Benvolguts Reis de l'Orient

Aquesta és una litúrgia normal en l’ofici, i va més enllà; tots, d’una manera o d’una altra, tenim la necessitat de fer endreça quan s’acaba l’any: llençar allò que no hem fet servir, ni usarem mai més, i proposar-nos de realitzar allò que sempre hem anat deixant per més endavant. En definitiva, fem bons propòsits.

Els clàssics: deixaré de fumar, em trauré de sobre, definitivament, aquests quilos que m’amarguen la vida quan entro en els emprovadors, no compraré coses que no faré servir, trucaré i quedaré amb aquests amics de debò amb qui no tinc mai temps de compartir una bona estona, faré esport, pintaré les baranes del balcó…

Els autèntics: estaré molt més temps amb la família, em cuidaré espiritualment, seré coherent amb el que sento i el que visc, escriuré i seré ordenada, metòdica, per tal de complir els meus propòsits.

Tanmateix, aquest any la carta als reis de l’Orient portarà sol•licituds diferents, i no és que els nostres interessos hagin canviat, més aviat la realitat que ens envolta ja no permet que fem veure que plou quan ens escupen a sobre.

No sé què faran els altres però, per la meva banda, a ses Majestats de l’Orient, els prego que intentin curar el meu país. No pateix una malaltia terminal, gràcies a Déu, però té alguna part necròtica, morta, un grup de cèl•lules que no fan la funció que haurien de fer.

La manca de confiança en la política i en els polítics com a representants dels legítims interessos de la gent la puc entendre perquè, després de mitja legislatura, ningú pot negar que la gestió i la defensa dels interessos dels ciutadans de Catalunya estan en mans d’unes persones que tenen com a prioritat els interessos d’uns partits decimonònics. Però això no és letal, el que sí amenaça la bona salut del país és que uns antisistema fa un mes que impedeixen impartir classe en una universitat, la UAB. Que l’hagin ocupada i s’hagin fet amb la voluntat d’un grup d’estudiants que es comporten antidemocràticament sense que els responsables docents i polítics facin res.
Que Espanya, a través de maniobres cíniques, i amb la concupiscència dels dos grans partits (PP i PSOE) incompleixi la llei i bloquegi un estatut que és llei orgànica i que ha sigut votat pel poble de Catalunya, sense que el Govern català faci altra cosa que plorar amb llàgrimes de cocodril, significa que tenim una part del sentit democràtic sense defenses, infectat per un microbi que no el deixa reaccionar.

Per això, davant la crisi econòmica, política, i a les portes d’una crisi social, demano als reis que il•luminin amb una mica de seny els responsables de Catalunya, el nostre país.