Corea: modernització i defensa de la identitat
Jaume Giné
Article / July 24, 2007
Corea és un país encara poc conegut. La seva presència i imatge en els mitjans de comunicació es veu molt condicionada pel conflicte intercoreà, que manté dividida la nació coreana en dos estats. Però Corea és un dels pocs països que ha fet, en tot just una sola generació, una espectacular transició des d’una societat rural i subdesenvolupada a una societat moderna i molt avançada en l’àmbit del coneixement i les noves tecnologies.
El miracle coreà va quedar tocat per la crisi financera asiàtica del 1997, però el país va reaccionar immediatament tot endegant les reformes estructurals necessàries per millorar la transparència, l’eficàcia i l’obertura del seu sistema econòmic. Avui és la dotzena economia del món, amb una renda per càpita de 20.000 dòlars.
Com s’explica això? Una resposta la podem trobar en la connexió establerta entre els valors de la identitat i la cultura coreanes –el patriotisme, la cultura de l’esforç personal i col•lectiu i la solidaritat intergeneracional– i les iniciatives dirigides a la modernització i la internacionalització del país a través de l’educació de les noves generacions i la despesa creixent en investigació i innovació (I+D).
Aquest procés no és exclusiu de Corea. També és present en els processos que viuen altres països asiàtics que volen modernitzar-se sense que es produeixi forçosament l’occidentalització de les seves societats. Hi ha una clara voluntat d’obertura i internacionalització, però també una resistència a renunciar a les arrels culturals i a les tradicions que han conformat la diversitat dels països i pobles d’Àsia.
És evident que la societat coreana afronta nous i grans reptes polítics, econòmics i socials. Més enllà del conflicte intercoreà, el país té importants qüestions per resoldre, com ara la baixa natalitat, l’envelliment de la població i un insuficient sistema de seguretat social. També l’aparició recent de desigualtats socials i territorials poden afectar, si no són corregides a temps, l’harmonia i la cohesió social. Tanmateix, Corea disposa d’una gran capacitat per “reinventar-se” contínuament, amb una població motivada, optimista i amb la ferma voluntat de crear un gran país.
El Govern coreà, amb la col•laboració del sector privat, va presentar, l’agost del 2006, el Pla VISIÓ 2030, el qual planteja, a mig i llarg termini, les iniciatives, les estratègies i les polítiques adients per acomplir nous objectius econòmics i socials. El Pla insisteix en els valors de la motivació social i col•lectiva i en la cohesió social necessària per fer possible que la futura generació de coreans, que ha de protagonitzar la reunificació territorial de la nació, gaudeixi de la llibertat i la prosperitat en un món globalitzat i en constant mutació. El principal objectiu ha estat fins ara aconseguir un ràpid creixement econòmic. De cara al futur cal assegurar un millor nivell de benestar social per als ciutadans, en una societat avui més dual i envellida que fa una dècada. Corea és la dotzena economia mundial, però ocupa el 26è lloc en l’Índex de Desenvolupament Humà (Informe del PNUD, 2006).
Per donar resposta als nous reptes, Corea compta amb molts factors positius. És prou coneguda l’excel•lència en els seus nivells d’educació primària i secundaria (Informe Pisa, OCDE, 2003). En els bons resultats dels alumnes hi té influència el clar compromís dels pares coreans a ser els primers educadors dels seus fills, com també l’alt reconeixement dels mestres dins la societat coreana. Es valora la disciplina, la jerarquia i l’esforç en l’estudi i el treball (valors confuciants). També està millorant el nivell de l’educació universitària, gràcies a l’obertura als professors i als estudiants estrangers i a la gradual incorporació de l’anglès en els programes d’algunes universitats coreanes.
Corea s’ha convertit en un país líder en el desenvolupament de les tecnologies del coneixement i la informació, que són les claus mestres per competir en un món globalitzat. El país destina molts recursos a I+D i a orientar i formar els futurs enginyers, científics i tècnics necessaris per desenvolupar els nous sectors industrials i de serveis. Un factor que afavoreix aquesta estratègia és l’alt nivell de coneixement i d’ús pràctic de les noves tecnologies, sobretot entre els joves. És evident que Corea també ha d’augmentar la despesa en benestar social dels seus habitants, una de les més baixes entre els països industrialitzats, i fer front a unes mancances socials que podrien agreujar-se encara més si es produeix en el futur la unificació territorial entre el nord i el sud.
En el curs de la seva història, Corea ha estat ocupada i dividida en més d’una ocasió. Però sempre ha reeixit, ja que els coreans estimen i defensen amb fermesa el seu país i la seva identitat. Pocs catalans saben que davant de l’antiga porta de l’Estadi Lluís Companys de Montjuïc hi ha un monument, inaugurat l’any 2000, que commemora la medalla d’or aconseguida per l’atleta coreà Young-Cho Hwang a la marató olímpica de Barcelona del 1992. Aquesta victòria té un significat enorme per als coreans. Fa setanta-un anys, a la marató de les Olimpíades de Berlín del 1936 –que, per cert, havien de celebrar-se a Barcelona–, un altre corredor coreà, Son Ki-chong, havia guanyat la medalla d’or. En aquells temps, Corea estava ocupada militarment pels japonesos i l’atleta va ser obligat a competir sota bandera nipona. Tanmateix, els coreans sempre van mantenir l’anhel d’assolir de nou la victòria a la marató olímpica i reparar així l’ofensa soferta. La victòria de Corea a Barcelona també és, doncs, l’expressió d’un poble que, com l’atleta Young-Cho Hwang, ve de molt lluny i amb gran esforç i voluntat, i sense renunciar a la seva identitat, es dirigeix cap a la meta de bastir un gran país.
