 |
| |
| |
Bulletin 49
November 28, 2006
|
|
Subscripció al butlletí
|
|
|
|
To dissect or to drive forward
|
|
|
|
Medicine would not have advanced without entire generations of anatomists who dissected the human body, who unravelled the structure down to the last lobe and the smallest artery. Nor without the contributions of the physiologists that studied the workings of the kidney and the phenomenon of osmosis. But none of this would have been of any use without the pharmacologists and chemists that discovered new medicines, the surgeons that applied new surgical procedures, and the internists that take risks every day in diagnosing and curing.
Read more
|
Author: Jordi Pujol
Reading time: 3 min.
Send us your comments |
|
 |
|
|
Justícia penal, imparcialitat i percepció ciutadana
|
|
|
|
Alguns sectors de la societat civil han expressat el seu malestar perquè consideren que el nostre Codi Penal és massa permissiu davant determinats delictes que, malgrat el mal infringit, no acaben portant el delinqüent als centres penitenciaris o, senzillament, no són justament castigats. Així, els homicidis per conducció temerària, els robatoris de “certes quantitats”; sovint esgrimeixen que d’aquesta laxitud en les penes es deriva la desconfiança en el paper dissuasiu que els càstigs han de tenir.
Read more
|
Author: Begonya Roman
Reading time: 2 min.
Send us your comments |
|
Diplomàcies
|
|
|
|
Hi haurà d’haver una revolució religiosa. Passi el que passi, mentre els països islàmics i els països occidentals continuïn en permanent contacte, hi haurà d’haver una conversió teològica. En primer lloc, endins. Tot i que en el mapa hi ha tota mena de matisos, els països fills de la tradició cristiana i els països fills de la tradició mahometana estan fent un camí com a bloc. Els occidentals cap a la secularització, els islàmics cap a la institucionalització. Ni la secularització és l’objectiu del cristianisme, ni la institucionalització és l’objectiu de l’Islam.
Read more
|
Author: Jordi Graupera
Reading time: 3 min.
Send us your comments |
|
La fam truca a la porta
|
|
|
|
Segons el darrer informe de la FAO, hi ha 854 milions de persones afectades per la fam. Tot i que s’observa una sensible millora en algunes zones del planeta, en altres, com l’Àfrica subsahariana, el drama s’agreuja. La FAO pensa que els bons resultats econòmics dels països en vies de desenvolupament i l’augment de l’atenció internacional cap a la pobresa extrema i la fam poden pal•liar aquesta tendència negativa i acostar-nos a l’objectiu de reduir-la a la meitat l’any 2015, tal com van fixar els dirigents mundials. De moment, però, els ajuts d’organismes internacionals, dels Estats o d’ONG no semblen prou eficaços. Si no actuem de debò, la creixent pobresa i desigualtat al món o els efectes del canvi climàtic poden ser una font inexhaurible d’exiliats i la major amenaça a l’estabilitat mundial.
Read more
|
Author: Jordi Rodó
Reading time: 3 min.
Send us your comments |
|
|
|
|
Sobre l'article "El descrèdit de la política"
|
|
|
|
Hem deixat enrere la transició però amb ella la component èpica, noble i idealista de la lluita per la democràcia. Ara el que compte son els vots i tots els tripijocs que amb ells permeti fer-ne una legislació poc madura i amb moltes limitacions.
Read more
|
Author: Miquel Gassiot
Reading time: 2 min. |
|
Sobre l'editorial "L'emoció"
|
|
|
|
Quan algú està motivat a realitzar quelcom, està disposat a fer un esforç per sobre de les seves possibilitats normals, és a dir, malgrat els inconvenients que pugui tenir actuant per aconseguir l’objectiu que s’ha plantejat personalment o li han plantejat d’una manera compartida, ja que li suposa més avantatges que no pas inconvenients. Arribar a aquest punt, sobretot fer-ho quan es tracta d’un objectiu col•lectiu, actuant coordinadament amb altres persones, no és gens fàcil, perquè estem en el terreny dels sentiments per aconseguir-ho.
Read more
|
Author: Carles Brugada
Reading time: 3 min. |
|
Sobre l'editorial "La Ségolène Royal (2)"
|
|
|
|
He viscut a França uns 30 anys abans de tornar al meu país, València, després d’una volta de 5 anys per Girona. Per ofici i tendència sempre m’ha agradat observar les evolucions socials, econòmiques i polítiques. Per tant, intento mantenir-me informat. Així, he llegit l’article del president amb delectació.
