Donar cos al respecte
Natàlia Molero
Article / June 12, 2007
Una de les meves passions són les relíquies. M’agrada observar-les, veure de quina manera han estat conservades, el tractament exquisit dels seus contenidors, tot allò que s’ha fet al seu voltant: des de senzilles ares romàniques a meravellosos temples. Aquestes restes venerades tant poden ser catalitzadores d’una fe popular com referents d’identitat pròpia, ara penso en la sang que es liqua cada setembre a Nàpols, la sang de Sant Genaro per qui tinc una especial devoció. En tot cas la relíquia és una metàfora de la vida i la religió.
A pocs metres de la zona zero, just on milers de cossos es van volatilitzar per l’odi embogit del terrorisme d’Al Qaeda, on altres milers de cossos enfilaven aterroritzats Broadway Avenue fugint, s’hi mostra una exposició :”Bodies the exhibition”.
Els cartells que han plantat a la zona sud de Manhattan mostren un cadàver plastificat. El públic que es deixi seduir per aquest reclam es trobarà amb una mostra de cossos humans reals mentre porten a terme alguna activitat, principalment de tipus físic com jugar a tenis, rugby o també en posició asseguts.
Les peces d’aquesta mostra, vísceres i cossos humans sembla que d’origen asiàtic i sense identitat coneguda, s’han sotmès a un procés abans de ser mostrats: primer es dissequen tal i com ho feien els antics convents agustins, és a dir, esperar que alliberin els sucs després de la mort.
Després es tracten amb acetona per tal d’eliminar definitivament l’aigua, i finalment se sotmeten a un bany de silicona i polymers.
L’objectiu que els artífex d’aquesta mostra persegueixen és el coneixement del cos humà I el seu funcionament tant per a estudiants com arqueòlegs o científics.
La raò és tan absurda com fàcil de desmuntar. Els coneixements científics de l’arqueologia, per posar un exemple, es basen sobretot en les circumstàncies reals en el moment de la defunció d’un cos. Els elements que l’envolten i la disposició mateixa de les restes aporten dades valuosíssimes. No cal dir que la manipulació dels cossos de la mostra fan inviable qualsevol excusa de la ciència.
Des dels cranis íbers finament treballats amb sanefesi dibuixos cònics encara avui bastant enigmàtics, passant per tots els rituals de la mort que han acompanyat els cossos exànimes de diferents cultures, l’element comú sempre és el mateix: el respecte a l’individu a l’hora del traspàs, el desig que arribi al més enllà acompanyat del record que deixa a la terra.
Els bodies plastificats tenen un gran èxit per la morbositat que representen. El que esgarrifa és que només hi hagi això: simple morbositat.
