Immigració i integració
Montserrat Guibernau
Article / June 17, 2008
La formació de comunitats ètniques d’origen immigrant dins de societats occidentals com la nostra planteja reptes culturals i polítics molt importants, això sense desmerèixer el repte de la integració laboral i de la garantia de mobilitat social per als nouvinguts.
La diversitat cultural i religiosa dels immigrants inclou un col•lectiu disposat –en més o menys grau– a conèixer, respectar i, a poc a poc, arribar a identificar-se amb la societat receptora –mentre es manté la identitat i la cultura d’origen. També hi ha un altre col•lectiu que aprèn només allò que estrictament necessita per progressar en l’ordre laboral, però que no s’integra en altres àmbits. Finalment, trobem uns petits nuclis –la mida dels quals varia a cada país– que viuen totalment al marge de la societat d’acollida, ja sigui com a rebuig a la marginació social i econòmica a la qual es veuen sotmesos o com a consequència de la radicalitat de les seves conviccions, que sovint inclou el rebuig explícit de la cultura i valors de la societat en què viuen.
El repte més important al qual s’enfronten les societats occidentals és com mantenir la cohesió social quan resulta evident que dins de les seves fronteres hi ha minories ètniques d’origen immigrant que han aconseguit crear nuclis urbans governats per les seves pròpies lleis, cultura i religió –és a dir, han format guetos completament aliens a la societat receptora, tant amb referència a la seva identital nacional com a la seva cultura i els seus valors.
En aquestes situacions, com ha de respondre la societat receptora? Quan un país aposta pel multiculturalisme, això vol dir que s’ha de donar suport i finançar qualsevol cultura sense tenir en compte si els valors que es promouen respecten o no els valors fonamentals de les democràcies liberals? Al meu parer, els límits de la tolerància inclouen el respecte als drets humans, la igualtat de gènere, la democràcia, la llibertat i la igualtat davant de la llei. Aquests principis s’han de respectar i han de marcar el límit a la tolerància de la diversitat cultural i religiosa.
El repte més important al qual s’enfronten les societats occidentals és com mantenir la cohesió social quan resulta evident que dins de les seves fronteres hi ha minories ètniques d’origen immigrant que han aconseguit crear nuclis urbans governats per les seves pròpies lleis, cultura i religió –és a dir, han format guetos completament aliens a la societat receptora, tant amb referència a la seva identital nacional com a la seva cultura i els seus valors.
En aquestes situacions, com ha de respondre la societat receptora? Quan un país aposta pel multiculturalisme, això vol dir que s’ha de donar suport i finançar qualsevol cultura sense tenir en compte si els valors que es promouen respecten o no els valors fonamentals de les democràcies liberals? Al meu parer, els límits de la tolerància inclouen el respecte als drets humans, la igualtat de gènere, la democràcia, la llibertat i la igualtat davant de la llei. Aquests principis s’han de respectar i han de marcar el límit a la tolerància de la diversitat cultural i religiosa.
