Activitats de Jordi Pujol
Activitats de la Fundació
Activitats recomanades
Pròximes activitats
18 de maig de 2013
23 de maig de 2013
23 de maig de 2013
24 de maig de 2013
Jordi Pujol assisteix a la reunió del Patronat de la fundació CTECNO
25 de maig de 2013
La revista VIA. Valors, Idees, Actituds vol esdevenir una publicació periòdica de pensament contemporani que reculli articles i aportacions de persones significatives de l'àmbit polític, cultural i social, tant a nivell nacional com internacional, sobre qüestions d'actualitat que requereixen d'una anàlisi de fons i amb una perspectiva rigorosa, oberta i plural.
L'objectiu de la revista VIA. Valors, Idees, Actituds és plantejar i analitzar, sense prejudicis i des de diversos punts de vista, qüestions lligades a reptes importants per a la nostra societat:
Miquel Calsina (Director)
Salvador Cardús
Àngel Castiñeira
Joan Guitart
Manel Prat
Ferran Sáez
Vicenç Villatoro
Jordi Amat
Marc Bou (Cap de redacció)
David Murillo
Si teniu comentaris, reflexions o crítiques, sisplau feu-nos-les arribar a la nostra bústia electrònica: via@jordipujol.cat
VIA té el significat infraestructural de connexió i de trànsit: per on transiten, circulen, interaccionen, connecten i dialoguen visions, idees i reflexions diverses.
A més, VIA és l'acrònim de tres conceptes clau, que reflecteixen en bona mesura els nostres objectius -Valors, Idees, Actituds- i que s'inspiren directament en el pensament de Jordi Pujol.
El nou número de VIA, que ha estat mencionada pel ministeri italià d’universitats com una de les revistes científiques que compten per fer l’habilitació nacional, explora les quatre dimensions de la memòria –individual, social, política i cultural– amb una aproximació a diferents realitats i experiències del passat i el present. En el dossier central, Elazar Barkan examina el potencial de la història en la resolució de conflictes, Erika Doss presenta el fenomen dels monuments commemoratius en record de les víctimes com a llocs de consciència social, i Francesc-Marc Álvaro ens transporta al bell mig de l’11-S a Nova York. Amb motiu del tricentenari del final de la guerra de Successió, el monogràfic compta amb les aportacions de Miquel Calçada, comissari de la commemoració del 1714, i de Quim Torra, director del Born Centre Cultural. Per la seva banda, Marianne Hirsh defineix el concepte de postmemòria, i Catarina Duff Burnay i Pedro Lopes reflexionen sobre les representacions del passat a través de la ficció històrica. Finalment, Elena Yeste presenta el projecte de preservació de supervivents a partir del Visual History Archive de Steven Spielberg. La revista també conté articles de Jordi Busquet, Cristian Palazzi i Valentí Popescu.
Continguts destacats d'aquest número:
Què pensa la nova Xina? Els valors poden ser motor de desenvolupament de la identitat asiàtica? Quina societat i quins valors hi ha a l’Índia i el Japó? El debat central del número vint de la revista VIA aborda aquestes i altres qüestions referents al continent asiàtic. Sota el títol «L’Àsia que ve», recull articles de Mark Leonard, Jaume Giné, Òscar Pujol, Amadeu Jensana i David Murillo. En l’apartat d’anàlisi, Alain-C. Gagnon i Francis Ghilès reflexionen sobre l’actualitat internacional al Quebec i Algèria, Àngel Castiñeira analitza l’espai públic de les societats democràtiques, Marc Sanjaume valora el paper de la secessió a la ciència política i Josep M. Figueres descriu la figura de Pau Casals i els seus valors universals.
Aquest nou número de VIA està dedicat al rol que hauran de jugar les universitats en un futur. Els autors reflexionen sobre les funcions de la universitat a Catalunya, la seva influència en el desenvolupament social i econòmic, l’excel·lència internacional, la necessitat de recuperar les humanitats a les aules i sobre la indissociabilitat del binomi universitat-empresa. El tema de debat central es complementa amb una entrevista a Maria Helena Nazaré, presidenta de l’Associació d’Universitats Europees. La secció d’anàlisi inclou articles de Montserrat Guibernau, Joaquim Roy, Carme Riera, Jordi Gracia i Jordi Amat. S’hi incorporen ressenyes de llibres d’actualitat i també es comenta i es reprodueix un dels apunts d'Albert Manent sobre l’oposició catalana durant l’any 1969, en ple franquisme.
