La invisible revolució turca

I és que a Turquia ha manat ininterrompudament des dels anys vint del segle passat una classe mitjana europeista, renovadora, laïcista i sòlidament recolzada per la prefectura militar. Però des de fa un quinquenni llarg, una nova burgesia que compta amb el suport de la jerarquia religiosa s'ha fet amb el poder polític i està tractant de desplaçar del centre econòmic i polític les antigues estructures.

Simplificant molt, i deixant de costat importants factors col•laterals com la creixent importància política d'Ankara en el món musulmà, es podria dir que el que està succeint ara a Turquia és un fenomen similar –però molt més moderat– al de la revolució iraniana dels aiatol•làs que, amb Khameni al capdavant, va posar fi al regnat del Sha.

A diferència del cas iranià, ara a Turquia els poderosos de sempre, agrupats sota la bandera del fundador de la república, Kemal Atatürk, disposen encara de moltíssims recursos per defensar les seves prerrogatives amb mitjans democràtics unes vegades... i amb mitjans menys democràtics altres (no poques) vegades. Gràcies a tants lustres de monopoli del poder, avui dia tenen al seu servei les estructures de l'Exèrcit i de l'Administració, els recursos de les grans empreses i les organitzacions mobilitzadores de masses dels vells partits polítics.

Si, a pesar d'això, els kemalistes perdessin ara el poder –i, ara per ara, sembla que serà així– la raó cal buscar-la en el fet que els islamistes moderats de l’AKP (l'actual partit governamental) representen un sector majoritari del pensament i els interessos de la societat turca actual.