Drets i llibertat

No hem de caure en l’error de pensar que “la xarxa” és un univers nou, radicalment diferent pel que fa a les idees i els conceptes. El mateix cromanyó que refilava una punta de sílex i la lligava a un pal per obtenir una arma de caça eficaç ha enginyat un suport electrònic que transmet a molta velocitat i a molts punts diferents del planeta i a la vegada uns determinats continguts.

Òbviament l’avenç tecnològic és brutal, producte d’una constant evolució que ens ha portat del burí de metall al teclat, passant per la ploma d’ànec, el llapis, l’estilogràfica o el bolígraf, i molts que me’n deixo (el meu avi empordanès marcava els porcs que havien de carregar-se per a l’escorxador amb pintallavis que no es feien servir i traslladava meticulosament la informació a una llibreta que guardava al canterano: pes, tractant a qui l’havia venut, dia de recollida, de quina truja venia…).

Amb això vull dir que la tecnologia ens facilita la vida però no en canvia la substància. Reverteix en l’eficiència, no pas en la creativitat.

Sant Vicenç Ferrer pronunciava uns sermons que d’una forma miraculosa l’escoltava gent de llocs i llengües diferents (do de la ubiqüitat). Internet encara no ha aconseguit que el català sigui comprès per persones d’idiomes diferents. Filològicament, si ho hagués d’explicar, m’inclinaria per constatar la base romànica de les llengües provinents del llatí en la fase de desenvolupament que es trobaven en aquell moment que el veiessin a la vegada en indrets diferents és prova de la seva santedat en la qual crec sense desmerèixer la ciència.

Desmitificada, la xarxa permet la connexió directa emissor-receptor: aquesta és la veritable revolució, el missatge és, en si mateix, el canal. Les fructíferes teories de Noam Chomsky s’han evaporat sense que aquest savi lingüista hagi dit ni piu (d’això que és la seva especialitat, sí que garla incansablement d’obvietats progressistes i caduques).

Davant aquest panorama, és lícit d’intervenir en el flux d’informacions que la xarxa ens posa a l’abast? Es pot constrènyer la informació com fa la Xina? No, sempre que no vulneri la llei.

I que el Festival de Sitges d’enguany suspengui una projecció per temor que la pirateria la gravi i difongui, no és un frau als espectadors? Sí, i al cine.

I els drets d’autor, doncs? Quan un article com aquest es posa a disposició de tothom, malgrat ser propietat del CEJP, és lícit de transportar-lo a altres webs o portals? Jo crec que sí, si posem les biblioteques a disposició dels usuaris, els arxius, fomentem el coneixement, només cal pensar en una llei de propietat intel•lectual adaptada a aquest nou suport, desenvolupar tecnològicament mecanismes de regulació i no de penalització o censura com fa ridícul ament la SGAE que vetlla per la creació amb criteris del segle XIX però vol cobrar amb euros del XXI.