Municipals a França: Sarkozy, no. Socialistes, tampoc
Valentí Popescu
Article / March 18, 2008
Les eleccions municipals franceses han constituït una autèntica garrotada al president N. Sarkozy, però també van suposar un revés per als socialistes i, especialment, per al seu alcalde parisenc, B. Delanoë. A tots els països democràtics les eleccions “menors” constitueixen una vàlvula d'escapament per a la població, que pot expressar així el seu disgust amb el Govern nacional sense ficar-se en la camisa d'onze vares que suposa un canvi de poder.
Decepció
En aquestes condicions era d'esperar la fugida de vots conservadors. Sarkozy va ser triat en el seu moment abans de res per la confiança que inspirava que la seva gestió resoldria ràpidament els problemes crònics i enrevessats que afligeixen una societat, la francesa, que, en creure's molt rica –més del que ja ho és– s'ha endropit i pensa molt més a rebre que a esforçar-se. A l'hora de la veritat, Sarkozy he fet molt menys del que s'esperava i del que va prometre, tant en el camp econòmic com en el social. I en aquestes condicions es podia apostar per una estirada d’orelles del seu partit a les municipals. I així va ser.
Que el poble passés factura també als socialistes no és gens sorprenent si es té en compte que aquests van arribar a les municipals amb els mateixos tics que van catapultar Sarkozy a la presidència de la nació: profunda divisió interna, escassesa d'autèntics dirigents carismàtics i una línia programàtica antiquada, confusa i difusa. Ni tan sols l'alcalde de París, socialista popular d’allò més, ha assolit sumar els suficients vots per assegurar-se el càrrec en la primera volta d'aquestes eleccions municipals.
Mirant a la capital
A més, encara que les eleccions “menors” es plantegen en el gran marc de la política nacional no deixen de ser abans de res uns comicis de temàtica i protagonistes eminentment locals. I aquí sorgeix el greu d'aquesta consulta electoral: ni Govern ni oposició –amb les excepcions que sempre es donen– han convençut la gent. Els programes presentats han estat massa tenyits de les directrius nacionals dels partits, mentre que els candidats –fossin del partit que fossin– oferien perfils massa adotzenats.
En aquestes condicions, l'electorat havia de triar entre els qui no inspiraven confiança i els qui l'havien perduda i ha decidit ajornar-lo per a la segona volta. Una segona volta que, llevat de sorpreses, deixarà un panorama polític molt similar a l'anterior.
