Josep Termes: “El catalanisme és la lluita per la identitat i el sobiranisme”

El cicle es completarà amb dues conferències més que abordaran el catalanisme des del punt de vista cultural i polític que correran a càrrec, respectivament, de l'escriptor i periodista Vicenç Villatoro i Jordi Pujol. L'economista Francesc Cabana inaugurà aquest cicle de conferències el passat mes de gener tot analitzant el catalanisme des de la seva vessant  econòmica.

La conferència de Josep Termes, com totes les del cicle, s'ha fet a la Sala Cotxeres del Palau Robert de Barcelona. Més de dues-centes persones han escoltat en directe els raonaments d'aquest reconegut especialista en la història catalana de l'obrerisme i el catalanisme. Durant la seva intervenció, el conferenciant ha fet un exhaustiu recorregut històric per tots els fets i esdeveniments socials que al llarg del segle XX han contribuït a consolidar el catalanisme o a posar-lo en perill.

Termes ha iniciat la seva reflexió sobre el catalanisme social tot afirmant que el catalanisme es distingeix perquè “és la lluita per la identitat i el sobiranisme”. La identitat inclou “la llengua, la cultura, els símbols i els valors”, mentre que sobiranisme vol dir “autogovern” i va “des de l'autonomisme regional fins a l'independentisme”. En el seu repàs històric pel segle passat, l'historiador ha destacat que amb l'aparició de la Lliga Regionalista (1901) un sector del catalanisme “esdevé moderat i accidentalista” mentre que un altre sector, esquerrà, “és rupturista”. Segons Termes, la dicotomia entre conservador-esquerrà “és a l'origen del catalanisme i s'ha mantingut durant tot el segle XX”.

L'historiador ha explicat que el primer partit que intentà integrar els obrers i les reivindicacions socials en el catalanisme fou el Partit Republicà Català, que neix el 1917. Aquest projecte “pressuposava la participació d'un sindicalisme apolític, allunyat del messianisme anarquista”, cosa que no aconseguiren Lluís Companys i Salvador Seguí, el “Noi del Sucre” a causa de la “violència social que vivía el país”. Termes també ha indicat que el noucentisme, com a projecte cultural-polític, fracasa perquè la societat del moment, “excessivament clivellada per les diferències de classe i la manca d'educació popular”, no pot assumir els “ideals de civilitat” que propugna.

Així mateix, Termes ha dedicat una part de la seva intervenció a esbossar la situació de Catalunya i el catalanisme durant els anys 30, on ha descrit dos periodes ben diferenciats. El primer abarca la República Catalana i la Generalitat restaurada i el segon la Guerra Civil. Respecte al primer Termes ha destacat que malgrat l'adhesió popular que té el nou règim, les tensions socials al camp i a les ciutats acaben sent “un entrebanc, una pertorbació per al normal desenvolupament de l'autonomia”. Pel que fa a la Guerra, l'historiador ha incidit en destacar que Catalunya la viu amb molta intensitat, “amb una revolució social acompanyada de violències extremes contra la burgesia i l'Església”.

Tota aquesta situació propicia l'aparició posterior del que l'historiador anomena les tres Catalunyes: la Catalunya dels rojos, la Catalunya que no és franquista però que es converteix al nou règim desbordada per la violència viscuda, i la Catalunya dels ideals del noucentisme, que no es franquista ni violenta.

El conferenciant també ha destacat que al llarg del segle XX, al costat de catalanismes moderats i esquerrans, sempre ha existit “un sector de catalanisme transversal, no partidista”. Finalment s'ha referit al fet que la immigració, amb quatre grans onades des de finals del segle XIX, “ha canviat el marc social i convivencial de Catalunya”, i ha insistit en “la necessària integració”. Termes ha finalitzat la seva conferència de forma molt contundent, tot dient que el segle passat ha sigut “molt convuls, però mai hem estat tant malament com avui: cal seguir lluitant per una Catalunya-nació”.