Amb el títol «Podem no dir-nos cristians?», el debat central de la revista reuneix les reflexions de Daniel Gamper, Benedetto Croce, Emma Giammattei, Gianluca Genovese, Josep M. Carbonell, Carmelo Dotolo, Jean-Luc Nancy, Victòria Camps i Mercè Rius. En el 70è aniversari de la publicació de Per què no ens podem no dir «cristians», el text de Benedetto Croce aporta suggeridors elements de lectura i d’anàlisi sobre qüestions controvertides al voltant de la identitat europea, la laïcitat i els valors al vell continent. Les aportacions d’aquest dossier afronten moltes d’aquestes qüestions. Aquest mateix número també inclou articles d'anàlisi sobre Joan Sales, la governança, el poder de l'economia, l'espiritualitat i els països donants emergents. En l'entrevista, realitzada per Andrea Ricci, Jordi Pujol reflexiona sobre Narcís Feliu de la Penya.
Aquest número de VIA inclou un dossier central sobre els «Enemics de la democràcia», amb reflexions de Ferran Sáez, Susan Rose-Ackerman, Josep M. Vallès i Xavier Casals. En la secció d'Anàlisi, Alain Gagnon aborda el futur paper del Quebec a Canadà, Andrea Noferini, l'escenari político-econòmic que ha deixat a Itàlia Berlusconi i Francesc Serés ens «narra el país». Robert Tornabell apunta les possibilitats de finançament de Catalunya a través de la banca islàmica i Miquel Gassiot reflexiona sobre el nou humanisme que ha de comportar la tecnologia. L'entrevista, a Romani Prodi, va a càrrec d'Enric Juliana.
Davant l’auge de la Xina i d’altres potències regionals (com el Brasil, l’Índia, Rússia, Sudàfrica o Turquia), Occident veu amenaçada la seva hegemonia, malgrat disposar encara d’importants recursos de poder. I enmig d’aquesta transició, el Nord d’Àfrica i l’Orient Mitjà prenen, gairebé per sorpresa, un nou camí emancipador, aquest cop per desfer-se d’autòcrates locals. En definitiva, el món serà cada cop més multipolar, però no per això serà més simètric quant a la distribució del poder. EUA i Europa són i seran actors clau i la seva preeminència –o decadència– futura dependrà més d’ells mateixos i de l’encert de les seves decisions que del que puguin fer o deixar de fer els altres.
Aquest nou número de VIA dedica el dossier central a analitzar l'actual crisi econòmica. Els autors, en diversos assaigs breus, proposen amb realisme les reformes necessàries en determinats sectors -administració pública, cultura, empreses, sanitat, cooperació...- a fi d'encarar el futur amb optimisme. La revista també inclou, entre d'altres, articles sobre el G-20, la gestió dels nous conflictes mundials o la proliferació global dels think tanks. L'entrevista a Avishai Margalit va a càrrec de Daniel Arenas.
L’últim número de VIA de l’any 2010 està dedicat a les ciutat(s). Algunes de les col·laboracions que es presenten en aquest dossier central de la revista apunten que l’urbanisme d’avui ha de tenir la suficient visió estratègica com per avançar-se al demà, quelcom difícil en una època d’incertesa i de canvi constant, mentre que d’altres posen l’èmfasi en la història i en la mateixa ciutat, la qual transcendeix la seva realitat espacial. En aquest catorzè número de VIA hi podreu llegir també una reflexió sobre la Sentència de l’Estatut i una anàlisi de la situació a Cuba i dels reptes d’aquesta nova era, a més d’altres articles. I també ressenyes de llibres i apunts interessants.
L’educació és un element estratègic de país que ha esdevingut una qüestió prioritària pel Centre d’Estudis Jordi Pujol, abordant-lo a través de múltiples debats i en el marc del projecte Edu21. Per seguir reflexionant-hi, el darrer número de VIA conté un dossier central en què sis experts analitzen quin model educatiu és necessari per al segle XXI. A VIA13 també hi llegireu la dissecció de "La Pell de Brau" de Salvador Espriu i del clàssic "Notícia de Catalunya" de Jaume Vicens Vives. Trobareu resposta a com ser més eficaços davant dels desastres i descobrireu l’estat de salut de l’euro i un balanç de la presidència espanyola de la UE. En la secció de l’entrevista, podreu apropar-vos més a la figura de Shlomo Ben Ami, polític diplomàtic i escriptor israelí.
