Centre de cultura de la pau: amb bones intencions no n’hi ha prou
Marta Reynal-Querol
Article / May 15, 2007
Recentment s'ha anunciat la cessió del castell de Montjuïc a la ciutat de Barcelona. Una de las finalitats o condicions de la cessió és que en el recinte s'hi ubiqui un centre de cultura de la pau. Els projectes que treballen per la pau són projectes sempre ben vistos per tothom, per totes les ideologies polítiques, i fins i tot són dels pocs temes que poden arribar a moure masses. La gent s’hi aboca, aplaudeix aquestes iniciatives, i fàcilment surt al carrer per condemnar la violència. Però aquestes iniciatives, tan generoses i tan sentimentals, de poc serveixen, perquè amb bones intencions no n’hi ha prou, amb voler la pau no n’hi ha prou. A la pau no s’hi arribarà mai si abans no entenem el conflicte. I aquí és on els centres i les ideologies ja no es posen d’acord.
Doncs bé, si abans no intentem entendre les fonts dels conflictes, mai no podrem assolir la pau que tant es reclama. Les Nacions Unides, el Banc Mundial, els diferents centres de crisi mundial, volen saber com poden utilitzar els recursos per aturar la violència, volen que els acadèmics els diguem què han de fer per evitar el conflicte, dia a dia i a llarg termini. Necessiten entendre com poden generar els incentius perquè els grups deixin de matar-se. I saben què? Que de les bones intencions no en fan res. Necessiten bons estudis científics, amb resultats que els siguin pràctics, perquè d’anar demanant la pau pel món n’estan tips i ja saben que les meres paraules mai no han funcionat.
Té sentit, doncs, la creació d’un centre de cultura de la pau en un món en conflicte? Òbviament, si és tracta d’un centre més, d’un centre de paraules i reunions, sincerament crec que poca cosa avançarem. El conflicte s’ha d’abordar com qualsevol altre tema, és a dir, des d’una perspectiva científica. Només investigant podrem saber com introduir els mecanismes per a la resolució pacífica dels conflictes, “la cultura de la pau”. Igual que només investigant, i amb resultats científics s’ha pogut introduir “la cultura del no fumar”. Se’n recorden de quan ningú feia cas de les paraules?
Té sentit un centre de la pau en un país com el nostre? Si l’aliança de civilitzacions forma part del seu lema, estem perduts. L’aliança de les civilitzacions és més una il•lusió que no pas una política efectiva per evitar conflictes. Promocionar la cultura de la pau amb la unió de pobles que actualment s’odien i no es posen d’acord, sense entendre per què es barallen, és simplement una idea absurda. El pes de la història, les discriminacions culturals, els intents per anul•lar pobles, fins i tot de la forma més subtil, es troben al darrere dels conflictes més sanguinaris i també dels més polítics. I aquestes raons no s’esvaeixen perquè alguns parlin sobre grans aliances pacífiques. El xoc de civilitzacions sí que fou una predicció que malauradament s’està complint.
Tots el pobles desitgen la pau, i tots el pobles volen que se’ls respecti. Però per a alguns, el respecte de la pròpia cultura passa per l’anul•lació de la cultura veïna, per evitar el trencament de grans imperis formats històricament que han portat a la creació de fronteres artificials que no es corresponen amb els límits naturals dels diferents pobles. Fet que demostra que posar-se d’acord en què significa respectar un poble ja és, doncs, més difícil, i en un país com el nostre encara més. Permeteu-me, doncs, que sigui escèptica amb el nou centre de cultura de la pau. Estem massa acostumats a utilitzar bones intencions i bones paraules a l’hora d’abordar el tema del conflicte. I només amb bones intencions no es va enlloc.
