 |
| |
| |
Bulletin 39
September 19, 2006
|
|
Subscripció al butlletí
|
|
|
|
The fear of being good at what you do, of improving, and of standing out
|
|
|
|
The editorial published two weeks ago on low student demand for technical-scientific degrees brought more replies than usual, indicating that it is a cause for concern.
Read more
|
Author: Jordi Pujol Send us your comments |
|
 |
|
|
Política en temps audiovisuals
|
|
|
|
Cada dia més, l’exercici de la política necessita d’un major repartiment de joc, d’un major nombre d’actors. En política, els temps dels lideratges carismàtics deixen pas a uns de nous, més elaborats, més estudiats, potser més artificials però igualment legitimats per les urnes. El lideratge polític, doncs, és feina d’equips que necessiten com mai dels mitjans de comunicació per projectar-se a la societat, sobretot en temps electorals com els que ja estem vivint a Catalunya.
Read more
|
Author: Toni Aira Send us your comments |
|
Els "no-alineats"
|
|
|
|
Estem saturats de fotografies de Fidel Castro en pijama, recuperant-se satisfactòriament (si hem de creure l’amic Hugo Chávez) d’una malaltia que de tan misteriosa només podem deduir que és un senyor càncer. Cuba ha quedat sota administració del germà Raúl, com si es tractés d’una propietat familiar, i això en un país on en teoria la propietat privada està més aviat mal vista. I mentrestant, en plena convalescència i als seus 80 anys, Fidel Castro ha estat nomenat per aclamació president del “Moviment dels No-Alineats”, una cimera internacional creada en plena Guerra Freda sota els auspicis del mariscal Tito. Poca broma.
Read more
|
Author: Jordi Cabré Send us your comments |
|
Els governs i la responsabilitat social
|
|
|
|
La “Responsabilitat Social de les Empreses (RSE)” –també anomenada “Responsabilitat Social Corporativa (RSC)” es refereix a la pràctica que manifesta una empresa quan incorpora plenament a la seva cultura organitzativa dues idees bàsiques: que s’ha d’implicar en el funcionament de la societat com un agent més, i que ha de respectar i promoure els valors ètics en la seva relació amb les persones i amb el medi. Però aquesta també és una pràctica que podrien adoptar i promoure altres organitzacions, com les que no tenen ànim de lucre o, també, les administracions públiques.
Read more
|
Author: Jordi Rodó Roda Send us your comments |
|
 |
|
|
Giulio Andreotti "Del Somni a la realitat d'Europa. Aquest era el camí?"
|
|
|
“Les polítiques d’immigració s’han de regular des de l’àmbit europeu”, va declarar el passat dia 14 de setembre el senador italià Giulio Andreotti en el decurs d’una roda de premsa que va oferir acompanyat de Jordi Pujol abans de pronunciar la conferència “Del somni a la realitat d’Europa. Aquest era el camí?, organitzada pel Centre d’Estudis Jordi Pujol. Andreotti es va manifestar favorable a “regular els fluxes d’immigrants a partir d’acords de contractació en els països d’origen”.
Read more
|
|
|
|
 |
|
|
|
|
|
De l'actualitat de la setmana, hem seleccionat les notícies següents:
El Papa Benet XVI L’obsessió del Papa alemany és l’enfonsament de la fe i la memòria de les arrels cristianes en una Europa sorda a Déu. Una Europa secularitzada que s’afebleix en relació amb un islam expansiu. Segons Benet XVI, la fe sense la raó va a la deriva i la raó és el millor antídot contra la malaltia mortal de tota religió: el fonamentalisme. L’islam no ha realitzat la seva revisió i, per això, està poc preparat per a la modernitat i és permeable a la violència fanàtica. En el nostre món, els malentesos i les interpretacions esbiaixades estan a l’ordre del dia. El Papa va ofendre sense voler, ja ha exposat que aquesta no era la seva intenció i, per tant, estan fora de lloc les amenaces i les accions violentes, que són el resultat del temor i de la condemna de Benet XVI: el fanatisme. Oriana Fallaci
Ha mort una gran periodista que va començar la seva carrera als setze anys i l’ha exercida sense interrupció fins els setanta-set. Va adquirir notorietat per les seves entrevistes amb els líders polítics més importants: Willy Brandt, Deng XiaoPing, Indira Gandhi, Khomeini i molts d’altres, sense oblidar Henry Kissinger, que va confessar que havia estat l’entrevista més dura de la seva vida. Va ser corresponsal de guerra, ferida greument a la revolta de la Plaza de Las Tres Culturas de Mèxic i retirada a Nova York. Autora de llibres importants i també polèmics, els últims –La ràbia i l’orgull i La força de la raó– sobre les intencions expansives de l’islam i el terrorisme. Fins i tot va afrontar un procés judicial per difamació de l’islam. El seu testament és un document impressionant que cal llegir. A la pregunta de quin era el símbol de la bellesa femenina, va dir: “penso en una dona bella i prenyada; una dona que porta dins seu una altra vida té un no-sé-què de poderosa i és d’una bellesa incomparable”. Documents inèdits del president Companys
