VIA Núm. 18 / maig'12

La glòria certa de Joan Sales

Xavier Pla

Enguany es commemora el centenari del naixement de Joan Sales i sembla que la seva figura i la potència de la seva obra aniran ocupant l’espai central a la cultura catalana del segle XX que fins ara se li ha negat. Caldria que el reconeixement institucional l’acompanyés el tractament rigorós per part de la història literària, tal com es proposa el professor Xavier Pla en aquestes pàgines. Repassant la seva trajectòria biogràfica, Pla ubica l’escriptor en la literatura europea de postguerra i ofereix les claus per valorar Incerta glòria: la nostra gran novel•la sobre la guerra civil. Com descobreix Pla, grans autors –Rodoreda, Fuster, Villalonga...– la van situar al centre de la cultura catalana de postguerra.

Descarregar l'article complet (PDF, 259 KB).

L’espiritualitat en temps postmoderns

Josep Oton

El procés secularitzador de les últimes dècades va portar a creure que, a Occident, la religiositat hi acabaria desapareixent tard o d’hora. Però la societat postmoderna es caracteritza per uns individus que mostren un renovat interès per la dimensió espiritual i per noves maneres de viure i sentir la religió, al marge de dogmatismes i del discurs unívoc de les autoritats eclesiàstiques. En aquesta emancipació religiosa, en la qual l’individu construeix la seva pròpia consciència espiritual, sembla que la globalització i el nou marc socioeconòmic haurien estat determinants. Malgrat que la pervivència d’allò sagrat sembla un fet incontestable, l’autor es fa ressò de les veus que interpreten aquesta nova religiositat com un signe de la seva decadència, alhora que adverteix dels riscos de caure en una espiritualitat superficial, desarrelada, aliena a la sort dels altres o mercantilitzada. Per acabar, l’autor esbossa diferents escenaris a través dels quals podrien discórrer les espiritualitats postmodernes.

Descarregar l'article complet (PDF, 378 KB).

Què és això de la governança?

Daniel Innerarity

En una societat cada cop més complexa i plena d’interdependències, de canvis socials i tecnològics vertiginosos, de múltiples nivells de govern i en la qual cap actor –ni tan sols el govern o l’administració– disposa del coneixement i de la informació suficients per afrontar els reptes actuals, convé preguntar-nos sobre com hem de prendre les millors decisions. En aquest context, Innerarity reivindica el paradigma de la governança, una nova manera de regular els problemes col•lectius i de proveir béns públics a partir de lideratges compartits i de marcs institucionals que, lluny de promoure una manera de fer política jeràrquica i unilateral, sigui capaç d’articular relacions horitzontals, més cooperatives, i de garantir el pluralisme i la coordinació entre els diferents agents polítics i socials.

Descarregar l'article complet (PDF, 203 KB).

El poder de l’economia i l’economia del poder

Salvador Giner

En aquest assaig el professor Giner argumenta que el poder no només prové de l’economia, sinó també de moltes altres fonts com, per exemple, la religió, la indústria artística, la ciència o la mateixa política. És més, Giner fuig del debat actual, al seu entendre enutjós i de tints marxians, sobre si, entre economia i política, l’una determina l’altra. En clau interna, l’autor sosté que la base del poder a Catalunya haurà de ser, cada cop més, la voluntat ferma i decidida dels seus ciutadans de posseir-lo. En cas contrari, es corre el risc que les fonts del poder deixin de ser pròpies i que provinguin d’un altre lloc.

Descarregar l'article complet (PDF, 137 KB).

Donants emergents i el seu encaix en l’arquitectura de l’ajut: la quadratura del cercle?

Marc Navarro

El sistema internacional de l’ajut es troba immers en una profunda transformació. Al costat dels donants tradicionals –representats al Comitè d’Ajut al Desenvolupament de l’OCDE–, els països emergents adquireixen cada cop més protagonisme en l’àmbit de la cooperació al desenvolupament. L’objectiu d’aquest article és analitzar com la presència d’aquests nous donants (principalment, els països àrabs, l’Índia i la Xina), amb objectius i maneres de fer diferents, tensa el sistema de l’ajut internacional fins al punt que cal una reforma seriosa de les estructures de representació i decisió que han funcionat fins a l’actualitat.

Descarregar l'article complet (PDF, 282 KB).

Per què, de nou, el cristianisme?

Daniel Gamper

Aquesta primera traducció al català de «Per què no podem no dir-nos cristians» ens ofereix l’oportunitat de reflexionar no només sobre la importància de l’obra de Benedetto Croce, i sobre el lloc que hi ocupa aquest text, sinó també sobre l’actualitat de la religió, la identitat d’Europa o el reconeixement polític de les religions. Seguint aquesta última clau, el text de Croce pot ser llegit com una crítica a l’auge italià i europeu dels feixismes. Aquesta lectura s’ha de compaginar amb el liberalisme crocià, que el 1929 portà el filòsof a oposar-se als Pactes Lateranenses i, el 1947, a la redacció de l’article 5 de la Constitució italiana.