Read more
|
Author: Francesc Solbes
Reading time: 3 min. |
|
Sobre l'editorial "la Ségolène Royal (2)"
|
|
|
|
Esperem que Ségolène Royal guanyi la presidència de França i esdevingui un exemple pels països del voltant, especialment del nostre. La gent actua de dues maneres: per models quan és el conscient qui tria, i per mimetismes quan és el subconscient qui escull.
Read more
|
Author: Jordi Romaguera
Reading time: 2 min. |
|
|
|
|
Esmorzar per premsa amb el director de cinema Bigas Luna
|
|
|
El proper dimarts, dia 5 de desembre, se celebrarà una nou "Esmorzar amb Jordi Pujol". El convidat en aquesta ocasió serà el director de cinema Bigas Luna, qui parlarà sobre l'emergent fenòmen social de "Les Juanis", que surt retratat en la seva última pel·lícula. L'esmorzar per premsa es farà a les 09. 30 h. a l'Hotel Majèstic.
|
|
|
|
Jordi Pujol presentarà a Madrid el seu últim llibre: "Una reflexión necesaria. Sociedad responsable y cultura del no"
|
|
|
Demà, Jordi Pujol presentarà a Madrid el llibre "Una reflexión necesaria. Sociedad responsable y cultura del no". Aquesta obra és la versió castellana de la que va editar el passat Sant Jordi l'editorial Proa en català i inclou una recopilació dels articles que ha escrit Pujol els darrers anys als mitjans de comunicació. Els temes abordats van des de l'Estatut o la unitat d'Espanya, fins els valors, el concepte de solidaritat, la immigració i la Llei d'Educació. La presentació es farà a les 20.00 h. al Círculo de Bellas Artes.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
De l'actualitat de la darrera setmana, hem sel·leccionat les següents notícies:
Els dos gegants asiàtics, la Xina i l’Índia, duplicaran el seu comerç fins l’any 2010
El president xinès, Hu Jintao, va visitar l’Índia amb el propòsit de restablir i incrementar les relacions de les dues superpotències asiàtiques. Recordem que és la primera visita d’un president xinès a aquest país en deu anys. L’any 2003 l’Índia va reconèixer que el Tibet és part de la Xina i, al mateix temps, la Xina va acceptar la pertinença a l’Índia de Sikkim, un regne de l’Himàlaia que l’Índia va absorbir a la dècada dels setanta. En aquesta cimera van acordar l’increment del comerç, la solució progressiva dels problemes territorials i la resolució dels diferents problemes energètics. Els EUA aposten per l’Índia per apaivagar l’expansió de la Xina a l’Índic. El sistema aeroportuari espanyol
El sistema centralitzat d’AENA, en l’àmbit europeu, només és equiparable al de Romania, Turquia i Polònia. Aquest model impedeix la competència per atreure rutes i companyies. Durant els últims anys Austràlia, el Canadà, Eslovènia, Grècia, Hongria, Irlanda i Txèquia han passat del model integrat i centralitzat a un d’individualitzat per millorar la gestió dels aeroports. El llibre Estatut, aeroports i ports de peix al cove del professor de la UB Ramon Tremosa, de propera publicació, explica que el model d’AENA causa pèrdues en 33 dels 41 aeroports espanyols, entre ells els de Reus i Sabadell. Girona, amb gairebé tres milions de passatgers, dóna uns beneficis d’1,9 milions i el Prat, 51,6 positius. AENA no vol fer públics els resultats, perquè aquests són la demostració de la ineficiència de la gestió centralitzada, una singularitat espanyola en el marc europeu. Les fires a Catalunya, un eina de dinamització territorial
Anualment, a Catalunya se celebren 422 fires, més d’una fira diària, i aquest nombre ha augmentat més del 5% en els últims cinc anys. La FEFIC (Federació de Fires de Catalunya) té 54 entitats firals associades i d’aquí a pocs dies celebrarà el seu tretzè congrés de fires de Catalunya a la ciutat d’Igualada. Segons Pere Carles, president de la federació, l’impacte de les fires genera 14 euros en l’economia per cada euro invertit. Catalunya és l’àmbit de l’Estat espanyol on se celebren més trobades de negocis, Barcelona amb el 50%, amb 206 fires, seguit de Lleida amb 83, Girona 73 i Tarragona 60. Barcelona acull principalment fires monogràfiques que tenen un sentit més economicista i estan pensades per promoure els diferents sectors. El pla de millora de secundària
