VIA Núm. 13 / setembre'10

Editorial

Jordi Amat

"La pell de brau", de Salvador Espriu. Una síntesi

Olívia Gassol

El 24 de novembre de 2009 el President Jordi Pujol va escriure un article al butlletí del CEJP que va aixecar polseguera, «El fracàs de l’Espriu». Tot esperant la sentència de l’Estatut, Pujol diagnosticava el final d’una esperança: la construcció d’una veritable organització política de la plurinacionalitat espanyola. Aquest era el fracàs de la utopia de La pell de brau. La professora Olívia Gassol, autora d’un llibre memorable sobre el poemari d’Espriu, descriu en aquest article la xarxa de sentits d’una obra clàssica i emmarca la seva com-posició en els debats polítics intel·lectuals de finals dels anys cinquanta i principis dels seixanta.

Descarregar l'article complet (PDF, 222 KB).

Vicens Vives i el Minotaure. A propòsit de "Notícia de Catalunya", de Jaume Vicens Vives

Enric Pujol

Enguany es commemora el centenari del naixement de Jaume Vicens Vives. Figura clau del catalanisme intel·lectual del segle XX, la seva emblemàtica Notícia de Catalunya –una síntesi del passat que amagava una estratègia política de futur– és una obra que encara permet ser analitzada i debatuda. Aquest és l’exercici que Enric Pujol realitza en aquest article. El professor Pujol, un dels principals coneixedors de la historiografia catalana, compara les dues versions d’un llibre clàssic, descriu les constants que poden detectar-se en el pensament d’un Vicens en mutació permanent i en fa una lectura crítica que s’emmarca en la revisió crítica que el catalanisme està fent sobre ell mateix durant aquests darrers anys.

Descarregar l'article complet (PDF, 162 KB).

Respondre eficaçment als desastres

George Carner

Actualment sembla que els desastres succeeixin més sovint i tinguin una major intensitat. A més, la premsa de seguida se’n fa ressò, cosa que desperta compassió i generositat arreu del món i porta a fer aportacions de diners i material per ajudar en les tasques d’auxili i rehabilitació. Els desastres també mobilitzen els governs, les organitzacions internacionals i les organitzacions no governamentals i de beneficència, així com grans paquets d’ajuda. Fins i tot cada vegada es despleguen més recursos militars nacionals per fer-hi front. La magnitud de l’assistència i la multiplicitat d’actors generen un gran nombre de reptes pel que fa a la coordinació i la utilització eficaç de l’ajuda humanitària. Per aquest motiu, la comunitat internacional ha establert principis de bona acció humanitària i ha creat en el si de l’Organització de les Nacions Unides un elaborat sistema de crides i pautes d’acció humanitàries. Així doncs, per què sembla que tota aquesta ajuda encara està desorganitzada i triga massa a arribar a les víctimes? Quins esforços es duen a terme per fer més eficaç l’assistència en casos de desastre? George Carner, expert en la matèria, aborda aquestes qüestions alhora que descriu el sistema de resposta humanitària i els reptes que afronta.

Descarregar l'article complet (PDF, 181 KB).

L’estat de salut de l’euro

Josep Manel Comajuncosa

D’uns mesos ençà les preocupacions d’alguns dels principals economistes sobre el futur de l’euro han saltat del debat acadèmic a la premsa quotidiana. El professor Comajuncosa ens introdueix aquí en les mancances del Pacte d’Estabilitat que va generar l’euro. Per bé i per mal, aquest va ser el resultat d’un pacte polític. Ara, però, és l’hora de posar les bases per garantir-ne el seu futur. Per dur-ho a terme cal coordinar polítiques fiscals i controlar l’endeutament dels estats membres, també corregir els desequilibris crònics de les diferents economies i dur a terme l’ampli llistat de reformes pendents. L’Estat espanyol parteix en aquesta cursa d’un situació complexa. Part d’aquesta situació prové d’un mal ús dels fons de cohesió europeus, esmerçats durant anys a vertebrar econòmicament l’Estat, en comptes d’invertir en una millora de la seva competitivitat. Malgrat tot, l’autor veu la viabilitat de l’euro factible i recomana relaxar els ajustos fiscals per facilitar la recuperació.

