Jaume I
Josep Maria Solé i Sabaté
Article / February 12, 2008
Si es mira i reflexiona sobre la història del cos central del segle XIII a Europa hom sempre hi troba el Monarca català Jaume I. I així hi hem d’incloure, en un resum molt breu, des de les conquestes territorials que van perfilant l’Europa que ha arribat fins al present que van comportar unes annexions cap al sud i l’est peninsular ibèric –nascudes en initio per l’origen francocarolingi de la Marca Hispànica que és el que fa néixer Catalunya–, a la consolidació plena de la llengua catalana a partir de la creació literària fet pel rei, la conformació confederal dels seus regnes, les disputes greus amb una església vaticana cada cop més terrenal de poder absolut, sense oblidar l’avenç en les lleis.
De les lleis com a fita clau ressaltaria el fet d’haver estat l'impulsor de la redacció del Llibre del Consolat de Mar, que és el primer codi de costums marítims al món. I si parlem d’economia hem d’esmentar unes reformes monetàries de les més modernes de l’època i, fins i tot, un vast fons d’actuacions com un suport decidit a l'inici de les relacions comercials amb el Nord d'Àfrica, –pas previ a l’expansió comercial i militar mediterrània de Catalunya– o bé a la ciència, etc.
Després de tantes consideracions hom pensa que amb motiu del vuitè centenari del seu naixement qualsevol país del món en faria mil actes commemoratius, que hom el tractaria de forma pública, àmplia, valorativa i crítica als mitjans de comunicació. Ja que, a diferència del que, en mesura vergonyant fan al País Valencià i a les Illes, a Catalunya no es fa res de res des del Govern.
Com a català, em sento dolgut profundament i penso que cap, ni un pressupòsit polític pot justificar aquest oblit. No és només injust. Pitjor, és ignorant.
Els fem tanta por que no en tenen prou a fer befa i burla, però que ningú pateixi, en néixer el dia és quan fa més fred. I a l’Europa d’avui van naixent aquests dies països lliures després de llargues nits i fredes matinades.
