El valor dels símbols
Josep M. Ainaud de Lasarte
Article / April 18, 2006
Catalunya, com moltes altres nacions d’Europa, té uns símbols propis. Uns símbols que la uneixen i la identifiquen. Que no són d’un partit ni d’un bàndol: són de tots i ningú no se’ls pot apropiar. Per això els hem considerat sempre com a símbols nacionals. I així els ha reconegut l’Estatut que estem debatent.
Per primera vegada, l’Estat espanyol reconeix com a "símbols nacionals" de Catalunya una bandera, un himne i una festa. No els inventa: els reconeix.
La bandera i l’escut són les quatre barres, una de les més antigues d’Europa. L’himne és el de sempre, "Els Segadors", com ja havia aprovat el Parlament de Catalunya. I la festa és l’onze de setembre. La Diada que el Parlament de Catalunya va proclamar el 1980 quan va aprovar la primera llei del Parlament recuperat.
Aquests han estat, tradicionalment, els símbols del nostre poble. Prohibits pels règims opressors de Catalunya, però defensats en tot moment pel nostre poble. Els qui posàvem banderes catalanes en la dura clandestinitat comprenem millor el que significa aquest reconeixement públic i solemne d’avui. Els qui vam recuperar "Els Segadors" a l’Onze de setembre del 1976, cantat per molta gent que no l'havia pogut escoltar mai, tenim el deure de valorar el seu significat actual. Un poble amb bandera, himne i diada té un gran repte per al futur al costat dels altres pobles d’Europa.