Descarregar l'article complet (PDF, 255 KB).

Per què no ens podem no dir «cristians»

Benedetto Croce

Descarregar l'article complet (PDF, 798 KB).

Entre història i interrogació: «Per què no podem no anomenar-nos cristians?»

Emma Giammattei

Croce redactà el «Per què no podem no dir-nos cristians» durant els anys de l’atac nazifeixista a Europa. Per entendre la gestació del text cal parar atenció a la resta de la producció crociana durant aquests anys. En aquest període, Croce combinà la crítica a la política il•liberal de l’Església amb la reivindicació de la força alliberadora i subversiva de Crist. Tot resseguint la seva producció filosòfica, l’article il•lumina la importància d’aquest text en la totalitat de la seva obra, pel que fa tant al contingut com a la forma literària.

Descarregar l'article complet (PDF, 135 KB).

Giuseppe De Luca i el «Perché non possiamo non dirci cristiani»

Gianluca Genovese

Giuseppe de Luca, l’editor i intel•lectual italià, va tenir una llarga relació epistolar amb Benedetto Croce. També va escriure sovint sobre l’obra crociana, si bé ho féu en termes ambivalents: mentre que, d’una banda, atacà durament i sota pseudònim algunes de les seves obres, de l’altra li palesava el seu reconeixement, afecte i admiració en la correspondència privada. Les seves dues ressenyes, de signe oposat, a «Per què no podem no dir-nos cristians» ens il•lustren no només la seva peculiar actitud intel•lectual, sinó també l’ambigüitat amb què el text va ser rebut en el context italià i europeu dels anys quaranta.

Descarregar l'article complet (PDF, 114 KB).

Per què encara ara cal dir-nos cristians

Josep M. Carbonell

Cal reivindicar el gran esforç de l’Església amb el Concili Vaticà II per entendre els signes dels temps, l’humanisme i la Il•lustració hereus de la modernitat, però això no ha de suposar que es menystinguin els valors centrals de la tradició cristiana. Tenim tres motius per encara dir-nos cristians: perquè creiem que la civilització basada en l’amor és millor que la de la violència, el materialisme i l’autoritarisme; perquè aquesta civilització ens ofereix unes claus bàsiques per a la nostra identitat; i perquè volem oferir aquest llegat a les generacions futures.

Descarregar l'article complet (PDF, 192 KB).

Les arrels cristianes de la modernitat

Carmelo Dotolo

La reflexió sobre les arrels cristianes d’Europa topa amb les dificultats pròpies d’una modernitat caracteritzada pel pluralisme de les interpretacions i que no ha sabut aprofitar el bagatge normatiu aportat pel cristianisme. Cal evitar de pensar la secularització com a oposició a la religiositat i reconèixer les maneres amb què el cristianisme ha contribuït als processos d’alliberament humà. La laïcitat ha de permetre un diàleg públic perquè creients de diversos signes puguin compartir les seves visions de la realitat.

Descarregar l'article complet (PDF, 192 KB).

De no fa gaire a demà

Jean-Luc Nancy

El text de Croce ens incita de nou a regirar la història i el nostre present per buscar una identitat europea, malgrat que potser és l’hora d’acceptar que ja no és possible definir-la. Tanmateix, el «Per què no podem no dir-nos cristians» no es refereix al que som, sinó a com hem de dir-nos. D’aquí que no ens correspongui parlar d’identitats, car aquestes són estàtiques. Croce parla des d’un humanisme cristià que a nosaltres ens és aliè, però el vigor del seu pensament encara ens apel•la en els nostres temps de desolació nihilista.

Descarregar l'article complet (PDF, 173 KB).

Només valors cristians?

Victòria Camps

En el text de Croce s’afirma que amb el cristianisme es produeix el despertar de la consciència moral, quelcom inexistent abans de l’aparició del Déu cristià. D’aquesta manera es recorda el valor suprem de l’autonomia de la persona com a característica del pensament ètic occidental. Tanmateix, en la seva història el cristianisme ha estat associat a fenòmens que per a alguns europeus l’han desprestigiat. Si el que cerquem és una identitat comuna que ens permeti adherir-nos a una moral universal, aleshores hem de mirar de traduir el cristianisme a un llenguatge laic.

Descarregar l'article complet (PDF, 181 KB).

El regust de les cometes

Mercè Rius

Aquest article és una anàlisi textual de l’opuscle de Croce, que el situa entre Hegel i Vico, sense oblidar les referències evangèliques. D’altra banda, el posa en relació amb la filosofia del seu temps, i també amb l’acollida que ha obtingut no fa gaire. L’enfocament és múltiple, i cap al final s’escau un viratge més aviat inusual.

Descarregar l'article complet (PDF, 191 KB).

Entrevista a Jordi Pujol sobre Narcís Feliu de la Penya

Andrea Ricci

Descarregar l'article complet (PDF, 240 KB).

Revista Sencera

Descarregar l'article complet (PDF, 4478 KB).