|
|
|
 |
|
|
Els símbols d’Europa
|
|
|
|
Els pares de l’europeisme de postguerra parlaven de construir uns Estats Units d’Europa. La fórmula, tot i que gràfica, és ambigua. Té una lectura literal: un espai polític on s’uneixin els estats que hi ha a Europa. Però té una segona lectura per comparació: un equivalent europeu al que són els Estats Units d’Amèrica. Entre una cosa i l’altra hi ha una distància sideral. Els Estats Units d’Amèrica són, de fet, un enorme estat nació, d’estructura federal i descentralitzada, però homogenis des d’un punt de vista nacional; mentre que el projecte europeu neix en un territori de molts estats nació –i, fins i tot, amb nacions sense estat– que busquen maneres d’articular-se en un espai més ampli, però no pas de construir un únic estat i una única nació continental.
Read more
|
Author: Vicenç Villatoro
Reading time: 3 min.
Send us your comments |
|
Família, política i màgia
|
|
|
|
Fa uns anys –no gaires– de la protecció familiar només en parlaven els polítics i els intel•lectuals considerats de dretes. A Espanya. I a Catalunya. En altres països, com per exemple a França, era vigent una llei que premiava, sobretot, el tercer fill. Això va fer que moltes dones no s’incorporessin –o abandonessin– el món del treball i que, en arribar als cinquanta anys, quan els fills ja eren fora de casa i els ajuts econòmics havien desaparegut, es trobessin en una situació econòmica i personal difícil.
Read more
|
Author: Agustí Pons
Reading time: 3 min.
Send us your comments |
|
El dret a no mirar
|
|
|
|
Han passat gairebé deu anys de la mort accidental de la princesa Diana. Fins avui, les imatges més crues de la seva mort havien quedat fora de la difusió pública. Channel Four va decidir fa poc trencar aquesta autocensura i emetre un documental que les incloïa. En va protestar la casa reial anglesa, amb els fills de la difunta al capdavant. Moltes personalitats britàniques es van manifestar contràries a la decisió de l'empresa televisiva. Vet aquí una qüestió ben viva: quins límits han d'imposar-se als mitjans de comunicació. Tanmateix, aquest debat –imprescindible en tota democràcia– n'emmascara un altre: quins límits han d'imposar-se els espectadors.
Read more
|
Author: Pere Torres
Reading time: 2 min.
Send us your comments |
|
|
|
|
|
|
|
De l'actualitat de la darrera setmana, hem triat les següents notícies:
Macroconcerts contra el canvi climàtic
Milers de persones dels cinc continents van participar amb la seva assistència a donar relleu al macroconcert realitzat a nou ciutats, per la iniciativa promoguda per l’excandidat nord-americà a la presidència, Al Gore, per alertar i conscienciar el món sobre les conseqüències del canvi climàtic. Sidney, Tòquio, Shanghai, Hamburg, Londres, Washington, Johannesburg, Nova York i Rio de Janeiro van ser les ciutats que, sota el paraigua de Live Earth, van acollir 150 actuacions dels millors artistes. Es van celebrar 7.000 concerts més a 129 països, i es calcula que 2.000 milions de persones van contemplar els espectacles en directe, per TV o Internet. La contradicció és que només per assistir als concerts de Nova Jersei i Londres el públic va generar, segons càlculs estimatius, 5.600 tones de gasos, equivalents al que produeixen 7.300 persones que creuen l’Atlàntic en avió. L’activista britànic George Montbiot afirma que no només assistint als concerts es provoca el canvi polític que cal per fer front al problema, especialment quan resulta que només en un escenari s’utilitza prou energia com per il•luminar deu cases. La fira de moda Bread & Butter
B & B, la fira de moda, s’ha celebrat a Barcelona –abans tenia la seu a Berlín– i ha tancat amb 140.000 visitants, equiparable a grans fires com Alimentaria i Construmat. El públic és de tot l’Estat, però especialment d’Itàlia i Alemanya, i es calcula que han gastat –segons estimacions del director general de la Fira– més de cent milions d’euros. L’ocupació dels hotels i les reserves de restaurants han arribat al 90%, i també s’ha incrementat notablement el nombre d’assistents a discoteques i museus. El 76% dels catalans demanen que s’exigeixi per llei el coneixement del català per part dels immigrants
La primera enquesta Òmnibus, elaborada pel Centre d’Estudis d’Opinió del Govern català, conclou que el 76% dels catalans considera que la pròxima llei d’acollida hauria d’exigir als immigrants un coneixement suficient de català. Només un 5% dels consultats no hi està d’acord. En el marc de l’enquesta és també notable l’afirmació del 87,5% dels catalans, que diu que l’economia familiar no ha millorat malgrat la bona conjuntura econòmica actual. També un 60% considera inadequades les infraestructures en relació amb les necessitats del país. Rècord d’expedició de passaports a Barcelona