Aquest mes d’abril ha sortit publicada la revista VIA12, amb un dossier central sobre «Les petites pors del segle XXI», amb cinc articles que, des del camp de la filosofia, la psiquiatria, la sociologia, l’ètica i el dret, disseccionen alguns dels neguits que assetgen la condició humana de la societat hipermoderna. En aquest dotzè número de VIA hi trobareu també una anàlisi de Jaume Giné sobre les relacions polítiques i econòmiques entre els EUA, la Xina i l’Índia, i una reflexió de Núria Terribas sobre el debat jurídic i moral de l’avortament. A més, Juan Pedro Quiñonero explora la literatura de Baltasar Porcel, Pere Torres revisa l’evolució ideològica de l’ecologisme, Mikel Barreda divaga sobre la qualitat de les democràcies llatinoamericanes i Manuel Castells se centra en la democràcia a l'era d'Internet.
L'onzè número de la revista VIA, publicat al desembre, reprodueix una conferència de Jordi Pujol en què divaga sobre la seva relació personal amb Bertol Brecht. El dossier central, dedicat a l'estat de la cultura, conté articles que tracten sobre l'actual situació de la cultura occidental, sobre la fórmula per esdevenir català, de la importància de la paraula o la marca Barcelona. Justin Greenwood també fa un anàlisi sobre el lobbisme i la democràcia participativa i Antoni Simon recorda, a partir de la històrica Diputació del General, el model d'estat pactista català. L'entrevista, a càrrec de Joan Vergés, recull el testimoni d'Avishai Margalit, exprofessor de la Universitat Hebrea de Jerusalem.
Publicació del desè número de VIA fent balanç dels objectius assolits i agafant empenta per seguir millorant en els propòsits fundacionals de cara al futur. VIA va néixer amb la vocació d’oferir reflexió i pensament crític de la realitat que ens envolta, i en un moment en què la societat catalana i el conjunt de la comunitat internacional busquen respostes a un context de recessió econòmica i a múltiples desafiaments, VIA10 proposa un complet dossier de debat sobre els canvis en els valors, les idees i les actituds que es desprenen de la crisi actual. A més, aquest número 10 de la revista inclou una entrevista a Anthony Giddens, ret tribut a Isaiah Berlin i fa un exercici de memòria històrica sobre la Setmana Tràgica.
El número 9 de la revista VIA (Valors, Idees i Actituds) compta amb un dossier especial dedicat a la família, en què es transcriuen les conferències organitzades pel Centre d’Estudis Jordi Pujol sobre les polítiques familiars en diferents països europeus (França, Alemanya, Dinamarca i Catalunya) i on també Lluís Sáez, Cristina Brullet, Jordi Collet i Joan Estruch analitzen els factors que estan sotmetent la institució familiar tradicional a canvis importants que incideixen en el paper socialitzador que ha jugat històricament. En aquest número també s’hi poden trobar articles d’anàlisi de Fred Halliday “La revolució iraniana, trenta anys després”, de Manfred Díez “Lévi-Strauss: l’antropoliga del pensament salvatge o el pensament salvatge de l’antropologia” i de Ramon Parés “Una aproximació sinòptica al bicentenari de Darwin”. En l’editorial, Àngel Castiñeira posa la mirada en els mediàtics moviments estudiantils anti-Bolonya i Antoni Puigverd fa un apunt sobre la situació actual de l’Església en la Girona i la Catalunya actuals.
El número 8 de la revista VIA (Valors, Idees i Actituds) posa la mirada en la importància decisiva que els mitjans de comunicació han assolit en l’exercici de la política en uns temps hipermediàtics, amb un dossier especial coordinat per Toni Aira i amb articles de John B. Thompson, Miquel Tresserras, Josep Gifreu, María José Canel i Guillem Rico. En aquest número podran trobar una entrevista al prestigiós sociòleg Zygmunt Bauman, i una sèrie d'articles analítics "Contra la perfecció", "Una reflexió ètica sobre la crisi financera", "És l'educació moral una tasca de les universitats?", "És l'islam incompatible amb la democràcia, o la democràcia incompatible amb l'islam?" i "Societat i valors a Corea del Sud".