Descarregar l'article complet (PDF, 117 KB).

Un balanç de la quarta presidència espanyola de la UE

Romina Calvet

L’exercici de la Presidència rotatòria del Consell de la UE, una de les responsabilitats institucionals més importants en el procés d’integració europea, ha recaigut durant el primer semestre de 2010 en l’Estat espanyol, coincidint amb el moment històric de l’entrada en vigor del nou Tractat de Lisboa, el qual modifi-ca substancialment el marc en què avançarà el procés d’integració europea en els pròxims anys. A més, la Presidència espanyola s’ha desenvolupat enmig d’una situació complexa, caracteritzada per la crisi eco-nòmica i financera, i ha hagut de reaccionar davant d’imprevistos i dificultats com el retard en la posada en funcionament de la nova Comissió Europea o l’ajornament de la cimera amb els EUA. Aquest article ofereix un balanç del que ha suposat la quarta Presidència espanyola de la UE tot desgranant les especificitats i reptes als quals ha hagut de fer front, les grans prioritats de partida i els temes que, finalment, han estat més rellevants.

Descarregar l'article complet (PDF, 177 KB).

L'educació i la construcció de societats més justes

Juan Carlos Tedesco

Aprendre a viure junts i aprendre a aprendre són els dos pilars sobre els quals s’haurien de centrar les pràctiques educatives de cara a construir societats més justes i pròsperes. Segons l’autor d’aquest article, la principal i més gran dificultat perquè això sigui una realitat més enllà del simple discurs, rau sobretot en la mateixa dinàmica cultural del nou capitalisme que, entre d’altre coses, presenta un nivell molt baix de solidaritat orgànica i exigeix dels ciutadans un comportament molt més basat en la informació i en l’adhesió voluntària que el que requerien el capitalisme industrial o les societats tradicionals.

Descarregar l'article complet (PDF, 137 KB).

Tendències internacionals en polítiques educatives

Francesc Pedró

La mesura de la qualitat del sistema educatiu i de les polítiques que s’hi apliquen l’estableixen la qualitat dels aprenentatges dels alumnes i, en darrera instància, les competències adquirides pel conjunt de la població i el grau d’equitat amb què es troben repartides. Des d’aquesta premissa, l’autor d’aquest article, expert de renom internacional, defensa que els factors que marquen la diferència estan directament relacionats amb el degut tractament de tres conjunts de binomis en els que es resumeixen les tendències que ja des d’ara estan determinant l’evolució futura dels sistemes educatius: Avaluació i autonomia dels centres; Avaluació i personalització de l’aprenentatge; i Avaluació i suport docents. Cadascun d’aquests binomis compta amb un protagonista i una estratègia pròpies: alumne-personalització; docent-suport; centre-autonomia.

Descarregar l'article complet (PDF, 121 KB).

Canvi de model educatiu

Enric Roca

La constatació que en els darrers anys el sistema educatiu català presenta resultats molt modestos, obliga a replantejar-se l’actual model didàctic basat, majoritàriament, en la transmissió igualitària del coneixement a un grup mitjà d’alumnes. Comptant amb l’ajut dels processos de digitalització, els canvis que proposem abasten la concepció del currículum, les modalitats d’activitats i agrupament dels alumnes, la gestió del temps i dels espais escolars, les modalitats de digitalització de l’aula, el millor aprofitament del talent i la direcció en base a competències de lideratge. Tots aquests canvis conflueixen envers un nou paradigma pedagògic –model comprensiu multisuports– que esdevé exemple d’una possible alternativa a l’ineficient model d’ensenyament actual.

Descarregar l'article complet (PDF, 312 KB).

