L'equitat i el desenvolupament caminen junts
Casilda Güell
Article / July 18, 2006
L’informe de l’any 2006 sobre el desenvolupament mundial escrit pel Banc Mundial analitza a fons els principis d’equitat i desenvolupament. Es tracta de fer un estudi sobre com millorar l’equitat mundial que se sustenta en dos pilars: la igualtat d’oportunitats (les diferències d’oportunitat sovint provenen de diferències en la nacionalitat, la raça, el gènere i el grup social) i l’absència de privació en els resultats, en particular pel que fa referència a la salut, l’educació i el consum.
El terme equitat es refereix al fet que totes les persones haurien de tenir les mateixes oportunitats per orientar la seva vida en la forma que elles mateixes decideixin. El paper clau del Banc Mundial en el desenvolupament consisteix en la creació d’un clima propici a la inversió en benefici de tots. La idea principal és que l’equitat és complementària a la lluita per la prosperitat a llarg termini. Primer, la falta d’equitat fa que els recursos no es destinin als llocs on es pugui mantenir el màxim desenvolupament. Segon, la falta d’equitat crea institucions econòmiques i mecanismes socials que afavoreixen sistemàticament els interessos d’aquells que tenen més influència.
Hi ha múltiples dimensions de la falta d’equitat entre països. De fet, s’ha provat que les circumstàncies predeterminades són crucials. Així, les desigualtats en el pla mundial avui en dia són enormes. Si els mercats són imperfectes, les desigualtats de poder i de riquesa comporten desigualtats d’oportunitats, cosa que produeix una pèrdua de potencial productiu i una assignació ineficient dels recursos. Per aconseguir una major equitat, s’ha d’influir sobre l’aprenentatge en una primera infància, sobre l’escolarització, sobre la salut, sobre la millora de la protecció social, sobre un equilibri en la imposició d’impostos, sobre l’establiment d’uns sistemes de justícia equitatius, una major equitat pel que fa a l’accés a la terra, un subministrament equitatiu d’infraestructures i el desenvolupament d’institucions que siguin un incentiu per a l’equitat. Aquest és el camí a seguir.