A l’oficina del Cos Nacional de Policia, al carrer Balmes, es tramiten una mitjana diària de 250 passaports. Afirmen que aquests dies s’ha arribat a un rècord d’expedició de 535 documents per viatjar a l’estranger, la qual cosa ha obligat a incrementar el personal administratiu, i tot i així es produeixen cues. En un futur, la digitalització del DNI permetrà agilitar el procés, també als passaports, i es confia que es podran lliurar el mateix dia. L’increment en l’emissió de passaports és una demostració del canvi d’hàbits en les vacances, ja que moltes persones decideixen viatjar a països i ciutats cada vegada més allunyats i exòtics. L’art català al món
La Fundació Maeght de Saint Paul de Vence acull l’exposició “Barcelona 1947-2007”, comissariada per Victoria Combalía i Michel Enrici, que presenta un ampli panorama dels darrers 60 anys d’art català, amb un protagonisme d’obres de Miró, Tàpies i Brossa. Hi han obres de 47 artistes, Clavé, Cuixart, Frederic Amat, Carlos Pazos, Perejaume, amb obres que –segons consideren els comissaris– representen les que millor parlen de cada un dels artistes. El mes de setembre, a Berlín, a l’Art Center Berlin Friederichstrasse, tindrà lloc “Catalunya Look”, amb els comissaris Eduard Duran, Xavier López i Juan Bufill, que presentaran 39 artistes, des dels més coneguts fins a autors de cinema experimental, dibuixants de còmic i fotògrafs. El Museu Van Gogh d’Amsterdam presentarà, a partir del 21 de setembre, l’exposició “Barcelona 1900”, comissariada per Teresa M. Sala, que pretén donar una visió del canvi de la ciutat entre 1880 i 1900. L’economia europea
L’informe trimestral de la Comissió Europea podria resumir-se amb l’expressió: “El bon temps ha arribat a la zona euro”. L’economia europea ha tingut un creixement mitjà del 3% i la inflació es manté estable des de novembre, amb un 1,9%. L’atur s’ha reduït fins al 7%, un punt menys que fa un any, i és el més baix des de 1993. També ha millorat la confiança dels consumidors. El comissari Joaquín Almunia explica que el creixement durant 2007 serà d’un 2,6%, i que el consum i la inversió privada són el motor del creixement de l’eurozona. En canvi, les exportacions han reduït el seu creixement en un 0,3% i –segons l’informe– el responsable no és l’euro, sinó els salaris i la poca productivitat. L’informe reclama que els països aprofitin la bonança econòmica per reduir el seu deute.
|
|
|
|
|
|
|
El arte de la prudencia
|
|
|
El jesuïta Baltasar Gracián –bon coneixedor de Catalunya per haver residit a Tarragona– publicà Oráculo manual y arte de prudencia l’any 1647. Aquesta edició ha estat posada a l’abast del lector actual pel professor de literatura espanyola J. Ignacio Díaz. L’obra, que ha influït en molts pensadors francesos i alemanys, consta de tres-cents aforismes breus, sense cap ordre temàtic, que resumeixen la saviesa pràctica necessària per enfrontar-se amb èxit a un món competitiu i hostil. Gracián apunta aquí la filosofia de la vida que després desenvolupà a la novel•la al•legòrica El criticón. De fons pessimista, les màximes revelen, però, una confiança en el poder individual de l’home, en la seva capacitat d’esforç, d’aprenentatge i de lluita contra la maldat del món. Gracián no creu en la resignació i rebutja el quietisme i l’apatia, per això els aforismes van destinats a la pràctica de la prudència en la vida real i no en un món abstracte. No és estrany que l’interès per aquesta obra segueixi ben viu, perquè la modernitat i l’agudesa psicològiques dels consells es mantenen vigents, després de 350 anys. L’art de la prudència de Gracián encara és aplicable al món dels negocis, de les relacions interpersonals i a la política del segle XXI.
|
Author: Baltasar Gracián. Editorial: Temas de hoy, 2007
Send us your comments |
|
|
|
|
Rand
|
|
|
Batejat per Los Angeles Times com “el millor experiment mai ideat per comprovar que els problemes més agressius poden ser resolts”, l’Institut Rand, el nom del qual prové de la contracció de les paraules angleses Recerca (Research) i Desenvolupament (Development), va ser creat després de la Segona Guerra Mundial a instàncies de les Forces Aèries dels Estats Units per elaborar estudis sobre la seguretat nacional. Però, a partir dels anys seixanta, va obrir el seu camp d’estudi als grans temes generalistes d’actualitat que afecten la societat nord-americana: economia, infraestructures, sanitat, justícia, defensa, formació, relacions internacionals… Assessora el Govern americà, les ONG i les empreses. Més de vint guardonats amb el Nobel, com el matemàtic John Nash o l’exsecretari d’estat Henry Kissinger, han col•laborat amb el centre, que des que va fundar a Califòrnia l’Escola Pardee en polítiques públiques presumeix de ser el think tank més gran del país.
|
Open link
|
|
|
