 |
| |
| |
Bulletin 5
September 20, 2005
|
|
Subscripció al butlletí
|
|
|
|
Return to Sweden
|
|
|
|
Next week I return to Sweden. The end of the Franco dictatorship was a time of great strife in Catalonia. A revolution was called for. Formal democracy was not feasible. Everything had to be either nationalised (banking, utilities, etc.,) or self-managed. I did not agree. I sought models and found two: the Dutch and the Swedish. These countries had socially and economically advanced European political models. The day Franco fell ill I was in Sweden, and it was not my first visit. I wanted to see for myself and prove to others that a country could function perfectly well with a parliamentary democracy in which there were parties rather than just a congress, where employers spoke with unions, and where the number of nationalised companies was very low, in fact lower than Italy, for instance.
Read more
|
Author: Jordi Pujol
Send us your comments |
|
 |
|
|
Autoritat moral
|
|
|
|
La dogmàtica ‘progre’ d’aquest país ha tingut per costum ridiculitzar les apel·lacions a la moral, als valors i fins i tot a l’espiritualitat en política. Com a màxim ha admès que les decisions han d’anar acompanyades d’una certa ètica, i que els comportaments han de guardar un cert tacte i unes certes formes. Però en la concepció genuïnament laïcista de la societat, i fins i tot en la d’inspiració tradicionalment republicana que tantes virtuts ha aportat al model actual però que també tants perills amaga, les persones ens transformem molt sovint en ciutadans. De la mateixa manera les nacions esdevenen comunitats (federades o no), les institucions esdevenen serveis públics, les famílies esdevenen nuclis de cohabitació i els alts càrrecs procuren dur l’estètica més pròxima al carrer.
Read more
|
Author: Jordi Cabré
Send us your comments |
|
Habermas i Ratzinger (V): Els fonaments irracionals de l’estat liberal
|
|
|
|
Aquest és l’últim article de la sèrie que vam començar fa uns mesos sobre les conferències creuades entre el filòsof alemany Jürgen Habermas i el llavors Cardenal Joseph Ratzinger que va publicar a Catalunya La Vanguardia.
En el darrer vam explicar quina era la fesomia dels nostres estats liberals des del racionalisme polític. Es va mostrar insuficient pel mateix Habermas. Cap a on, doncs, cal encaminar-se per trobar els fons de comportament públic dels ciutadans d’un estat conteporani que no fa de Déu l’origen del bé?
Read more
|
Author: Jordi Graupera
Send us your comments |
|
|
|
|
Sobre la transmissió de valors
|
|
|
|
Arran del darrer editorial del President, semblaria clar encetar un debat de gran calat, referent a la manera de transmetre valors en la societat d’avui, enfocat a millorar el present i construir el futur. Aquesta transmissió implica que tant la nostra societat civil, com tots els agents socials, econòmics, polítics i d’altres, vertebrats institucionalment o no, hauran de ser curosos en identificar de quins valors parlem, i parlar-ne de la forma més radical possible (és a dir anant a les arrels).
Read more
|
Author: Pere Monràs |
|
|
|
|
Por qué Europa liderará el siglo XXI
|
|
|
quest jove (31 anys) pensador britànic de política internacional, es proposa oferir-nos una visió de com s’anirà configurant el nou ordre mundial durant el S.XXI. Les seves reflexions tenen en compte els darrers esdeveniments, especialment l’11-S i la invasió de l’Irak. Malgrat que la valoració sobre la UE i el funcionament de les seves institucions pot ser considerada per alguns d’excessivament optimista o, fins i tot, de simplista o d’ingènua, val la pena acabar la lectura del llibre. Finalment, l’autor ofereix una visió jove, positiva, suggerent i esperançada de l’escena internacional: la fí d’un ordre mundial liderat pels Estats Units, l’emergència de noves potències, les agrupacions econòmiques regionals d’estats a l’estil de la UE. Leonard considera un avantatge que la UE sigui només una xarxa d’estats units per un Tractat i no per una Constitució política, i que el model es basi sobretot en la negociació, la cooperació, la discussió i els processos complexos i participatius de presa de decisions entre els seus membres. És en aquest sentit que la imitació i l’extensió d’aquest model arreu del món (per ex. Mercosur, ASEAN, Tractat de Lliure Comerç, Unió Africana…) donarà a la UE el lideratge en el S. XXI. Ni superpotències, ni organismes internacionals. Una xarxa de xarxes, una Comunitat d’Entitats Regionals marcarà el S.XXI.
|
Author: Mark Leonard
Send us your comments |
|
|
|
|
Nexus Instituut
|
|
|
L’existència de l’Institut Nexus és la història del diari Nexus, fundat el 1991, i és la història de l’amistat entre dos editors holandesos, que amb la voluntat de vetllar per preservar l’herència de la cultura europea, van crear un nou canal de transmissió cultural que analitzava la realitat amb una òptica social, filosòfica i artística. Tres anys després, per tal difondre la idea inicial més enllà d’un mitjà de comunicació, es fundava el Nexus Instituut. Es tracta d’una petita institució, finançada estrictament amb aportacions particulars per garantir-ne la seva independència, que treballa amb eines modestes, però prou consolidades per organitzar jornades i editar publicacions diverses.
Sota el principi irrenunciable que els diners estan al servei de la cultura i la formació, profunditza sobre temes d’actualitat sempre amb un punt de vista moderat, defugint dels extrems entre la saviesa arrogant i la ignorancia conformista. També compta amb una xarxa d’amics del centre disposats a convertir l’afany cultural en una necessitat bàsica en la societat actual.
|
Open link
|
|
|
| |
|
Subscribe to bulletin
|
| |
© 2012 Centre d'Estudis Jordi Pujol
|
| |
|