Rellegint Schumacher
Pere Torres
Article / October 14, 2008
Quan els nostres sociòlegs van advertir-nos que som un país en estat de perplexitat, vaig recordar una deliciosa obra filosòfica de l’economista britànic E. F. Schumacher. Va titular-la A Guide for the Perplexed (1977) i hi intentava donar les pautes per les quals, en general, no acabem de comprendre el món. I, com que una cosa porta a l’altra, també vaig rememorar l’altre gran llibre d’aquest autor, Small is Beautiful (1973), del qual m’interessa destacar sobretot el subtítol “Economics as if People Mattered” (‘economia com si la gent importés’).
Un país de perplexos en un moment en què l’economia trontolla perquè s’ha oblidat de la gent. Sembla com si Schumacher s’hagués anticipat a la nostra situació. O potser és que la nostra situació no és tan anòmala. El reputat economista criticava la seva disciplina científica perquè es basava, segons ell, en nocions errònies, com ara que el creixement sempre és bo o que allò més gros és necessàriament millor. La seva idea econòmica bàsica era que s’havia d’obtenir la màxima quantitat de benestar –en un sentit no només material del concepte– amb la mínima quantitat de consum. Com aconseguir-ho? Apreciant adequadament i simultàniament les necessitats humanes, les limitacions efectives i els usos apropiats de la tecnologia. Ni les necessitats poden ser insaciables, ni les limitacions poden ser depassades, ni les tecnologies poden servir a qualsevol propòsit.
No sembla un programa forassenyat. De fet, ja ens adonem que les crisis actuals són filles de la desmesura d’ambicions i del descontrol de mitjans. Per això, caldria retornar al seu setial preeminent una economia productiva basada en la satisfacció de les necessitats humanes i l’orgull de proveir béns i serveis amb qualitat i utilitat. De totes maneres, no sembla que anem per aquest camí. Encara hi ha massa gent que admira, ara secretament, aquells que han sabut fer-se rics amb jocs malabars, fent creure que hi havia guanys i profits allà on no n’hi havia.
Per això, també és oportuna, al meu entendre, un reflexió de Schumacher que cito textualment: “Cap sistema o maquinària o doctrina econòmica no s’aguanta per ell mateix: està invariablement construït sobre uns fonaments metafísics, és a dir, sobre la visió humana de la vida, del seu significat i del seu propòsit. Quan l’economia es fa religió, hi ha l’adoració idòlatra de les possessions materials, del consum i del pretès nivell de vida i la fatídica propensió a complaure’s en el fet que els luxes dels nostres pares hagin esdevingut necessitats per a nosaltres”.
Hi combrego i, per això, em pregunto: si no volem incórrer novament en la catàstrofe que ara patim, desitjant no sortir-ne gaire abatussats, no hauríem de revisar els “fonaments metafísics” que sustenten la nostra economia?
