Bruno Vespa

Bruno Vespa va néixer el 27 de maig de 1944 a la ciutat italiana de l'Aquila. Als 15 anys va començar a exercir l'ofici de periodista fent una sèrie d'articles sobre conciutadans il•lustres a la revista satírica "Ju Raschiu" que s'editava a la seva ciutat.

Poc després, passa a la revista "Tempo" i durant els primers anys es dedica a la crònica esportiva, per arribar, amb 18 anys, a la RAI.

Posteriorment, es llicencia en Dret i el 1968 guanya, amb el número 1, unes oposicions per presentador de ràdio i televisió i condueix l'informatiu de televisió.

El 1977, col•labora amb tres comentaristes més del programa radiofònic "Tam tam" de Raiuno.

El 1980, és nomenat redactor en cap de Serveis Especials i el 1987 vice-director del Telegiornale 1 de la RAI. Ja al 1990, assoleix el càrrec de director de l'esmentat informatiu fins el 1993.

En tots aquests anys, a més, és present en els grans esdeveniments que succeeixen arreu del món. Entre d'altres, el nomenament del Papa Joan Pau II, l'assassinat d'Aldo Moro o els atacs de 1'11 de setembre a les Torres Bessones.

El seu debut al capdavant d'un programa especialitzat en política el fa amb "Oltre le parole", mentre que el 1995, es fa càrrec d'un altre programa: "Chiaro e tondo". El seu gran èxit, però, es produeix a partir de 1996, en posar-se al capdavant del programa "Porta a porta", que s'ha convertit en un fenomen sociològic a Itàlia atès que és el programa de política i actualitat més seguit al país. La raó bàsica d'aquest fenomen televisiu cal buscar-la en el fet que és un programa que s'estructura com un "talk-show" que fa arribar al públic els missatges polítics, a vegades espessos i difícils, amb un llenguatge planer i entenedor.

D'altra banda, val a dir que Bruno Vespa ha estat distingit amb el Premi Saint-Vincent per la televisió pels presidents de la República Italiana Sandro Pertini, l'any 1979 i Carlo Azeglio Ciampi l'any 2000. Entre aquests dos guardons, també rep el "Tapir d'or" i el 1990, és nominat "Personalitat Europea per al Periodisme", distinció a la que seguiran "La Madonnina", l'any 1992, el "Guidarello" de periodisme al 1995 i el de "Periodista Televisiu de l'Any", el 1999 dins els Premis Ischia Internacional de Periodisme.

Bruno Vespa ha estat un escriptor força prolífic, com ho demostren els seus llibres E anche Leono votó Pertini (Cappelli, 1978), Intervista sul socialismo in Europa (Laterza, 1980) i un seguit d'obres, totes editades per Mondadori, com Telecamera con vista (1993), Il Cambio (1994), Il duello (1995), La svolta (1996), La sfida (1997), La corsa (1998), Dieci anni che hanno sconvolto l'Italia. 1998-2000 (1999), Scontro finale (2000), La scossa (2001), Rai: la grande guerra (2000), La grande muraglia (2002) i Il Cavaliere e il Professore (2003, Premi Bancarella 2004).