida per part de
nombrosos poetes i intel·lectuals. El 1976 va participar en la fundació del
Col·legi de Filosofia, al mateix temps que seguia publicant textos que evidenciaven
la seva disconformitat amb la tradició filosòfica ortodoxa i comprenien des de
l'assaig fins a l’aforisme, els dietaris personals o la anàlisi històrica, com
Moral
y nueva cultura (1971),
La estética y sus herejías (1974),
De la Modernidad. Ensayos
de filosofía crítica (1980),
Coneixement,
memòria, invenció (1982),
Assajos
sobre el desordre (1986),
Europa (1987),
El laberint de la hispanitat (premi
Mirall d'Espanya, 1987) o
El cortesà i el
seu fantasma (1991), entre d’altres. Diputat al Congrés entre 1982 i 1986
pel PSOE, va accedir al Parlament europeu l’any 1987.