Formar ciutadans i ciutadanes per a una Catalunya plural, desacomplexada i justa

Xavier Besalú

La Catalunya a la que s’hauran d’incorporar els infants i joves d’avui, nacionals i estrangers, té poc a veure amb la de cinquanta anys enrere i per tant serveixen poc els models de socialització del passat. Per altra banda, perduda la primacia cultural que tingueren els centres escolars per assolir les finalitats que estableixen les lleis d’educació, és imprescindible comptar amb la complicitat i la implicació de totes les agències intencionalment educatives. Existeixen instruments prou eficaços per fer front als reptes que planteja la creixent diversitat cultural de l’alumnat però tenim mal resolts alguns temes.

Descarregar l'article complet (PDF, 167 KB).

La més bonica del regne: el món de l’educació en alerta davant l’arribada d’un príncep encantador

Norberto Bottani

Aquest article intenta oferir un panorama crític de la història de les avaluacions internacionals a gran esca-la, que comença als anys cinquanta del segle passat. L’IEA (Associació Internacional per a l’Avaluació del Rendiment Educatiu) en va ser l’organisme pioner, i les matemàtiques, la primera àrea investigada. El 1958 va aparèixer el primer esborrany d’un projecte d’avaluació comparada del rendiment dels alumnes en diferents sistemes d’ensenyament. L’objectiu principal d’aquest tipus de recerca és arribar a identificar els factors que poden explicar el rendiment dels sistemes educatius per poder contestar a la pregunta crucial de si hi ha un sistema d’ensenyament millor que d’altres i com es pot definir per poder aprendre dels millors. L’experiència en investigació acumulada per l’IEA va demostrar, per primer cop, que es podien mesurar empíricament els resultats de l’educació i aprofitar-ne les conclusions. El principal assoliment d’aquesta associació va ser posar en marxa instruments que feien factible la comparació de dades sobre el rendiment dels alumnes en diferents sistemes d’ensenyament. Fruit d’això, entorn de l’IEA es va crear una comunitat científica internacional especialitzada en aquest camp. El seu monopoli sobre l’avaluació del rendiment escolar va finalitzar amb la intervenció i el desenvolupament, especialment als Estats Units, d’altres associacions d’avaluació que, a mitjà termini, van reduir l’autonomia científica de l’IEA. A partir de l’entrada en escena de l’OCDE el 1993, les polítiques internacionals d’avaluació van prendre un nou rumb. Les característiques del projecte PISA –que té una coherència diacrònica, es concentra en tres àmbits i avalua nivells de competència i no de coneixement curricular concret– fan de les seves conclusions una poderosa arma d’influència sobre les polítiques educatives de molts països.

Descarregar l'article complet (PDF, 212 KB).

Diversitat de famílies davant de l'educació dels fills

Javier Elzo

La relació entre l’estructura familiar i el sistema educatiu és una qüestió important i polèmica que no s’esgota en un únic article. Tanmateix, hem volgut plantejar el tema de la mà d’un dels sociòlegs i experts de més reconegut prestigi en l’àmbit dels valors i actituds dels joves. L’autor, a partir de diversos estudis recents, posa de manifest els diferents graus d’implicació i de satisfacció tant dels infants i joves com de les seves famílies, amb el procés educatiu. Partint de la hipòtesi àmpliament acceptada que la família postmoderna es caracteritza per la seva plasticitat –ja no es pot parlar de família com a unitat d’anàlisi sociològica sinó de múltiplicitat de nuclis familiars–, Elzo analitza els riscos i els avantatges que es plantegen al si de les quatre tipologies de família en les que divideix la societat catalana, de cara a una bona simbiosi entre entorn familiar i sistema educatiu.

Descarregar l'article complet (PDF, 173 KB).

Entrevista a Shlomo Ben Ami

Joan B. Culla

Shlomo Ben Ami va néixer a Tànger el 1943. El 1955, en vigílies de la independència del Marroc, emigrà a Israel amb la seva família, però segurament el castellà après de nen als carrers de Tànger i la proximitat amb la cultura espanyola van fer que, ja com a historiador universitari, s'especialitzés en l'Espanya contemporània i fos l'autor de diversos llibres remarcables sobre la Dictadura de Primo de Rivera, la Segona República i el franquisme.

Descarregar l'article complet (PDF, 275 KB).

Revista completa

Descarregar l'article complet (PDF, 2318 KB).