Beure vins catalans
Francesc Cabana
Article / March 18, 2008
A la taula de la Diputació de Barcelona, presidida per Samaranch, i més tard a la Generalitat del president Tarradellas es bevien vins de la Rioja. Sóc el primer a apreciar alguns vins no catalans, però trobo absurd que a Catalunya s’estimin poc els vins de la terra, i em sabria molt de greu que les institucions catalanes no els servissin a la taula, de la mateixa manera que els cotxes oficials o els dels Mossos d’Esquadra han de ser amb preferència Seat o Nissan, que són empreses que donen ocupació a molts catalans.
Si no defensem nosaltres els productes catalans, qui els defensarà? I és ben cert que a Catalunya es beu tant o més Rioja que Penedès, per posar un exemple. Per compensar, els vins catalans s’estan venent bé a l’exterior, i la producció ha millorat la seva qualitat.
Si voltes per Catalunya, t’adones que comença a ser majoritària la vinya emparrada, aquella que permet mecanitzar la collita del raïm. Enyoro els ceps vells i recargolats, que són una autèntica obra d’art natural, mentre que els actuals ofereixen una simetria perfecta que no té cap gràcia, però entenc que fer la verema amb màquines augmenta la productivitat i rebaixa els costos, tot i que en un principi exigeix una inversió i una paciència a l’hora de collir-ne el fruit econòmic, que no està a l’abast del nostre pagès tradicional. Avui dia o apliques criteris empresarials a les explotacions agrícoles o val més que et facis ermità, que n’hi ha pocs i fan prou falta.
S’està acabant el vi en garrafa i a bon preu. Al món hi ha superproducció de vi i n’hi haurà fins que els països emergents com la Xina o l’Índia no introdueixin el vi en els seus àpats. La conseqüència és que només es ven el vi de marca i amb prestigi. I, en aquest terreny, algunes comarques catalanes han recuperat la fama que havien perdut, com el Priorat, la Terra Alta, el Segrià o el mateix Empordà. A vegades, amb uns preus prohibitius, que em semblen exagerats. Però ja sabem que el valor és la conseqüència d’una oferta i d’una demanda.
El vi alegra el cor de l’home, diu la Bíblia. I de la dona, si volem ser políticament correctes. És un bon consell en un moment en el qual no abunden els motius de celebracions. Begui cafè del Brasil o de Colòmbia, però a l’hora de triar una ampolla de vi, doni una certa preferència als de casa. No hi sortirà perdent, i també és un bon consell, encara que la Bíblia no necessiti l’origen.
