Harmonitzats lingüísticament?

Ho va prometre a Madrid, al pavelló Madrid Arena, quan presentava les línies fonamentals del programa del PP. I el van ovacionar i aplaudir molt. Mariano Rajoy entusiasma els seus seguidors amb la promesa que tothom, per llei estatal, podrà fer servir i aprendre el castellà al cicle escolar. Els entusiasma una promesa que col•loca en el primer pla de la política espanyola la qüestió de les llengües, una qüestió que afecta cinc de les disset comunitats autonòmiques. Aquesta promesa perillosa –que no ha dit com fer efectiva– gira, com la cançó de l'enfadós, a l'entorn de la dèria aferrissada d'obviar la pluralitat de l'Estat, tant des del punt de vista nacional com lingüístic, i es basa en falsedats sobre la realitat. La promesa s'adreça demagògicament als desinformats i als qui no volen conèixer la situació real del castellà –ni del català, gallec i eusquera, en aquestes comunitats. Més d'un se'l creu i arriba a imaginar-se que en aquests territoris on el castellà conviu amb una altra llengua pròpia hi ha alumnes que acaben els estudis sense dominar el castellà. Que lluny de la veritat. Tant és per a Rajoy, i per als qui el voten: Espanya és una nació que no pot afeblir-se deixant anar més corda per a les autonomies. Així de simple.

L'obligatorietat de coneixement del castellà i el dret i el deure d'usar-lo és reconegut a la mateixa Constitució espanyola, que li atorga, a més, una posició de privilegi. Encara ara no sentim cap altra llengua a les Corts Generals, al Tribunal Constitucional ni al Tribunal Suprem, per exemple. Es pot fer una llei que atorgui més drets al castellà que els que ja té? Doncs, encara que sembli que no, sí. Es pot, perquè Rajoy vol que des de les Corts es reguli la política educativa i lingüística per harmonitzar-nos lingüísticament amb una llei que afecti directament les altres llengües que no siguin el castellà. Hauria de tirar per terra el resultat d’anys d’un sistema educatiu que, com dèiem fa uns dies en aquest mateix butlletí digital, era reconegut internacionalment, i havia rebut darrerament els elogis explícits del comissari de Multilingüisme de la Unió Europea.

I hauria d'obviar algunes declaracions amb pes jurídic ja preses. L’article 6 de l’Estatut d'autonomia de Catalunya afirma que el català, llengua pròpia de Catalunya, és la llengua normalment emprada com a vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament; afirmació recollida també a la Llei de política lingüística. També a l’article estatutari 143 hi llegim que correspon a la Generalitat de Catalunya la competència exclusiva en matèria de llengua pròpia, que inclou, en tot cas, la determinació de l'abast, els usos i els efectes jurídics de la seva oficialitat, i també la normalització lingüística del català. La Sentència del Tribunal Constitucional de desembre de 1994, favorable a la Generalitat de Catalunya, establia que ensenyar en català s’ajustava a la Constitució i a l’Estatut d'autonomia de Catalunya. Si Rajoy se sortís amb la seva es podria estroncar el sistema d'immersió de Catalunya i les Illes Balears, que ha demostrat ser un instrument d'integració social, perquè fa que infants i joves que tenen el castellà com a llengua habitual arribin a ser també bilingües i puguin optar per l'ús de totes dues llengües quan ho vulguin o els calgui. Si el líder del PP tingués ocasió de dur a terme la seva promesa es restringiria el dret a rebre l'ensenyament en català i aniríem, de fet, cap a la via de la separació per grups lingüístics. Que difícil es fa imaginar, però, que el Tribunal Constitucional establís, si es donés el cas, que ensenyar en castellà és contrari a la Constitució espanyola. Retiraria Rajoy si fos el cap de l’Executiu central la ratificació espanyola del febrer del 2001 de la Carta europea de les llengües regionals i minoritàries? El Govern espanyol es va comprometre a aplicar les disposicions necessàries per fer possible una educació preescolar, primària, secundària i universitària en aquestes llengües en el territori en què són usades, sense perjudici de l’ensenyament de la llengua o de les llengües oficials de l’Estat.
El candidat a la presidència del Govern espanyol vol l’homogeneïtzació lingüística de tot l'Estat, un sistema educatiu que asseguri que, en els territoris amb dues llengües oficials, una part dels alumnes sigui forçosament només monolingüe, mentre que la resta tindrà capacitat per usar qualsevol de les dues. Hi guanyarà res aquesta part de l'alumnat que romandrà monolingüe? Hi guanyarà algú? Hi guanyarà Espanya?