La historiadora Casilda Güell, deixebla de Paul Preston i besnéta de l’últim alcalde de Barcelona durant la monarquia d’Alfons XIII, aporta en el llibre Lluís Companys inèdit una documentació fins ara desconeguda localitzada per la historiadora a Cadis, a l’arxiu del general Varela, ministre de la guerra fins el 1942 i que va comandar l’atac franquista contra Madrid. Entre la documentació hi ha quatre fotografies, les últimes del president màrtir en què és conduït a la Sala del Consell de Guerra a través de la plaça d’armes del castell de Montjuïc, el matí del 14 d’octubre del 1940, i al dia següent era afusellat al fossar de Santa Eulàlia del mateix castell. De les fotografies se’n desprèn serenitat i fermesa. En els documents sobre els últims dies –documents franquistes–, es destaca la seva fortalesa d’ànim i el seu patriotisme. Companys va morir amb un “Per Catalunya!” que va provocar l’admiració dels funcionaris i de les persones presents. Més Mossos d’Esquadra
En vigor el nou Estatut, el president de la Generalitat va presidir una reunió de la Junta de Seguretat en què es va aprovar un increment de 2.000 efectius de la plantilla dels Mossos d’Esquadra. Amb això seran 17.000 els membres de la policia de Catalunya que, d’acord amb l’Estatut, assumiran noves competències, com la lluita contra el crim organitzat i les investigacions relatives al terrorisme. Fa uns anys es va acordar que el desplegament per a l’any 2008 seria de 15.200 efectius, però les noves competències i la situació de la seguretat ciutadana han fet imprescindible un increment amb relació a la xifra establerta en anys anteriors. La Fundació Catalunya Oberta presenta: No combreguem amb rodes de molí
Durant 57 setmanes el butlletí digital de la Fundació Catalunya Oberta va anar publicant unes “rodes de molí” on es denuncia dirigents i institucions que fan un ús inadequat de dades objectives, manipulant-les o falsejant-les. Com va expressar l’economista Xavier Sala i Martín, “som defensors de la llibertat d’expressió i, per tant, no podem ser defensors de la manipulació de dades, perquè es pot opinar sobre les dades però no es poden fabricar”. Aquestes 57 rodes s’han recollit en una publicació que la pròpia Fundació s’encarregarà de difondre. La Casa Sendra, guardonada
La Casa Sendra va ser fundada l’any 1849 a Vic, és la més antiga de la comarca i és apreciada per les seves llonganisses, que han estat guardonades amb el “Coq d’Or”, premi atorgat per la publicació francesa La Guide des Gourmands, un dels premis més prestigiosos del món, en el qual es reconeix l’esforç d’empreses que destaquen per la qualitat dels seus productes. A finals del 2004, Casa Sendra va obrir a Vic un show room on la llonganissa s’exposa com si fos una joia. Segons Pau Arboix, actual propietari de l’empresa familiar, és una manera de donar al producte la categoria que es mereix.
|
|
|
|
 |
|
|
Jornades sobre ètica aplicada. Cap a una societat responsable: reflexions des de les ètiques aplicades
|
|
|
Enfront del concepte academicista, que no creu que la filosofia s’hagi d’involucrar en la vida real i ha de quedar en el terreny de l’especulació, hi ha qui opina que, precisament, pot ajudar a plantejar i resoldre problemes concrets. La Càtedra d’ Ètica de la Universitat Ramon Llull, vol implementar els valors ètics en la pràctica de la responsabilitat social. L’ètica aplicada és un discurs interdisciplinar que té per missió explicitar els valors, responsabilitats i accions per aconseguir uns fins legítims en un àmbit social. No és, doncs, la simple aplicació d’una moral determinada, ni una solució imposada, sinó la participació d’experts i de persones interessades en un diàleg per a una cerca de solucions consensuades. En aquestes Jornades es recullen ponències sobre l’aplicació de l’ètica a diversos camps i s’hi tracten temes tan interessants com l’eutanàsia, el testament vital, la publicitat, la violència als mitjans de comunicació, la responsabilitat social de l’empresari, la imatge del mestre o la utilitat de l’assessorament filosòfic.
|
Author: Roman, Begoña i Palazzi, Cristian (ed.). Ed: Prohom, 2006 Send us your comments |
|
 |
|
|
Open Society Institute
|
|
|
Després de convertir-se en la dècada dels 70 en una de les fortunes més grans del món, el financer d’origen hungarès George Soros va detectar la necessitat de promoure la democràcia, els drets humans i les reformes socials arreu del planeta. D’aquesta manera, va impulsar una xarxa mundial de fundacions, avui amb presència a 50 països i amb un pressupost total de més de 400 milions d’euros anuals. Entre totes aquestes fundacions, que treballen en coordinació, hi figura l’Institut Open Society, la tasca concreta del qual és vetllar a nivell regional per combatre la corrupció, l’abús dels drets humans, la independència dels mitjans de comunicació i garantir l’accés universal a l’educació i la sanitat. Entre els programes que impulsa figuren l’atenció a la infancia, la dona o els malalts, activitats artístiques i culturals, i l’atorgament de beques per a estudiants.
www.soros.org
|
|
|
|
|
| |
|
Subscribe to bulletin
|
| |
© 2012 Centre d'Estudis Jordi Pujol
|
| |
|