Segons l’Associació de Catedràtics d’Ensenyament Secundari de Catalunya i de la Federació de Secundària, la pretensió de la conselleria d’Educació amb el pla de millora de secundària és augmentar el percentatge d’aprovats independentment del nivell de coneixements dels alumnes. Segons les associacions esmentades, aquest propòsit és un frau per part d’Educació perquè l’objectiu és polític i no educatiu. El pla implica que els IES rebran més dotació econòmica i més diners sempre que compleixin els objectius que els proposen i que són, en definitiva, aprovar el 90% dels alumnes de primer i segon cicle d’ESO. Segons expliquen, es tracta d’una reducció del fracàs escolar per decret i no d’una mesura educativa. Les associacions denuncien que aquestes pràctiques vulneren la legalitat i degraden l’ensenyament públic. Nokia comercialitza el seu primer mòbil en català
Els telèfons de Nokia, l’empresa líder en producció de mòbils, disposaran d’un software que permet configurar l’idioma de l’aparell en català i euskera. Actualment aquesta possibilitat ja l’oferien Siemens i Alcatel, però ara s’hi incorpora Nokia, que controla el 40% del mercat. El portaveu d’aquesta empresa explica que s’han atès les peticions de molts consumidors i que el nou aparell Nokia 5200 és especialment pensat per al públic jove. Nova editorial d’idees i pensament
Obrador Edèndum és un nou segell editorial, nom mig català i mig llatí que significa obrador del que s’ha de fer. Segons Josep Batalla, l’ànima del projecte, es pretén editar en català en el món de l’assaig filosòfic i teològic, el pensament científic i la literatura d’idees, sempre amb voluntat divulgativa. L’empresa es presenta en societat amb la traducció al català del llibre Retòrica Nova de Ramon Llull. L’editorial prepara cinc col•leccions més: “Exemplaria Scholastica”, que publicarà textos i estudis medievals, la col•lecció “Escriny”, de textos de tradició i crítica, la col•lecció “Filosofia” i, finalment, la col•lecció “Enraonaments”. La seu de l’editorial és a Santa Coloma de Queralt (la Segarra) i els promotors crearan també la Fundació Quer Alt, amb un centre de trobades disciplinàries de temes científics i humanístics que s’anomenarà Estudi General de la Segarra.
|
|
|
|
|
|
|
Catalunya, reptes ètics
|
|
|
Hi ha idees que penetren la societat i acaben produint actituds gens bones en les relacions i convivència humanes. Per exemple, “tot és possible, tot s’hi val, no hi ha límits”. En aquest recull de treballs, fruit d’un seminari patrocinat per la Fundació Trias Fargas i l’Institut d’Estudis Ilerdencs, tretze intel•lectuals proposen unes reflexions sobre els reptes ètics que Catalunya haurà d’afrontar en els propers anys si vol ser un país sòlid, dens i sostenible, i no un país amorf, tou, banal, “líquid”. Els textos s’han agrupat en quatre àrees. Una, la transmissió als joves de valors a través de la família, l’escola i els mitjans de comunicació, i la necessitat de referents morals. L’altra, les dimensions ètiques de la vida comunitària per arribar a una societat responsable, així com a una reivindicació de la política i del sentit de pertinença. La tercera, la convivència de valors a Europa i al món. I, finalment, la qualitat humana de l’esperit i el valor dels lideratges. Coordinada per Àngel Castiñeira i Miquel Calsina, és una obra amb referències doctrinals però de lectura fluida, plena d’idees positives, com ara que –precisament– perquè alguna cosa sigui possible calen uns límits. Un llibre molt recomanable.
|
Author: Ángel Castiñeira y Miquel Calsina (ccord.) Editorial: Proa, 2006
Send us your comments |
|
|
|
|
The Carter Center
|
|
|
El Carter Center és una organització fundada per l'expresident Jimmy Carter al 1982 dedicada a lluitar contra el sofriment del ser humà en el món, especialment en aquelles zones més desfavorides, on la població pateix habitualment penalitats causades per la fam, la guerra, la pobresa i la malaltia. Treballa compromesa amb els drets humans i la pau en més de 65 països i en conjunció amb la universitat d’Emory. Així, es dedica a supervisar els processos electorals, afavorir negociacions de pau, promoure la democràcia a través del ple desenvolupament econòmic, lluitar contra les malalties, incrementar la producció agrària i estendre la medicina preventiva.
|
Open link
|
|
|
| |
|
Subscribe to bulletin
|
| |
© 2012 Centre d'Estudis Jordi Pujol
|
| |
|